Un llibre visibilitza la relació de Joan Fuster amb Castelló

Coneguda és l’afirmació que Joan Fuster va fer quan visità la ciutat de Nova York. El de Sueca, en preguntar-li la seua opinió de la Gran Poma digué llavors: «És igual que Castelló però més gran».

Quina va ser la relació de Fuster amb la capital de la Plana, més enllà de protagonitzar un dels grans moments, ara fa 40 anys en la plaça de bous, del llegendari aplec de Castelló? La resposta es pot trobar en el llibre Joan Fuster i la Fundació Huguet, del filòleg i escriptor castellonenc Vicent Pitarch, que ha presentat la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Castelló, Verònica Ruiz, en la Llotja del Cànem.

Durant l’acte s'ha donat a conéixer també una altra publicació, obra del mateix Pitarch, i que suposa un homenatge a Gaetà Huguet. Es tracta d’una biografia titulada Gaetà Huguet Segarra (1882-1959), líder republicà del valencianisme coeditada per l’Ajuntament i la Universitat Jaume I dins de la col·lecció «Univerciutat», motiu pel qual la vicerectora de Cultura de l’UJI, Carmen Lázaro, ha participat en aquesta presentació on Ruiz destaca «la importància de les dos publicacions, que interrelacionen intrínsecament a dos personatges cabdals per entendre la cultura valenciana contemporània, com són Joan Fuster i Gaetà Huguet Segarra». 

Un lloc significatiu

El llibre Joan Fuster i la Fundació Huguet recull la relació de Joan Fuster amb el Castelló de mitjans del segle XX i amb la Fundació Huguet, de la que va ser vicepresident fundacional i més tard president. Una institució que va ocupar un lloc significatiu dins la constel·lació d’entitats i d’iniciatives civils a les quals l’escriptor de Sueca va dedicar atencions de preferència, de manera que, en bona part, el Castelló de Fuster va concentrar-se en el Castelló de la Fundació Huguet.

Per la seua banda, Gaetà Huguet Segarra (1882-1959), líder republicà del valencianisme fa un repàs a la historiografia sobre el valencianisme polític i cultural, recuperant l'aportació d'Huguet Segarra al segle XX, i aportant noves dades després de la primera publicació sobre el seu pare, Gaetà Huguet Breva (1848-1926), patriarca del valencianisme, feta pel mateix Vicent Pitarch i coeditada dins la mateixa col·lecció «Univerciutat» en 2021.