L’Ovella Negra: 40 anys de resistència (contra) cultural

Parafrasejant l’il·lustre Ramón Gómez de la Serna quan celebrava amb devoció la figura del Cafè, entés com a lloc de trobada i no com un mer espai de consum, «el bar és la vida interior de la ciutat com a ciutat; és el parlament desinteressat, la comprovació de la vida en mil angles de les urbs». Si això és cert, L’Ovella Negra de Castelló és molt més que un bar: és l’epicentre de la memòria cultural i social d’una ciutat i la seua província.

El dissabte, 4 de gener, aquest històric enclavament del carrer Sant Fèlix de Castelló fa 40 anys. Quatre dècades en què ha sigut escenari de diàlegs interminables, de trobades fortuïtes, de música que ressonava fins a l’alba i d’un inconfusible ambient bohemi.

L’origen d’un somni compartit

Va ser als inicis de 1985 quan Paco Esteve, Antoine Edo (Toni) i un altre soci inicial decidiren crear un espai diferent a Castelló. Inspirats per les atmosferes culturals dels cafès barcelonins, com el Cafè de l’Òpera, van concebre un lloc on les cadires no només foren un suport, sinó part d’un decorat que convidara a l’intercanvi d’idees. Toni recorda amb nostàlgia els mesos de reformes en el que havia sigut una casa amb estable, treballant contrarellotge per a obrir just abans de les festes. «No pensàvem que tindríem tant d’èxit des del primer dia», confessa.

Des dels seus inicis, el local va atraure una clientela particular. «Sense buscar-ho, ens definiren com un bar d’esquerres o nacionalista», explica. Eixa aura política i bohèmia es va convertir en el seu segell, atraient actors, músics i escriptors. De fet, un amic pròxim, portava els protagonistes que actuaven al Teatre Principal després de cada funció, i per les seues taules han passat figures com el reconegut actor Guillermo (Willy) Montesinos —«Willy sempre ha sigut de la casa», recorda Edo—, Javier Krahe, Loquillo, Albert Pla, Pep Gimeno Botifarra, Carles Pons, Pep Cortés i fins i tot el cineasta Julio Medem, per citar-ne només alguns.

Un refugi entre generacions

El caràcter intergeneracional de L’Ovella és una de les seues facetes més entranyables. «La primera gent que va vindre ací el 1985 ara ja no ve amb el seu fill, ve amb el seu nét», comenta Antoine. Entre les seues anècdotes destaquen històries com la d’una dona que va trencar aigües al bar o la d’emigrants que tornen a Castelló per festes com Nadal o la Magdalena i troben en L’Ovella el seu punt de referència.

Però el seu impacte no es limita a Castelló. «És més coneguda L’Ovella a Morella, Cinctorres o Forcall que a Borriana», explica amb humor Antoine. Fins i tot viatgers que es troben a l’altra banda del món, al Brasil o Alemanya, solen mencionar el local com un símbol de Castelló.

Evolució

Si els primers 25 anys van ser una època canyera de Harley Davidson i rock and roll, encara que amb moments salseros i de música cubana, i fins i tot hippie, els últims han portat transformacions. Antoine Edo volia fer un paró i Cerverí, que treballava amb ell, es va fer càrrec de L’Ovella encara que la va rebatejar com Lo del Cerverit. Va durar poc eixa aventura, a penes un any o any i mig, fins que Julio Magnieto prenguera les regnes del lloc en 2013 i retornara a L’Ovella Negra el seu nom d’origen. 

Més tard, el 2021, després de l’etapa de Julio, qui es jubilava, L’Ovella va renàixer com una cooperativa de consum —figura que no existia a la capital de la Plana com a tal— amb 169 socis (ara ja en són 180) que van apostar per mantindre viva la seua essència i esperit.

La transició no va ser senzilla. Magnieto recorda les dificultats administratives del traspàs. Però la passió dels qui consideren L’Ovella com una institució va poder més. «Ens reunírem al cau de la Muixeranga, férem una enquesta i aconseguírem associar inicialment 169 persones», explica Madoli Badenes, una de les impulsores del projecte cooperatiu i membre de l’actual junta.

Ara, el local continua sent un punt de trobada privilegiat per a la comunitat, encara que amb nous ritmes i noves generacions.

Cultura viva

L’Ovella Negra no s’ha limitat a ser un punt de trobada social; també ha sigut un far cultural i esportiu —és albinegra per sobre de tot— a Castelló i no només per les persones rellevants que han desfilat per ací. A les seues parets han ressonat concerts d’artistes locals i nacionals, s’han celebrat exposicions solidàries que promouen causes socials i s’han presentat llibres que amplien l’horitzó dels seus visitants. Entre aquests projectes destaca la incursió en el món editorial amb la publicació d’Animales sueltos, del desaparegut i ovellero Juanjo Blasco, un símbol més del seu compromís amb la creativitat i la cultura local.

Símbol de resistència

En una societat que sovint margina allò diferent, ser una ovella negra és un acte de resistència. L’Ovella Negra ha encarnat eixe paper des de la seua creació, desmarcant-se dels estàndards per a convertir-se en un espai on l’alternatiu i el tradicional conviuen en perfecta harmonia. Com aquella ovella negra que desafia el ramat, aquest bar, aquesta taverna, ens recorda que la diferència no només és vàlida, sinó essencial.

Així, amb 40 anys d’història, es pot dir que L’Ovella Negra no és només un bar. És un arxiu vivent de la memòria col·lectiva de Castelló, un lloc on el passat i el present es barregen en cada racó. I així, com aquella ovella negra que desafia el ramat, L’Ovella Negra continua desafiant el pas del temps, recordant-nos que els bars no són només llocs de consum, sinó espais de resistència, cultura i comunitat. I per tal de celebrar-ho, aquest 4 de gener celebren el seu aniversari amb festa i música, amb un concert de Fabian Barraza Trio a les 12.00 hores i moltes sorpreses més. Per molts anys.