Ratitos güenos és el títol del nou disc de Jesús de Vicente. El guitarrista i compositor castellonenc ho presentarà el 26 de novembre, a partir de les 19.00 hores, en La Bohemia, en la capital de la Plana.

¿Amb què es trobarà qui escolte aquest ‘Ratitos güenos’? 

És el meu cinqué treball, i és el meu treball més personal. De les 15 cançons que comprenen l’àlbum, 12 són obres meues. Hi ha un altre tema molt especial, com és Sempre junts, escrita per Carlos Solsona, que va ser alumne meu i que va morir, i després dues versions que solc fer sempre, com són María de la O, del mestre Quiroga, i Nothing Else Matters, de Metallica.

El treball mostra tota la teua essència, eixa versatilitat que has demostrat al llarg de tota la teua carrera.

Englobe la meua part més clàssica amb el meu costat més flamenc, sí. Per exemple, hi ha una suite que li dedique al meu pare, el mestre José Vicente Ripollés, i després alguna buleria, un parell de rumbes, un tango... Obres, moltes d’elles, que porten molt temps amb mi, acompanyant-me, però que no havia gravat mai.

Et vas formar en tota eixa tradició clàssica però el flamenc a poc a poc va entrar en el teu univers.

Sí. Jo el flamenc el coneixia però no en profunditat. Quan vaig aprofundir en ell, en les seues tècniques, he de dir que va ser molt beneficiós per a mi, per a la meua música. 

Has estat lligat a una guitarra des de ben xicotet, no?

Des dels 5 anys, sí. El meu pare, com saps, és guitarrista també, i ell em va inculcar la passió per aquest instrument, encara que també tocava el piano. Al final vaig haver de decidir-me per l’un o l’altre i vaig triar la guitarra.

A més del concert d’aquest dissabte, tens previstes altres dates, altres concerts?

Al maig presentem el meu pare i jo el llibre d’investigació Músicos castellonenss de los siglos XVII-XX, publicat per l’editorial Simuria, i la veritat és que he estat molt ocupat amb ell. A partir d’ara sí que vull treballar per a anar tancant diverses cites. He de visitar Madrid, Conca, Catalunya i altres cites.

La província compta amb una llarga tradició de guitarristes. Tárrega, Fortea, Babiloni, el teu pare José Vicente Ripollés...

La veritat és que sí, tant en clàssic com en flamenc, ja que han hagut il·lustres com Juan Varea, Miguel Borrull... No podem queixar-nos. Hi ha molt de talent ací i hem rebut moltes influències que són beneficioses.

I com compagines la teua labor docent amb la d’intèrpret?

Faig classe als meus alumnes a les vesprades, la qual cosa em deixa els matins per a dedicar-me a compondre, a treballar els meus temes i preparar les possibles eixides per a actuar el cap de setmana. La qüestió és estar sempre ocupat per i per a la música, siga fent classe, gravant o simplement tocant. Done gràcies perquè puc dedicar-me al que m’apassiona.