L’adéu de l’emac.: Borriana perd el seu festival més avantguardista

Borriana s’acomiada d’un dels seus esdeveniments culturals més emblemàtics. L’emac., el festival que ha situat la localitat en el mapa de l’avantguarda cultural valenciana, posa punt final a la seua trajectòria després d’una dècada marcada per la creativitat, la música independent i l’art contemporani. L’organització ha anunciat oficialment que no hi haurà més edicions després de la celebrada en febrer de 2025, un comiat que tanca un cicle i deixa una empremta inesborrable en l’escena cultural de la província de Castelló.

L’emac., nascut en 2016 com un espai únic per a la cultura independent, ha aconseguit consolidar-se com un referent estatal de l’escena underground. Al llarg de les seues deu edicions, el festival ha acollit més de 290 grups musicals i DJs, 210 artistes plàstics i ha oferit 23 tallers dirigits a públics de totes les edats. Entre aquests noms, més d’un centenar han sigut creadors locals, evidenciant l’aposta del festival per la cultura de proximitat i per projectar el talent emergent de Borriana i el seu entorn.

Un llegat de llibertat i creativitat

L’essència de l’emac. sempre ha anat més enllà de la música. El festival va convertir el CMC La Mercè en casa seua i en l’epicentre d’una proposta multidisciplinària on la música, les arts plàstiques i les experiències creatives convivien en perfecta harmonia. Amb una fórmula que combinava gratuïtat, avantguarda i proximitat, l’emac. va aconseguir construir una comunitat fidel que ha acompanyat cada edició, convertint el festival en un punt de trobada per als amants de les escenes més alternatives.

L’equip organitzador reconeix que la decisió de posar fi al projecte no ha sigut fàcil, però respon a una barreja de desgast, dificultats econòmiques i canvis d’escenari que han complicat la continuïtat del festival en els últims anys. En la nota de premsa de comiat, subratllen l’impacte de l’eixida forçada del CMC La Mercè, espai que sempre va ser el cor i l’ànima de l’emac., i la retallada progressiva de les ajudes institucionals que han minvat la capacitat de mantindre el nivell artístic i de producció assolit en les millors edicions.

Un desé aniversari com a colofó final

L’edició de 2025, que va celebrar els deu anys de vida del festival, ha servit com a comiat a l’altura de la història de l’emac. Tal com arreplegava El Periódico Mediterráneo en un reportatge especial sobre el desé aniversari, el festival ha sigut molt més que una cita cultural: ha sigut un laboratori de tendències, un aparador per al talent emergent i un símbol de resistència creativa en una època marcada per l’homogeneïtzació cultural i les dificultats per a l’autogestió de projectes alternatius.

La pròpia organització subratlla el paper clau que ha jugat la comunitat en aquesta última edició, destacant la resposta al micromecenatge llançat per assegurar que l’emac. 2025 es fera amb la dignitat que mereixia la seua trajectòria. “Eixe suport no només va fer possible acomiadar-nos com mereixia l’emac., sinó que reafirma que este projecte sempre ha sigut molt més que un festival: és una família unida per l’art, la música i la cultura”, assenyalen des de l’organització.

Un adéu que és llavor

El tancament de l’emac. deixa un buit important en l’agenda cultural de Borriana i de tota la Comunitat Valenciana. No obstant això, l’equip organitzador insisteix que el llegat del festival perdurarà en la memòria col·lectiva i, sobretot, en les noves generacions de creadors i públics que han trobat en l’emac. un espai d’inspiració, llibertat i creativitat.

«L’emac. ha complit amb escreix tots els objectius que ens vam proposar quan el vam iniciar: crear un espai únic per a la música, l’art i la cultura alternativa» conclouen. Amb aquest comiat, Borriana i la província de Castelló perd un festival icònic, però guanya un llegat que continuarà germinant en forma de noves iniciatives culturals.

«L’emac. diu adéu, però el seu esperit continua bategant en cada artista que va passar pels seus escenaris i en cada espectador que, entre els murs del CMC La Mercè o en les últimes ubicacions, va descobrir un racó on l’art i la música no coneixien límits»