Magdalena 2026: Tombatossals ret honors a la reina Clara en una Galania de tradició i llum

Galania d’història, tradició, símbols i emocions per a rendir pleitesia a la reina de les festes de Castelló, Clara Sanz Sobrino. Una cita per al món fester al Palau en la que la mitologia va prendre el timó amb un amfitrió molt especial: el gegant Tombatossals, que va despertar del seu somni entre les muntanyes per caminar amb el poble castelloner en els seus dies més grans.

Magdalena 2026: Tombatossals ret honor a la reina Clara en la Galania

Ver galería

Amb veus corals i la Banda Municipal ficant la banda sonora, el món fester va reviure un emocionant Pregó, amb els Gegants i Cabuts encapçalant la cavalcada i el pregoner llançant als quatre vents que Ja el dia és arribat de la nostra Magdalena, en un espectacle audiovisual de 10 i amb música i dansa de fons.

Una cerimònia en què el sentiment de les madrines de les 19 gaiates, guardianes de la llum dels sectors, va esdevenir somriure a l’escenari. De la 1 Brancal de la Ciutat, Paula Beltrán; la 2 Fadrell, Nuria García; la 3 Porta del Sol, Adriana Lorena Lapusan; la 4 L’Armelar, Amanda Pastor; la 5 Hort dels Corders, María Tirado; la 6 Farola-Ravalet, Claudia Beltrán; la 7 Cor de la Ciutat, Belén Mateu; la 8 Portal de l’Om, Andrea Naches; la 10 El Toll, Edurne López; la 11 Forn del Pla, Marta Armijo; la 12 El Grau, Claudia Albert; la 13 Sensal, Raquel Guillén; la 14 Castàlia, Andrea Vaiclu; la 15 Sequiol, María Collados; la 17 Tir de Colom, Tania Candel; la 18 Crémor, Yasmina Pérez; y la 19 La Cultural, Andrea Pérez, van compondre el ramell de colors.

Representació institucional

L’alcaldessa de Castelló, Begoña Carrasco, va encapçalar la representació institucional, amb la reina infantil, Ana Colón; juntament amb la presidenta de Les Corts, Llanos Massó; el consellers Miguel Barrachina i Vicente Martínez Mus; el vicepresident de la Diputació, Héctor Folgado; a més de la corporació municipal al complet, entre altres autoritats, i la bellea del foc d’Alacant, Adriana Vico.

Una nit en què també va ser protagonista la Mediterrània que fa bategar el cor mariner de la ciutat per rebre a les dames de la ciutat, Victòria Arcos (Na Violant), Naiara Gimeno, Claudia Llopis, María Guzmán, Lledó Calero, Marta Ferrando i Beatriz Also, representant a la capital sencera.

I, amb la ciutat completa al Palau, Castelló va rebre a la seua monarca per a les festes del 2026, Clara Sanz, símbol de què el poble sent, com va dir el narrador, que és estima, orgull i pertinença, reflectint el sentir de tota una ciutat, al ritme de Los lanceros de la reina. La reina Clara, emoció rere emoció, va seure al seu tron, mentre el seu coixiner, el president de la seua gaiata 6 FarolaRavalet, Esteban Gual, exercia de coixiner.

La sobirana Clara, rostre de la festa plena castellonera i orgull de genealogia, va rebre la veu del seu germà Alejandro Sanz com a galantejador, en una nit en què la llum de la gaiata, orgull i guia de tot un poble, es va encendre al Palau.

Alejandro Sanz, el galantejador

Un galantejador molt especial el que va exaltar ahir a la reina Clara. El seu germà major, Alejandro Sanz, va armar un homenatge emocionat i emocionant, tendre i tradicional, ple de referències familiars, «perquè el meu únic mèrit avui per a aquesta aquí és ser el teu germà major». Als seus pares, Alejandro i Rosa, «el nostre millor exemple»; els seus avis Fede i Carmen, Rosa i José Miguel, que «ens van lliurar el testimoni de l’amor per aquestes festes». I al seu oncle Raúl, còmplice d’aquest galantejador. Però sobretot el seu avi José Miguel, «qui va començar aquest llarg romiatge que ens ha portat fins a aquest moment».

«Ara ha arribat el moment en què tu escrigues la teua pròpia història, la que va començar sent una xiqueta que somiava amb ser dama de la ciutat per a estar prop de la reina... i ja més a prop no pots estar, envoltada de germanes com Beatriz, Marta, Lledó, María, Claudia, Naiara i Victoria», va assenyalar. I «ara eres tu qui té una germaneta menuda, Ana Colón, la reina de tots els xiquets de Castelló. Juntes passareu el millor any de les vostres vides i seguireu unides per sempre per tots els moments que heu compartit».

Sanz va apel·lar a «aquest cantant que es diu com jo», per a dir-li a Clara, amb les seues cançons, que «amiga mía, princesa de un cuento infinito / esta noche he robado el alma al aire, / para poder llevarte aquí conmigo (...) volveré a taparte esta noche, si hace frío, y seguiré curando tu corazón partío». Ho va fer després de contar que el seu «talismà» és una fotografia de 2005 en la qual comparteix, als tres anys i mig, sofà amb la seua «germaneta Clara», recordant que «només podia pensar: on dormirà? A la meua habitació no! Poc podia imaginar llavors el regal que m’havia fet la vida, la millor companya de viatge per a la resta dels meus dies; eres llar, eres refugi».

«Ser el teu germà, un privilegi»

«Aquesta nit, Clara, Castelló t’honra com a reina de les festes de la Magdalena, però per a mi sempre seràs la xiqueta que em somreia en el sofà. Llavors no portaves corona, però ja eres la reina de la nostra casa, com en els últims 21 anys». «Ser el teu germà major és un privilegi», va especificar, fent broma sobre haver-se vist el «Netflix Galani» amb els discursos dels anteriors galantejadors, recordant als seus pares, «dels que eres la llum que ens guia, que no poden estar més orgullosos».

«Avui, reculls el testimoni de Carmencita Abriat, qui en 1945 va iniciar el nostre llinatge fester. Ella fou la primera de 80 dones úniques, essència a la vora del Mediterrani, perquè, com diuen Els Llauradors, la Plana és una donzella que viu voreta la mar. Com tú, Clara».

Suscríbete para seguir leyendo