Mesa d´edat

Molt honorable president de la generalitat

Molt excel.lent president de les corts

diputats i diputades

autoritats civils i militars

senyores i senyors:

Fa 4 anys entrava per primera vegada en aquesta sala i vull començar –en nom del meu grup- com aquell dia, reivindicant la política com una activitat noble i digna. eixa que hem aprés sent regidors o alcaldes als nostres pobles.

la més gran de les escoles democrátiques que coneixem.

Vull mostrar el nostre respecte a tots els alcaldes i regidors d´aquesta província (a l´esforç que fan molts a canvi de res…a canvi d´ingratitut moltes vegades).

Hem permetràn una salutació especial i una forta abraçada d´admiració al expresident solsona.

Avui és un dia per a reconèixer la victòria electoral del nostre adversari. per felicitar al nou president, el sr. moliner. enhorabona i molta sort.

El conec certament poc. he compartit amb ell unes quantes sessions de l´organ gestor dels residus de la plana…

(del qual hem format part com a representants dels nostres municipis) M´ha semblat una persona preparada i cordial, dos atributs molt adients per a dirigir i estar al front de projectes importants.

Parlar bé, públicament, del teu contrincant, reconèixer els seus valors, no és feblesa…pot ser, inusual, una cosa nova… però no feblesa.

moltes coses han de ser noves a partir d´ara. crec que és un símptoma saludable de renovació de la política que podriem explorar sense complexes.

Recolçar al govern si ens convenç, votar una proposta de l´oposició si es bona per a tots…per què no??

L´únic que no pot tindre cobertura és el que tots savem que no pot tindre cobertura.

També vullc felicitar i saludar al representant del bloc, sr. nomdedeu, i mostrar.li la meua consideració personal. va ser un honor compartir amb la sª molés les feines de fer oposició i segur que també ho serà amb vosté.

Durant tots estos anys les paraules que més vegades hem pronunciat des de les nostres files han segut… regenerar i reinventar: la política, les institucions, l´economia, la província com a projecte col-lectiu de progrés.

Ens ha tocat viure un moment molt complicat. per primera vegada una generació ho passarà pitjor que l´anterior.

Tenim les xifres d´atur jovenil més amargues d´espanya. no és una estadística. és la crònica de la desesperança. la cara del nostre fracàs col.lectiu.

este és, probablement, un d´eixos moments de la història que reclame un esforç afegit, desconegut i diferent per part de tots.

Els reptes que tenim davant són, com els enigmes de turandot… "greus, enormes i imponents…"

En el relat de l´òpera qui no lograra superar-los deuria posar el cap i perdre´l. la política, les institucions de la democràcia poden perdre definitivament la credibilitat, la fiabilitat …si no encertem.

Una generació política està sent desafiada. per això volem, devem i podem començar este nou període, assumint que és un temps nou que reclama respostes i formes noves hem de canviar. tots hem de canviar. crec sinzerament que la credibilitat de la política (com acció noble i digna) se'n va "a pique" si no canviem. el sistema està tocat. es més…tal i com el coneixem…el sistema no val la pena. i no ens podem resignar.

La distància, la desafecció existent entre la política i la societat reclamen reacció, reformes i canvis amb coratge i determinació.

Avui també es dia de presentar breument les credencials com a grup i com a projecte alternatiu.

En aquesta época ens toca construir una estratègia de província coherent i sòlida per a una societat avançada i moderna.

Els socilistes creem en l ´espai local, l´espai ciutat…en la suma de les ciutats conformant activament un territori intel.ligent. així volem imaginar la província de castelló.

Els municipis són les entitats en més capacitat per innovar i reaccionar en un entorn cada vegada més global, obert i competitiu.

Per tant han de ser actors de primer nivell. part activa i guionista de la sol.lució.

Reforçar els ajuntaments és vitaminar la democràcia. l´administració local fa possible la proximitat i la participació.

Proximitat i participació són precisament les millors vacunes contra la decadència.

Necessitem saber on anem com a província. vull dir que cal definir què volem ser en el futur, quin paper jugarem en un món global…inmisericorde en els mediocres i els indefinits.

Cal fer-ho entre tots. es la millor garantia de l´èxit. i en este sentit voldriem accentuar el paper d´aquesta casa com a punt de trobada, d´espai de consensos i de diàleg creatiu per dissenyar el futur.

Creem en una nova economia per a una nova societat. i creem que les persones són la matèria prima bàsica de l´economia del segle 21.

Els territoris que més s´apliquen en educar, retindre i atraure als millors talents són els que van a prosperar.

La gran riquesa de castelló no són les mines de terra, ni les argiles, ni les platges…la riquesa son les persones, la seua capacitat, el talent, la creativitat…són les persones qui transformen la terra en baldosa intel.ligent.

La nova economia necessita els seus propis ecosistemes, el que alguns anomenen entorns de reputació. els municipis deuen ser peces claus en un territori dissenyat al voltant del talent i la credibilitat, i no un territori identificat amb l´especulació i la decadència.

Esta és la província que volem: un model integrat per la universitat, centres d´investigació, parcs científico-tecnològics, capital especialitzat premiant les bones idees…xarxes socials i professionals.

També un clima de llibertat, tolerància i porta oberta als emprenedors, qualitat de vida, serveis públics avançats,

Entorns urbans fluids, flexibles i plurals…amb dinàmiques i propostes culturals…ciutats creatives.

Les ciutats són imprescindibles per a que cristalitze el nou model i es desencadee tot el potencial que tenim.

Esta és la batalla més consistent contra l´atur que podem lliurar els municipis mancomunant esforços i compartint objectius. d´aquesta hem de sortir tots junts!! este és l´horitzó que volem, la província que volem. este és el nostre model, el nostre projecte alternatiu que sedimenta en l´espai local i estem aquí per a treballar-lo en propostes i en idees. el món no el mouen les màquines, deia victor hugo, sinò les idees.

El mèrit en esta etapa no serà fer el mort i que passe el temps. el mèrit serà donar la cara i donar idees. i fer més en menys.

Si no reaccionem..altres segur que ho faràn..ho faràn els nostres veïns, al nord, al sud, ho faràn en qualsevol racó del món…

També tenim que reiventar les relacions d´aquesta província amb la generalitat valenciana.

Ja n´hi ha prou de marginació i d´oblid.

Tenim arguments, tenim raó. l'éstatut ens empara: lleialtat entre institucions, persones i territoris.

No som valencians de tercera sr. camps. som comunitat valenciana..fins vinarós.

Sense castelló no hi ha projecte de comunitat valenciana. sense castelló no hi ha nord. mai millor dit. I això es té que s'ha de notar cada any en la llei de pressupost de la generalitat valenciana.

Hi ha una idea força que ens té que il.lustrar el camí cada dia: superar la província dual.

No podem tindre dos mons en una mateixa provincia. de 135 municipis i una entitat local menor, 90 tenen menys de 1000 habitants.

Hem de tindre clar el perfil demogràfic de castelló.

I hem de tindre clar el perfil de la autèntica igualtat: igualtat entre persones i entre territoris.

També vull reivindicar el paper de la diputació com interpret i portaveu del sentiment i els anhels col.lectius d´aquesta terra davant la resta d´administracions, tinguen el color que tinguen.

Estarem al costat de l´equip de govern a l´hora de reivindicar sense trampes i sense complexos.

El primer sempre serà castelló i després… després…ja tot és secundari….

Els que estem aquí sentim que a partir de les ciutats podem construir una societat més justa i lliure. que els municipis sustenten el progrés d´un territori. i en aquest sentit tenim que aspirar a un nou model de diputació coherent amb aquest objectiu i amb els temps que vivim.

Necessitem reiventar la diputació provincial. repensar-la i reubicar-la en el conjunt de l´arquitectura institucional existent.

Tal com és avui, la diputació no superariem un examen d´eficiència ni d´eficàcia.

Necessitem una gran reforma institucional exemplaritzant.

Més societat i menys estructura pesada de poder. més ciutadania i menys pseudoestat.

Hem d´assumir que la institució provincial no és altra cosa que els propis ajuntaments posats a treballar conjuntament en un esquema horizontal de relacions.

Un alcalde, el darrer dels alcaldes, té un plus de legitimitat democràtica major que el president de la diputació o que qualsevol de nosaltres en tant que diputats. a un el trien directament els ciutadans, als altres no.

Convé no oblidar. convé considerar este fet. esta casa necessita una cura d´humilitat.

Acabe posant l´accent en un objectiu suprem pel que val la pena no regatejar cap esforç.

Eixe objectiu es regenerar totes les possibilitats socials i econòmiques que tenim com a província…i regenerar profundament esta institució democràtica. superar les decissions arbitràries i el clientelisme.

Volem fecundar un sentiment comú de trobada: construir un nou ordre una nova identitat econòmica, industrial, turística…un ordre marcat per l´honestedat, l'interés general, la igualtat d´oportunitats, l'imperi de la llei.

La nostra feina passa per custodiar estos valors i aportar el millor de nosaltres.

Este es un temps nou. tots podem i devem fer-ho millor. enhorabona de nou sr. moliner, molt d´ànim i molta sort a tots.

Gràcies.

Francesc Colomer.