Conflicte municipal

Compromís vol que l'Ajuntament recórrega la sentència que anula la retirada de la creu del Ribalta en Castelló

Garcia portarà al ple de juny una moció

Creu del Ribalta, ara a la esglèsia de Santo Tomás de Villanueva a Castelló.

Creu del Ribalta, ara a la esglèsia de Santo Tomás de Villanueva a Castelló. / MEDITERRÁNEO

P. A.

Compromís portarà al ple de juny del dia 27 una moció per a defensar la retirada del monument als caiguts del parc Ribalta, "així com els tècnics que van fer un impecable procediment administratiu" ha declarat Ignasi Garcia, portaveu de la formació valencianista a l'Ajuntament Castelló. "Volem deixar en evidència que la sentència judicial deixa negre sobre blanc que la senyora Carrasco va enganyar a la ciutadania i va generar crispació innecessària perquè que la retirada del monument als caiguts no va suposar en cap moment un atemptat contra la llibertat religiosa" ha subratllat el portaveu.

Garcia ha afirmat que "la retirada del monument franquista del parc Ribalta de Castelló el dia 4 de gener del 2023 va suposar la fi de més de seixanta anys d'indignitat i humiliació cap a les víctimes del franquisme i les seues famílies", però també "cap a totes les persones que es consideren demòcrates i que entenen que un monument dissenyat i construït per enaltir els valors d'una dictadura no pot ocupar un espai emblemàtic, i amb declaració de bé d'interès cultural, com ho és el parc Ribalta".

"Moltes evidències"

Des de Compromís argumenten que són moltes les evidències que demostren que eixe monument es va erigir amb la intenció d'enaltir el triomf del dictador a la Guerra Civil, estudis sociològics i històrics i també informes com el del director general de Qualitat Democràtica, Responsabilitat Social, i Foment de l'Autogovern de la Conselleria de Participació, Cooperació, Transparència i Qualitat Democràtica, emès el 8 d'abril de 2021, on deixa clar que "Esta cruz se erigió por acuerdo del Ayuntamiento en 1944, dedicándose a los "caídos por Dios y por España".

Segons el portaveu de Compromís, l'informe de la direcció general de qualitat dmocràtica evidencia que "en su origen claramente fue un monumento de exaltación de la de la Guerra Civil y de la dictadura" i reconeix que, tot i que l'Ajuntament durant la transició va tractar de "resignificar-ho" retirant la inscripció "Caídos por Dios y por España, Presentes" "el monumento sigue siendo en la actualidad un signo de exaltación de la Guerra civil y de la dictadura, por ser punto de concentración para la exaltación del franquismo en fechas concretas".

Va ser la pròpia la direcció general qui va instar a l'Ajuntament de Castelló, emparant-se en la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, a retirar el monument. A banda d'aquest informe particular, Garcia ha recordat el monument als caiguts del Parc Ribalta s'incloïa també al Catàleg de Vestigis de la Guerra Civil i la Dictadura elaborat per la mateixa Conselleria de Qualitat Democràtica i que especifica que han de ser retirats de l'espai públic.

"La Regidoria de Memòria Històrica d'aquest Ajuntament encapçala tenia tots els arguments per a iniciar els tràmits necessaris per a la retirada del monument als caiguts, que es va fer sempre respectant el procediment i, tal com es va acordar, cedint la creu llatina a l'Església catòlica, ja buidada de qualsevol connotació ideològica" ha afegit Garcia.