La vinarossenca Esther torna més guitarrera i sentimental que mai amb 'Tot Comença'

Que ningú s’enganye pel títol: Tot Comença no és el principi d’Esther, sinó una declaració d’intencions. L’artista de Vinaròs, que des de 2021 va començar a fer soroll (del bo) amb Les teues ales i va reafirmar-se amb Les cartes que mai vaig cremar, llança ara el seu segon disc d’estudi amb un missatge clar: ha vingut per quedar-se i, de pas, trencar algun cor amb guitarres elèctriques de fons.

Amb més de 100.000 reproduccions acumulades només als senzills que ha anat deixant com molletes de pa (La millor de les mentides, Torno a mi, Des d’aquí dalt...), Esther ha aconseguit generar una expectativa poc habitual dins del pop en valencià. I no deceb. El disc sona més contundent, més madur i més emocional. És pop, sí, però amb una clara empremta punk-pop que fa olor a anys 2000, a CDs de Green Day i Avril Lavigne gastats de tant posar-los a la minicadena.

Esther: la música com a necessitat d'expressar-se

La producció, a càrrec d’Àlex Blat, conjuga amb habilitat guitarres distorsionades, electrònica i cors per cantar a ple pulmó. El resultat és una col·lecció de cançons que parlen de desamor, d’abraçar-se quan un està fet pols, i de tornar-se a aixecar, tot amb una honestedat que colpeja i reconforta a parts iguals. I per si faltava algun moment «pell de gallina», arriba Des d’aquí dalt, una balada amb Miki Núñez que retrata com pocs la dualitat de pujar a un escenari: nervis, màgia i connexió.

Concerts

El directe, per cert, promet ser un altre nivell. Esther es llança a una gira amb parada a casa (Vinaròs, 9 de maig, Festival Eccleptic) i escales per Mallorca, València, Barcelona i Xàtiva, amb una banda més gran i un show que es preveu tan potent com el disc.

La música de Castelló del segle XXI té nom de dona

Després de més de 70 concerts en només dos anys, Esther ha passat de promesa a realitat. I Tot Comença és, precisament, el disc que ens diu que el millor —encara— està per vindre.