L’esperit de Tàrrega continua viu, amb Raül Torrent

En la penombra càlida d’un escenari il·luminat per la llum tènue d’un focus, apareix la figura de Francesc Tàrrega, interpretada per un vibrant Raül Torrent. Des del moment en què comença a parlar, no és només un actor qui hi ha davant del públic. És el mateix mestre de la guitarra, viu de nou, com si el temps fos només una corda més en les seues mans. 

Amb una naturalitat sorprenent, Torrent convidarà novament al públic castellonenc, amb el seu espectacle Mestre Tàrrega (Andantino vivace a poc a poc), a entrar en la vida d’un dels grans noms de la cultura castellonenca i universal, amb el to relaxat d’un amic que ens confia els secrets d’una vida plena d’aventures, èxits i melodies immortals. Serà el dijous, 13 de febrer, a les 20.00 hores, al Teatre del Raval de la capital de la Plana.

Vila-real arranca dissabte els actes per a honrar Francesc Tàrrega

Els inicis d’un geni

Francesc Tàrrega no sempre va ser el mestre venerat que coneixem. Raül Torrent ens ho recorda, amb un somriure trapella i un gest de complicitat. Era un xiquet curiós, amb uns dits que semblaven predestinats a fer meravelles. La història comença en la seua Vila-real natal, un espai humil i tranquil, on l’infant Francesc ja mostrava una passió precoç per la música. L’obra no s’estanca en els tòpics, sinó que s’endinsa en els episodis menys coneguts, aquells moments d’incertesa i lluita que van definir el camí de l’artista.

Un accident en la seua infantesa el va deixar amb una visió limitada, fet que marcaria la seua vida i la seua manera de relacionar-se amb el món. Però si alguna cosa defineix el geni, és la capacitat de transformar l’adversitat en bellesa. Va ser així com la guitarra es convertí en l’instrument de la seua ànima, un refugi i, alhora, un passaport a l’eternitat.

Una adolescència de novel·la

Amb l’energia d’un Andantino vivace, Torrent ens narra les aventures juvenils de Tàrrega, que semblen extretes d’un relat fantàstic. A la recerca de mestres i d’una formació musical de qualitat, l’adolescent es va embarcar en viatges i situacions inversemblants. Aquests moments, explicats amb humor i agilitat, capten la imaginació del públic. Veiem un Tàrrega que, malgrat les dificultats econòmiques, s’obri pas amb perseverança i un talent indiscutible.

És una etapa vital, perquè als dèsset anys, amb un domini sorprenent de la guitarra, Tàrrega ja començava a guanyar-se el respecte d’aquells que l’escoltaven. Torrent interpreta aquesta etapa amb un equilibri perfecte entre la passió i la ingenuïtat d’un jove artista en construcció.

El mestre consagrat

L’obra que presenta Torrent de nou sobre un escenari —ja ho va fer, per exemple, en 2023 al Museu de Belles Arts de Castelló— no només es queda en la joventut de Tàrrega, sinó que també ens porta als seus anys de maduresa. Als vint-i-cinc anys, ja era reconegut com un mestre, un títol que no només es guanyà per la seua tècnica excepcional, sinó també pel seu esperit innovador. Tàrrega va revolucionar la manera d’entendre la guitarra, elevant-la a la categoria de concert, i va plantar la llavor d’una escola que influenciaria generacions d’intèrprets.

Raül Torrent ho explica amb una solemnitat continguda, deixant espai per a l’emoció del públic. Les seues interpretacions es barregen amb fragments musicals que recorden la bellesa atemporal de peces ja universals com Recuerdos de la Alhambra o Capricho Árabe. És impossible no sentir la connexió directa amb un llegat que, més d’un segle després, continua inspirant músics d’ací i d’arreu del món.

Així, aquest Mestre Tàrrega (Andantino vivace a poc a poc) no és només una obra teatral, sinó un pont entre el passat i el futur que demostra que l’obra, la música de Tàrrega, segueix viva per a les noves generacions. De fet, Raül Torrent, amb la seua interpretació carismàtica, aconsegueix que ara, al segle XXI, tots coneguen la figura d’aquest músic universal no només com un nom en els llibres d’història, sinó com una persona real, plena de llums i ombres, com qualsevol de nosaltres.

L’empremta de Tàrrega és visible no només en el món de la música, sinó en la cultura castellonenca i universal. És un recordatori que les arrels locals poden donar fruits que transcendeixen fronteres i temps. Aquesta obra, amb el seu to proper i dinàmic, sembla feta a mida per a un públic modern, que busca històries que emocionen i inspiren.

Francesc Tàrrega, icono cultural

Quan el teló cau, l’ovació no serà només per a Raül Torrent, sinó també per a Tàrrega, que, més de cent anys després de la seua mort, continua parlant-nos a través de les cordes de la guitarra i de la veu del teatre. Una obra que, com les seues melodies, queda ressonant en l’ànima molt després que s’apaguen els focus.