Futbol, identitat i Castelló

- Com va nàixer la idea?

--Doncs en el meu cas (Ferran), estic fent una tesi doctoral sobre aquest tema i el meu tutor em va proposar la idea de contactar amb la Regidoria de Participació Ciutadana per a saber si l’Ajuntament estava interessat. Una vegada vam estar d’acord en la idea, vam buscar la manera que aquest llibre fora una obra més de caràcter divulgatiu que acadèmic, per tal d’abastar un públic més ampli. Així doncs, vam decidir que la vessant lingüística seria l’element vehicular i per això es va derivar a la Regidoria de Plurilingüisme i Foment del Valencià, on amb Jaume vam acabar de concretar les imatges, els texts, les fonts i l’estructura definitiva.

- En què es diferencia d’altres llibres de la història del club?

--En primer lloc, aquest no és un llibre que conte la història esportiva del Castelló, entenent que no trobareu un recull de cròniques, estadístiques, jugadors, entrenadors... tot i que en algun moment hi poden aparèixer. Aquest és un llibre que pretén més entrar en aspectes socials i identitaris, tant del club com de la ciutat. És a dir, amb els textos que hem publicat intentem construir un imaginari del que significa ser del CE Castelló. Tot això ho fem en valencià, motiu pel qual també som primerencs en aquest aspecte, una llengua que, a banda de ser la nostra, considerem que ha estat desplaçada del futbol castellonenc al llarg de la seua història. Per últim, també podem dir que hem buscat textos periodístics i literaris, transcrit entrevistes orals, imatges i vídeos lligats amb el club, amb la ciutat i amb la llengua amb rigor acadèmic de les fonts, motiu pel qual el lector pot consultar de primera mà el que diem.

-¿En quina mesura el Castelló forma part de la identitat de la ciutat?

--En el moment que forma part de la vida quotidiana dels seus habitants ja forma part de la identitat. Crec que quan els diumenges tornes de Castàlia pel carrer Sant Roc amb la samarreta del Castelló i et para una persona preguntant-te com ha quedat l’equip, significa que el Castelló és un símbol de la ciutat. Una entitat que després de cent anys, amb els seus daltabaixos, continua mobilitzant milers d’espectadors totes les setmanes no es pot quedar exclosa de la identitat local. A més, no cal oblidar que el club porta el nom de la ciutat, utilitza la senyera com a segona equipació i és l’equip principal de molts dels seus habitants.

-¿Quines històries poc conegudes pot trobar el lector? Quines destacaríeu?

--Doncs hem trobat i inclòs textos i històries de tot tipus, des de textos literaris com un poema de Vicent Andrés Estellés dedicat a Planelles fins a cròniques esportives dels anys trenta on es comenta un intent de suborn al porter de l’Atlètico de Madrid. També hem inclòs entrevistes a personatges històrics. En el meu cas (Ferran) destacaria una entrevista que el grup Amigos de la Historia del Castellón va realitzar a Juan Bautista Beltran, el meu iaio, el qual va ser delegat de camp al Sequiol als anys quaranta i va ser una persona molt lligada al club, motiu pel qual és emotiu per mi perquè vaig poder recuperar una petita part de la seua memòria.

-¿Teniu algun personatge favorit en la història del club?

--En el meu cas (Ferran) em quede amb el meu iaio, una persona que en més de noranta anys recordava les alineacions i les anècdotes de la gran majoria dels partits del Castelló que havia vist. Tenia una memòria espectacular. Ja de més major va deixar d’anar a l’estadi, però seguia sempre a l’equip a través dels diaris o de la ràdio, i va estar molt lligat al futbol base. Quan el club li va retre homenatge l’any 2013 era de les persones més felices del planeta. Va ser l’únic partit que vaig anar amb ell a Castàlia, i va ser un dels més especials. En el meu cas (Jaume), em quede amb personatges com Racic o Cioffi per la seua capacitat de sacrifici i d’identificació amb uns colors, o amb entrenadors com Torres o Joanet els quals, tot i haver aconseguit quedar campions, pràcticament han desaparegut de l’imaginari col·lectiu. 

-El llibre compta amb dos textos dels futbolistes Marc Castells i Jordi Marenyà. Com valoreu el pas per Tercera Divisió?

--En primer lloc, hem de dir que comptar amb Marc i Jordi ha sigut un plaer, ja no sols perquè són dos figures claus per entendre el Castelló de l’última dècada, sinó perquè han estat predisposades a col·laborar des d’un primer moment.

Els anys de Tercera van ser durs. Inestabilitat, amenaces de desaparició, ascensos frustrats... Tot pintava malament. Però malgrat això crec que es va anar germinant una llavor que acabaria brotant amb la massa social actual i amb l’ascens a Segona B. En el meu cas (Ferran), aquests anys van ser uns anys en els que acabaria tenint un vincle més fort amb l’equip. No m’agrada ser nostàlgic, però, sentimentalment, l’últim any de tercera és difícil d’igualar per la sensació d’eixir del pou, amb la gent de la casa jugant i amb una afició que tornava a creure en l’equip. 

-Com veieu el futur de l’entitat amb la nova propietat?

--Per primera vegada en dècades pareix que tenim un pla de ruta fixat a nivell econòmic, institucional i esportiu. Després de molts anys pareix que deixem de tindre deutes i tenim una estabilitat econòmica i social que esperem que es trasllade al terreny de joc. La inversió de la propietat és forta i seriosa i ho acaben de demostrar en l’últim comunicat del president. Altra cosa és que la pilota entre o no, que un entrenador tinga més recursos tàctics que un altre o que un jugador siga millor que un altre. Però queda clar que l’aposta és important i esperem que ens done moltes alegries en el futur.