Roser Barberà: «Estudiar a l’estranger m’ha fet créixer com a músic i com a persona»

Després d’aconseguir el primer premi al prestigiós Grachtenfestival Conservatoire Concours 2025, la jove flautista almassorina Roser Barberà ha consolidat el seu nom en l’escena musical internacional. Amb un repertori innovador i interpretat íntegrament amb el flautí, va sorprendre el jurat per la seua creativitat i versatilitat.

En aquesta entrevista, ens conta com va viure aquell moment, els secrets darrere de la seua proposta artística i els reptes que té per davant. A més, reflexiona sobre la importància de la seua formació a Almassora i Castelló, i comparteix consells per a joves músics que somien en seguir els seus passos.

Com vas viure el moment de saber que havies guanyat el primer premi del Grachtenfestival Conservatoire Concours 2025?

Va ser una gran sorpresa, perquè no esperava gens ser la guanyadora. Els altres cinc finalistes eren músics amb molt de talent, trajectòria i amb projectes molt potents, i el jurat va haver de prendre una decisió molt difícil.

Per a qui no conega el concurs, és un certamen no sols entre els propis músics, sinó entre tots els conservatoris dels Països Baixos. Cada conservatori fa unes proves i selecciona un màxim de dos representants. En el meu cas, jo representava el Prins Claus Conservatorium de Groningen, junt amb la meua companya, Nora Takács, que va guanyar el segon premi. És un concurs molt lliure, on es presenta un repertori amb una justificació raonada i, llavors, a l’hora de puntuar, el tribunal té en compte no sols la tècnica, sinó també la creativitat i la innovació.

Quan van dir el meu nom em vaig quedar de pedra, però ho vaig viure amb molta alegria i gratitud cap a totes les persones que havien estat al meu costat en el procés, especialment cap a Bea Galán, que em va acompanyar al piano.

Què creus que va fer destacar la teua interpretació davant la resta de participants d’arreu del món?

Pense que hi va haver dos factors fonamentals: participava amb un repertori inusual i amb un instrument poc habitual. Tot i que sóc flautista, el programa que vaig presentar era tot amb el flautí, i al jurat li va agradar molt veure que un instrument que normalment és un color dins de l’orquestra també podia tindre molta versatilitat com a solista.

Quant al repertori, vaig presentar tres obres: el primer moviment de Kay El’lem de Jan Huylebroeck, una obra per a piccolo i piano inspirada en menjar mexicà; Farewell Feathered Friends de Jacob Ter Veldhuis, una obra que incorporava una banda sonora amb cants de cinc espècies d’ocells, i per últim, un arranjament propi d’una fantasia de G.P. Telemann on creava diferents línies harmòniques amb un pedal loop station.

Aquesta última obra va ser la que més va impactar el jurat, per haver tingut una manera creativa d’abordar el repertori tradicional.

L’esforç i la constància són claus en una carrera musical com la teua. Com és el teu dia a dia com a flautista professional?

Ara mateix encara estic formant-me. Estic en el meu primer any de Màster, llavors no estic al cent per cent creant projectes o fent audicions d’orquestra. Tot i això, les oportunitats de treball que he tingut a Groningen m’han fet créixer i centrar-me en el que realment m’agradaria fer.

Ser músic professional no és fàcil, s’ha de ser molt organitzat i disciplinat, no sols en el propi estudi de l’instrument, sinó també en tota la part d’emprenedoria que envolta crear un projecte. En el cas d’aplicar eixe projecte a orquestres, s’ha de fer una preparació molt específica, i és important tindre habilitats per encaixar amb l’orquestra i amb la vacant específica a la qual vols accedir.

Tot i això, és un treball que disfrute molt i, gràcies a la consecució d’aquest premi, tindré moltes més oportunitats de concerts ací als Països Baixos a partir d’ara, cosa que estic preparant amb moltes ganes i il·lusió.

«Tot i que soc flautista, el programa que vaig presentar era tot amb el flautí, i al jurat li va agradar»

Quin paper han tingut Almassora i Castelló, i la teua formació local, en el teu desenvolupament com a intèrpret internacional?

Pense que el més important que m’emporte dels meus anys a Almassora i Castelló és haver-me format com a músic de banda. Jo vaig començar a l’escola de música del meu poble i, en acabar el grau elemental, vaig entrar a la U.I.M. La Esmeralda d’Almassora. Allí és on m’he format com a músic versàtil i on he après des de molt xicoteta a escoltar els meus companys i entendre com tocar en grup. No en tots els països tenen aquesta cultura de tocar des de tan joves en conjunt i, per este motiu, a l’àmbit internacional es valoren molt els músics valencians.

A banda d’aquest certamen a Holanda, tens algun altre projecte o repte proper que et faça especial il·lusió?

Tinc algunes audicions com a academista en diverses orquestres, però, sobretot, estic preparant la gira de concerts que faré als Països Baixos com a premi del concurs. De moment, puc confirmar que actuaré com a solista en el Grachten Festival 2025, del 15 al 24 d’agost a Amsterdam, i durant el 2026 també faré concerts en altres localitats.

A banda d’això, forme part del Duo Cariàtide, un duo de flauta i guitarra amb la meua companya Irene García, també d’Almassora. Encara estem tancant alguns concerts per Castelló, però ja està confirmat que podreu veure’ns a la pròxima edició del Festival Arc Clàssica 2025.

Quin consell donaries a joves músics que somien seguir una trajectòria com la teua i participar en concursos internacionals?

Pense que és important cultivar la motivació. Tindre objectius amb el teu instrument a curt, mig i llarg termini ajuda molt a seguir, a mantenir la constància i a millorar. A nivell més personal, crec que és important conèixer els ambients musicals en altres països. Estudiar a l’estranger és el que m’ha fet créixer, no només com a músic, sinó també com a persona.