Vicent Abad, recentment desaparegut, ha sigut el millor estudiós de l’evolució històrica de la taronja, assumpte que va ser objecte de la seua tesi doctoral. Els seus llibres sobre el tema són imprescindibles. Investigador ordenat, també va publicar les particularitats de la guerra civil a Borriana, qüestió que tant ha treballat el seu amic Ángel Viñas. Enginyer tècnic agrícola, diplomat en Comerç Exterior i en Comunitats Europees i doctor en Història, va ingressar en el cos d’inspectors del SOIVRE ‒organisme que creà la República el 1934‒, compost per funcionaris dedicats a controlar la qualitat dels productes agrícoles destinats als mercats exteriors. Va ser un professional respectat en el sector per la rectitud i honestedat del seu caràcter.
Domiciliat a València ‒on la seua esposa, Maria Teresa Franch, havia obert una oficina de Farmàcia‒, durant uns quants anys es va deixar caure poc per Borriana, fins que en la primavera i estiu de 1976 va assistir a alguna de les discretes reunions de l’Assemblea Democràtica de Borriana ‒plataforma pluripartidista que s’havia constituït com una modesta versió local de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià‒, on les seues ponderades intervencions van causar una magnífica impressió i alguns assistents van considerar que podria ser un bon candidat a presidir l’Agrupació Borrianenca de Cultura (ABC). De fet, impulsat per una candidatura renovadora, va ser elegit president en l’assemblea de socis celebrada el 17 d’octubre de 1976.
Entre les activitats de l’ABC s’organitzaven conferències. Abad, afiliat aleshores al Partido Socialista Popular (PSP), el 8 de gener de 1977 va presentar la del professor Tierno Galván, amb qui l’unia una bona amistat, com també va ser íntim del savi jesuïta Miquel Batllori, gran expert en els arxius vaticans i en la família papal dels Borja.
Però Vicent Abad tenia una espina clavada: la història de la taronja valenciana era digna d’un museu que fora també un arxiu i un centre d’activitats relacionades amb la citricultura. Producte de la seua activitat professional, coneixia molt bé el sector i arreu arreu no deixava de propagar la idea. De fet, li agradava molt el magatzem de Ribera de Carcaixent, un edifici modernista i eclèctic preciós. Després de dècades d’abandó i d’haver patit dos inundacions (en 1982 i 1987), la nau estava en males condicions; de fet, no es va rehabilitar fins a 1989.
Ubicació
Com a conseqüència d’haver col•laborat junts en l’operació ABC, havíem travat una bona amistat i, ja que al començament dels 90 jo era regidor de Cultura, ell s’encomanava a mi per a trobar un local adequat a Borriana, però no n’hi havia cap disponible. La casualitat va fer possible el projecte quan el 1991 la Caixa d’Estalvis de Castelló es va diluir en Bancaixa i es va desentendre de l’obra social, havent-se reservat la propietat de les seues instal•lacions i immobles en la Fundació Caixa de Castelló.
Pepe Doñate, que aleshores era director d’eixa l’obra social, em va oferir per a l’Ajuntament la seu del carrer Major, que es mantenia en un bon estat. A Vicent li va parèixer una bona solució, així com a l’alcalde Sanchordi, i vam projectar la constitució d’un patronat que havia d’integrar tres conselleries de la Generalitat (les d’Agricultura, Comerç i Cultura), més l’Ajuntament de Borriana, la Fundació Caixa de Castelló, la Fundació Cañada-Blanch, etc., institucions i entitats que devien aportar anualment els fons a què es van comprometre en l’escriptura pública fundacional per al bon funcionament del Museu de la Taronja que, finalment, es va inaugurar el 3 de febrer de 1995, festivitat patronal de Sant Blai, amb assistència del president de la Generalitat i altres autoritats. Lamentablement, com a conseqüència de diverses disfuncions calamitoses, el Museu va haver de tancar dèsset anys després, el 19 d’octubre del 2012.
Així, el somni pel qual Vicent Abad va bregar tant, assistit pel seu amic Enric Safont, que fou el tresorer de l’entitat, es va diluir deu anys abans de la desaparició del seu tenaç promotor‒casualment, el mateix dia, el 19 d’octubre del 2022‒, un home decidit a enaltir la història de la taronja en un centre divulgatiu únic a Europa.
