Estrenen un documental inèdit del pintor Porcar al seu estudi

En l’any 1970, Ángel Sánchez Gozalbo, alheshores president de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Castelló, va entrevistar al pintor castellonenc Juan Bautista Porcar en la casa-estudi de l’artista. Aquella entrevista semblava haver quedat en l’oblit però ara, més de mig segle després, s’ha recuperat gràcies a una restauració digital que ha realitzat la Fundació Caixa Castelló i que s’estrenarà aquest dijous, 18 de maig, 19.30 hores, a la Sala Sant Miquel de la capital de la Plana.

Aquesta pel·lícula documental de 30 minuts de durada, de rellevància per a la història de l’art local, es projectarà per primera vegada al públic -entrada lliure fins a completar aforament- amb motiu del Dia Internacional dels Museus (DIMCAS) i, després de la projecció, el doctor Rafael Menezo Rozalén i el periodista cultural Joan Montañés Xipell mantindran una conversa amb el públic.

Un artista referent

Juan Bautista Porcar va néixer en el si d’una humil família de llauradors. Fins als 17 anys va alternar les labors agrícoles amb les tasques artístiques. La seua primera formació pictòrica la va rebre del pintor castellonenc Vicent Castell.

En 1906, la Diputació de Castelló li va concedir una beca per a realitzar estudis d’escultura en la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Carles de València.

Des de 1910 fins a 1914 va residir a Barcelona, on va contactar amb la bohèmia artística relacionada amb la modernitat, al mateix temps que va començar a abandonar l’escultura per a dedicar-se de ple a la pintura.

En 1915 va tornar a Castelló i va fundar l’agrupació «Ribalta», centrada en la pintura natural del paisatge. La seua primera exposició individual la va realitzar a Barcelona en 1927. Després va alternar les exposicions a Espanya amb la seua participació en certàmens internacionals (Venècia, Oslo, París, Buenos Aires). El seu major èxit el va aconseguir en 1954, en obtenir la primera medalla en l’Exposició Nacional de Belles Arts, per la qual cosa, en els seus últims anys, va gaudir de prestigi. Va comptar amb nombrosos deixebles que van imitar el seu estil.

Les seues temàtiques preferents eren els nens, els retrats, les pintures rupestres i, sobretot, els paisatges. En la línia del realisme evolucionat, els paisatges de Porcar es distingeixen per la justa proporció de la llum, l’estretor dels horitzons enfront de l’amplitud dels cels, la pinzellada solta i l’afecte a la terra en els temes triats.