Homenatge a un treballador de la paraula

Benicarló recorda Manel Garcia Grau, poeta del seu temps

El Museu de la Ciutat de Benicarló (Mucbe) presenta l’obra de 33 artistes del col·lectiu ArteEnRed al votant de l’obra de l’escriptor

L’exposició s’obri dissabte 5 d’octubre fins el 5 de desembre

Manel Garcia Grau, poeta del seu temps.

Manel Garcia Grau, poeta del seu temps. / ArteEnRed

Josep San Abdón

El Museu de la Ciutat de Benicarló (Mucbe) obri el proper dissabte l’exposicio 'Manel Garcia Grau. Homenatge a un poeta del seu temps', en la que 34 artistes del col·lectiu ArteEnRed revisiten i fusionen l’obra literària de l’autor benicarlando des d’una vessant multidisciplinària, amb moltes mirades, fixades en sis dels poemes dels llibres 'La ciutat de la ira' (1998), 'Al fons de vies desertes¡ (2002) i 'Constants vitals' (2005).  

Fins el proper 5 de desembre, a les sales de l’antic convent de Benicarló i l'organització de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Benicarló, es podrà gaudir de les peces de Pepa Arróniz, Rosa Alcañiz, Evaristo Almudéver, Teresa Aparicio, Vicent Aparicio, Encarna Arnal, Lluís Beltrán, Lorna Benavides, José Maria Cal, Camen Carot, Carmen Cebrián, Marisa Ebri, Fernando Evangelio, Dolores Furió & Ángeles López, Gloria Garcia, Mampa García, Vicente Gascón, Herrero & Cebrián, Ikigai (Majo Juárez i J. Ferragut), Francisco Ivars, Renanta Lavin, Maria Carmen Marco Dasi, Jesús Martínez, Toni Mas, Felip Medina, Enrique Montoro, Carlos Pérez-Bermúdez, José Manuel Ramos, Sabina Requena, Maribel Salas, Fede Sánchez, Amparo Santamaria i Rosa Soriano. Són molts, però només una part del col·lectiu, creat el 2006, amb un ample currículum.

Manel Garcia Grau.

Manel Garcia Grau. / Mediterráneo

ArteEnRed i col·laboracions

Tots ells reten homenatge a Manel Garcia Grau (Benicarló, 1962-Castelló, 2006), treballador de la paraula, fill d’una família de treballadors. A l’exposició. coordinats per Vicente Gascón, ArteEnRed compta amb la col·laboració a les veus d’Aina Garcia-Carbó, poeta i filla del poeta, Joan Peiró, José Manuel Swami, Carmen Calabuig, Soledad Benages, Pura Peris, Javier Caravaca i Manolo Benages.

Molts noms en una mostra polièdrica on la pròpia veu del poeta del seu temps està més vigent que mai en els seus versos

Imatge del cartell de l'exposició.

Imatge del cartell de l'exposició. / Mediterráneo

Garcia Grau, el poeta

Com a poeta, Garcia Grau va assolir els premis més prestigiosos en llengua catalana com el Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre, L’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Barcelona, l’Ausiàs March de Gandia o el Ciutat de València, entre molts d’altres.

La seua poesia es pot dividir en dos etapes, la primera marcada per un caràcter més existencial, i la segona a partir de 1997, amb la publicació de 'Mots sota sospita' en què se propugna un deure amb la condició humana i una invitació a l’inconformisme com a constant.

Un diàleg visual per un autor compromés i vigent

L’obra de Manel Garcia Grau presenta un caràcter unitari: el compromís amb el seu poble, la seua llengua i la seua cultura, i la creença en uns valors universals, com la defensa de la justícia, la llibertat i la dignitat de les persones. Garcia Grau va exercir el mestratge de la paraula, a l’IES Penyagolosa i a la Universitat Jaume I de Castelló, on va assentar-se activament en la vida social, cultural i cívica, d’arreu els Païssos Catalans. 

Paraula com a resistència

Els sis poemes que inspiren els artistes d’aquesta exposició pertanyen a la segona etapa de la seua poesia. 'Els amants' pertany al llibre 'La ciutat de la ira', el tema del qual és la guerra de l’antiga Iugoslàvia, la destrucció de Sarajevo, poemari on la paraula s ’alça contra la desolació i la desesperança, es converteix en símbol de vida, i de resistència contra la barbàrie. En aquest poema la mort destrueix injustament l’amor d’una parella de religions diferents. 

'Filius terrae' és un homenatge als territoris de parla catalana, pertany a 'Al fons de les vies desertes', i es titula 'Quadern d’Alaior', on mostra la preocupació per la destrucció del paisatge i la llengua. La resta de poemes pertanyen a Constants vitals, el seu darrer llibre. Són 'Freelance' i 'Hotel International a Ram Al-lah', ben actuals encara, on expressa el compromís amb el ser humà i el seu crit contra la injustícia.

'Les llars habitades' és un emotiu poema on recorda la llar dels seus avis i expressa que ell forma part del pont que continua en una família de la qual va heretar el verb amb què escriu; i 'Algú camina encara pels dominis d’Utopia' és un cant d’esperança, una reivindicació viva de la utopia.

En l’exposició, poesia i arts visuals es fusionen, es fan indistingibles, no s’il·lustren poemes,sinò que es dialoga visualment a partir dels versos del poeta i de les emocions que s’extrauen de la seua lectura

Tracking Pixel Contents