Somni medieval per a Victoria Arcos en el 75é aniversari de la Germandat

Somni medieval i retorn a la fundació de la ciutat en un Teatre Principal convertit en saló reial en la cort del Rei En Jaume I per acollir el viatge de Na Violant d’Hongria 2026, Victoria Arcos Vicente, màxima representant femenina de la Germandat de Cavallers de la Conquesta, cap a les festes de la Magdalena 2026.

Records als orígens de la fundació de la ciutat, recordant la seua història i la tradició pairal per rendir pleitesia a la jove que aquest any representa la regina magiar, consellera i esposa del rei Conqueridor, en una cerimònia plena de símbols, música, folclore i celebració pairal i tributs.

Sota la presidència omnipresent del casc alat del Rei, presència eterna en els actes de la Germandat , i davant el qual tots saluden protocolàriament, i sota les troves dels cavallers Ramón Perellós, JoanCastells, Berenguer de Cardona, Jofre de Rocaberti, Fernando Díez o Juan Ruiz de Cascante, tots ells símbols de batalla i representació heràldica del seu jurament a la Vetlla del Castell Vell, els cavallers de Castelló van enaltir la seua senyora i regina per a aquest any amb honors i glòria.

Retorn als orígens

Una cerimònia que suposa cada any que la Magdalena ja arriba i que cal retornar a ser el poble que, unit i en sintonia, va esdevenir Castelló de la Plana.

Un Teatre Principal que va ser escenari dels honors a Na Violant amb una lliçó de tradició i història que va començar molt abans, a ritme dels tambors i bombos de Desperta Ferro! al carrer Enmig. Va ser allí on es va iniciar la comitiva que va retornar tot el centre de Castelló a l’Edat Mitjana.

Un vestit blau nit amb ors

I on es va desvetllar un dels secrets millor guardats: el vestit medieval de Victoria Arcos com a Na Violant 2026, confeccionat al taller de la indumentarista Carmen Giansante a Orpesa, un disseny original i molt historiat en color blau nit amb bordats daurats realitzats ex professo per Talleres Bartual, de Paiporta, i amb detalls de perles, fins a la llarga cua, de quatre metres dissenyada per Giansante i artesans d’Ontinyent, que li donà rang de regina.

Una corona amb pedres incrustades amb una flor de lis al bell mig y perles, realitzada per l’orfebre madrileny Carlos Merino, que treballa per al Museo del Prado, referia la reialesa de la jove, entre aplaudiment i sota l’arc d’espases de l’Esquadra d’Honor.

Les dones, amb la rosa

Al seu costat, les sis dones de companya de la regina magiar per a aquest any d’aniversari, Ainoa Barraza Serra representant a Na Rama; Natalia Usó Prieto, a Na Provençala; Claudia Ortiz de Zayas, com Na Dolça; Rosa Ribes Vilarroig, N’Ermengarda; Michelle Valverde Puig, com Na Eva; i Itziar Ripollés Peláez en el paper de Na Margarida. Elles, amb la rosa cavalleresca a la mà, van donar porte i senyorio a la regina magiar, en un recorregut fins a la plaça La Pau entre aplaudiments de la ciutadania. I amb el Capítol Permanent de la Germandat de Cavallers de la Conquesta guardant-les, encapçalat pel prohom, Héctor Prades, i escoltades pels tres pajes, Luis Obiol, amb la rosa; Luis Bou, amb el pergamí; i Javier Garcia Nebot amb la banda.

Al coliseu l’esperaven l’alcaldesa de Castelló, Begoña Carrasco; els membres de la Corporació Municipal;la reina de Castelló, Clara Sanz;i els membres de la Germandat en totes les seues seccions. Tots van rebre, dempeus i amb les espases en alt a Victoria Arcos, acompanyada pel prohom, que li va imposar la banda i la insígnia d’or.

Records i lloances de la mantenidora

Després de gaudir del folclore amb el Grup de Danses El Forcat, Prades va mostrar els agraïments institucionals en «un any molt especial per a la Germandat, el 75é aniversari de la seua fundació» en els que «continuen treballant per recordar i preservar la història, la cultura i la tradició medieval de Castelló sense perdre els seus valors, principis, arrels i identitat».

La mantenidora, la catedràtica de l’UJI Estela Bernad, vinculada «estretament» a la Germandat, va lloar la figura de Victoria Arcos i l’any «especial del 75é aniversari», recordant, a més, «la figura del sei avi, Javier Vicente, que va ser Rei en Jaume fa 25 anys».

Bernad va exaltar l’ens, essencialal per a mantenir viva la cultura, les arrels i la tradició pairal de Castelló adaptant-se als temps, i sent inclussius», rememorant el seu pas com a dona de companya i recordant a Miquel Soler, Eduardo Mas i José Luis Serrano, «capdals» per a la seua història i vinculació «de sempre» amb Cavallers, juntament amb la seua família.

Suscríbete para seguir leyendo