La Fúmiga: «L’optimisme i l’energia són trets distintius de la nostra música»

El cartell musical de la Fira d'Onda és, sempre, un esdeveniment. Enguany i després d'un canvi d'última hora, dins del Festival Onda Beat que promou Be Music amb l'Ajuntament d'Onda es va poder fitxar a La Fúmiga com a cap de cartell del primer dissabte de la celebració. Així, este 19 d’octubre, a les 23.00 hores, en el recinte multiusos de la localitat, el conjunt de l'Alzira serà protagonista amb una actuació que promet mantenir l'ambient festiu i energètic que caracteritza les celebracions.

La vostra música connecta tant amb els joves com amb les generacions majors. Quin és el vostre secret per a aconseguir eixa comunió intergeneracional?

Diríem que sempre hem entés la música per a ser absolutament compartida. Està feta més per a l’exterior que per a l’interior nostre. Segurament això ve de la nostra experiència i creixement musical, que es va forjar al carrer, on sempre intentes que la gent gaudisca del que estàs fent. Quan les cançons no eren nostres, ja teníem aquesta intencionalitat, però quan van començar a ser-ho, des del principi, ho vam sentir així. Era l’única manera que sabíem. Creiem que hi ha un punt en què això, no sabem com, la gent ho detecta, tant els més joves com els majors. És com una música que senten com a pròpia, perquè sempre s’ha orquestrat d’aquesta manera.

L’optimisme i l’energia són trets d’identitat en les vostres lletres i melodies. D’on naix eixa necessitat de transmetre tant d’entusiasme en cada cançó? I com influeix això en la relació amb el vostre públic?

Sí, bé. Al final és que nosaltres som eixe tipus de persones també. Un optimisme racional, clar. Sabem en quin món vivim i sabem detectar les llums i ombres de tot el que ens envolta. El que sempre hem intentat a través de les nostres cançons és traure un aprenentatge de cada cosa. De fet, d’eixe aprenentatge que nosaltres mateixos hem obtingut, el públic ha sabut extreure’n el seu propi, basat en les seues vivències. Això és el que ha fet que les cançons siguen tan seues, que es senten part de la història.

El fenomen bandístic està molt present en el vostre estil. Com fusioneu aquestes arrels tradicionals amb sons més contemporanis i populars, i com afecta aquesta mescla a l’evolució de la vostra música?

Ho hem anat aprenent. Venim d’una base que ens ha servit per a tot el que hem fet, però també hem après a començar una cançó des de zero, amb lletra, missatge, estructura i producció, coses que realment no aprens al conservatori, ja que no és el tipus de formació que s’hi rep. Creiem que ha sigut una aventura molt bonica que ens ha fet que cada obra, disc o cançó siga una lliçó que hem assimilat, com un màster que hem fet a molta velocitat. De fet, es podria dir que el nostre últim disc és la culminació de tot el que hem après i hem volgut plasmar-hi.

«La música és per a ser compartida, eixe és el secret de la nostra connexió intergeneracional»

Enguany heu publicat Tot està per fer. Què ens podeu dir sobre el disc? Quines són les claus?

Per a nosaltres, el més important sempre són dues coses: la lletra i les línies melòdiques. Som molt insistents que una línia melòdica siga perfecta per a nosaltres, sabent que això és molt subjectiu. Volem que eixa melodia es quede, que siga la que més t’agrade de totes les possibles alternatives que hi ha dins d’una harmonia. A això li donem trenta milions de voltes. Tot està per fer ha sigut la simbiosi perfecta entre eixa electrònica que sempre ens ha agradat, una electrònica «amable» que provoca que la cançó puge més, però mantenint la línia melòdica com a protagonista. I, òbviament, la integració dels vents, que tenen el protagonisme en els moments en què volem que la cançó toque el cel.

Parleu de les lletres, de la línia melòdica, però una part molt important també és la llengua.

Sempre diem que per a nosaltres mai ha sigut un debat o una reflexió, ha sigut una cosa molt natural perquè fem la vida en valencià. Escriure cançons en castellà hauria tingut alguna cosa que no ens hauria eixit del cor, com aquell que diu. Creiem que no hauria passat el que ha passat. Si el que ha passat és que les cançons s’han tornat naturals o pròpies de les persones i les seues vivències, és perquè han eixit tal com les sentíem, i en això està la llengua. Quan escrius en la llengua amb la qual parles, penses, amb la que vius, és on està la veritat. Quan ho fas d’una altra manera, està clar que es pot impostar, però nosaltres no sabríem fer-ho.

Actueu en molts esdeveniments multitudinaris i festius. Este 19 d'octubre ho feu a la Fira d’Onda. Què espereu del públic?

Tenim moltes ganes d’actuar-hi perquè enguany hem estat molt lluny de casa, fora de la Comunitat Valenciana. La província de Castelló és una zona en la qual teníem coses pendents per fer i a la qual tenim molta estima. És un territori molt lligat als nostres inicis, així que quan va sorgir la possibilitat d’actuar a Onda va ser com un regal que ens faltava per a arrodonir una gira que ens està fent molt feliços. 

Suscríbete para seguir leyendo