Si divendres passat els xiquests dels collegis de Borriana cele- braven Sant Nicolau, ahir ho van fer uns xiquets molt especials: el més jove tenia més de 40 anys i el més gran, més de 80. Com cada any, l´esperit infantil de moltes persones que es neguen a perdre la tradició de Sant Nicolau va reviure al restaurant Savarín del port.
Després d´esmorzar una bona llonganissa de Sant Nicolau --quatre vegades més gran que una llonganissa normal-- amb allioli i altres viandes, el fuster Pere Llorca va repartir més d´un centenar d´espases de fusta i, espasa en alt, tots van cantar la can§ó: "Sant Nicolau, sant beneït/ confessor de Jesucrist/ Visca el rei, muira el gall/ quatre-cents per a un cavall/ Tris-tras, llonganissa menjar s/ tris-tras, o amb l´espasa morir s". Una de les espases era diferent, la simitarra de fusta del moro de Sant Nicolau, que aquest any ha sigut per a Vicent Melchor, Melchoret. Per primera vegada el lliurament de l´espasa de moro ha estat acompanyada d´uns versets escrits per a l´ocasió pel pregoner Vicent Borja.
Lluny de la pol¨mica sobre si la festa de Sant Nicolau és, o no, racista pel fet com recorda la lluita que si li atribueix al bisbe Nicolau contra els musulmans, qui la celebra busca en el record els seus anys d´infantesa i d´innoc¨ncia que es resisteixen a perdre amb el pas del temps.
