Existeix, en l’idioma francès, un sintagma nominal que ve a definir o designar la destresa o gràcia especial que té una persona per fer les coses, especialment les relacionades amb el tracte social: savoir faire. Quan vaig tenir ocasió de veure per primer cop a Eduardo Egüez vaig saber immediatament que ell és una d’aquelles persones amb ‘savoir faire’. Aquest “trobada” es va produir en aquest extraordinari --i enyorat per molts de nosaltres-- oasi musical que es celebrababa a Vilafamés cada tardor, la Tardor Cultural. Allà, Egüez ens va permetre gaudir d’una actuació íntima i deliciosa gràcies al seu aire tranquil i assossegat, la seua presència cordial i propera, la seua dialèctica.
El llaütista, guitarrista i intèrpret de la tiorba va aconseguir que visquéssim amb més intensitat el concert que oferia, fruit d’una complicitat que tan sols aquestes persones amb ‘savoir faire’ són capaços de demostrar. En altres paraules, es va ficar el públic a la butxaca alternant la seua faceta interpretativa amb una altra que no solem veure, i molt menys gaudir, com és la didàctica.
Egüez va saber instruir-nos mentre actuava. Abans o després d’interpretar una cançó, impartia una classe magistral exprés acostant-nos als orígens i les peculiaritats dels tres instruments que són els seus més fidels companys: el llaüt, la tiorba i la guitarra barroca. Podria pensar-se que aquestes petites pauses distreuen a l’espectador. No obstant això, sóc de l’opinió contrària. Rebre tals coneixements de la mà d’un expert provoca que un es submergeixi de ple en el seu món, apreciant la seua forma de tocar, distingint certs trets que fan de cada actuació una cosa única, fórmula que estic segur tornarà a donar-se en la propera edició de l’Early Music Morella que ahir es presentava a la capital d’Els Ports.
Si crec que aquesta comunió tornarà a donar-se en aquest certamen, ideat per l’ensemble valencià Capella de Ministrers, és perquè Eduardo Egüez serà un dels seus protagonistes, tal com es va donar a conèixer de forma oficial a l’Ajuntament de Morella. Al costat d’Egüez s’uneixen altres noms de relleu, com la pròpia Capella de Ministrers, així com Maria Jonas, Eliseo Parra i Mara Aranda o Paloma Gutiérrez, entre molts altres professors i músics.
ARQUEÒLEGS MUSICALS
Des de 1987 Carles Magraner i Capella de Ministrers treballen per recuperar, difondre i interpretar gran part del patrimoni musical valencià més antic. Amb aquest objectiu en ment van buscar la manera d’ampliar el seu radi d’acció, que d’una manera més que satisfactori ha eclosionat en la gestació d’un certamen d’altura i d’un curs internacional de música antiga que reuneix alguns dels majors experts de la actualitat, com el ja esmentat i victorejat Eduardo Egüez.
La cinquena edició de l’Early Music Morella, que tindrà lloc del 23 al 28 de juliol, rendirà tribut al filòsof universal Ramon Llull, en commemoració del 700 aniversari de la seva mort. I qui va ser exactament Ramon Llull? Intentar discernir la seua figura ens portaria massa línies, la qual cosa, els prometo, passarà, però més endavant. El pròleg, o millor dit anunci d’aquesta cita, va servir per donar a entendre la “missió” que la direcció té en ment. “Compartir, recuperar, interpretar, conservar i difondre el nostre patrimoni musical com un producte cultural i turístic de primera categoria”, afirmen. Certament, Morella està situat en un enclavament estratègic no només per la seua geografia sinó per tota la seua història, la qual cosa enriqueix aquesta experiència encara més si cap.
En el transcurs dels segles Morella s’ha erigit “com una ciutat de pas, una cruïlla de camins, entre la Vall de l’Ebre i el Mediterrani, enllaçant Catalunya, Aragó i València”, van explicar ahir a les dependències municipals, per afegir que, “Morella ha estat testimoni d’importants episodis per a totes les civilitzacions que aquí l’han habitat. La conquesta cristina i l’època medieval converteixen Morella en una ciutat de privilegis i riqueses. Reis, artesans, guerrers, cavallers, papes i nobles van trobar en aquest enclavament el punt idoni per les seues trobades, que van determinar la història de l’antiga Corona d’Aragó”. Tot això resulta extremadament atractiu per a qualsevol persona que vulgui aprofundir en el nostre passat i sàpiga apreciar les seues virtuts. I a l’hora de posar més carn a la graella, res millor que crear una programació completa de concerts amb música de trobadors, cant gregorià, polifonies religioses, música de les Tres Cultures, seminaris de folclore tradicional, conferències, tallers didàctics, una exposició d’instruments musicals de l’edat mitjana, visites guiades... “Conèixer, en definitiva, l’entorn social i cultural de la nostra història més antiga, aquest és el sentit fonamental del Festival i Curs Internacional de Música Medieval i Renaixentista Early Music Morella”, tal com asseguren.
Música, història, coneixement, reflexió, comunicació... L’Early Music Morella no és un simple festival, i Morella no és una simple ciutat. Qui s’apunta? H
