'La mancha', de Sergio Serrano, arriba al Rialto de València

El Teatre Rialto de València obri el 21 de novembre les seues portes a un estrena que promet deixar empremta en la dramatúrgia contemporània valenciana. La mancha, la nova producció pròpia de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), submergirà l’espectador en un univers ple de matisos, on els silencis criden tant com les paraules. Escrita i dirigida pel sogorbí Sergio Serrano, l’obra s’erigeix com un testimoni de la vitalitat i profunditat de l’escena castellonenca.

En un racó menut i vell d’un poble no identificat, una família (o alguna cosa que s’hi assemble) no pot apartar la mirada de la paret de la seua cuina. Allí, una taca, senzilla i enigmàtica, es converteix en el catalitzador de les seues pors més íntimes, anhels i secrets. Serrano, amb una ploma esmolada i poètica, dibuixa una tragicomèdia que transcendeix l’espai físic d’eixa casa per a convertir-se en una metàfora de la condició humana. La incomunicació, la fragilitat dels somnis i l’esperança sempre esquiva són temes que vibren en aquesta obra com les notes d’una melodia borrosa, però carregada de sentit.

‘La mancha’, de Sergio Serrano, la nova producció teatral pròpia de l'IVC

La família escènica

El repartiment, format per Pep Ricart, l’alturana Mafalda Bellido, Ernesto Pastor, María Covadonga i Alberto Martín de Miguel, promet donar vida amb mestria a aquesta família de personatges universals i alhora profundament únics. Sota la direcció de Serrano, cadascun d’ells despullarà les emocions contingudes i les contradiccions d’aquells que busquen, contra vent i marea, una espurna de futur.

Begoña Tena lidera una nueva producción del IVC y consolida el poder creativo de Castellón en el teatro valenciano

La mancha no és només una obra; és un reflex de les inquietuds de la nostra societat. La seua capacitat per a parlar del «dret inquebrantable a somiar», com ho defineix Serrano, ressona amb una força especial en un món que sembla més incert que mai. Però més enllà de la seua rellevància temàtica, aquesta estrena (com la de Somni el 2019 a càrrec de Núria Vizcarro o la que protagonitzarà Begoña Tena el 2025) suposa una fita per a la dramatúrgia castellonenca, que troba un aparador per a mostrar el seu talent.