Dansa i imaginació omplin Castelló amb 'Va de Bach' i 'Com(post)'

La dansa contemporània ompli aquest divendres, 24 d'octubre, l’escena cultural de Castelló amb dues cites que conviden a pensar el moviment des de perspectives molt diferents, però igualment suggeridores. D’una banda, l’Espai d’Art Contemporani de Castelló (EACC) acull Com(post), una proposta de recerca i experimentació que explora el cos com a territori de memòria i transformació. De l’altra, el Paranimf de la Universitat Jaume I obri les seues portes a Va de Bach, de la companyia Aracaladanza, una peça plena de fantasia i llibertat creativa inspirada en la música i l’univers de Johann Sebastian Bach.

Dues mirades, dues maneres de fer parlar el cos, que evidencien la vitalitat i la diversitat de la dansa contemporània actual.

'Com(post)': el moviment com a espai de transformació

A les 19.00 hores, el públic podrà descobrir al EACC una proposta concebuda com a espai d’intercanvi dins dels Laboratoris d’investigació IVC–Espai LaGranja. Com(post), d’Elvira Madrigal amb la col·laboració de María Tamarit, sorgeix com una indagació sobre les capes que conformen les nostres pràctiques de moviment. Com(post) —el títol juga amb la idea de la descomposició orgànica— proposa entendre la dansa com un organisme viu que es transforma i es regenera amb el temps, amb el contacte i amb les experiències que travessen cada cos.

El projecte es construeix a partir d’entrevistes amb onze artistes que reflexionen sobre els seus processos de creació, transmissió i transformació. A través d’aquest mosaic de testimonis, Madrigal i Tamarit investiguen què ocorre quan una pràctica es comparteix, com es desplaça o es reinterpreta, i què queda d’aquell gest inicial quan passa d’un cos a un altre. «Quins residus, què aflora i què es podreix en el trànsit d’una pràctica d’un cos a un altre?», es pregunten les creadores.

Aquesta exploració, que combina cos, temps i imaginació, busca obrir un espai de sensibilitat i escolta col·lectiva on el coneixement no és només racional, sinó també físic i emocional. Com(post) proposa, així, una experiència compartida més que una representació, un moment per observar com el moviment esdevé una forma de pensament. L’accés és lliure fins a completar l’aforament.

'Va de Bach': la llibertat escènica d’Aracaladanza

Una mica més tard, a les 19.30 hores, la dansa continuarà al Paranimf de la Universitat Jaume I amb Va de Bach, una creació d’Aracaladanza dirigida per Enrique Cabrera, reconeguda per la seua trajectòria en l’escena contemporània i pel seu compromís amb la imaginació com a motor escènic. L’espectacle, amb una durada de 55 minuts, està pensat per a tots els públics —«de l’any als cent anys», com diuen ells mateixos— i parteix de la música de Johann Sebastian Bach com a punt de partida per a un viatge poètic i visual sense argument convencional.

En Va de Bach, Cabrera i el seu equip juguen amb la idea del somni: una construcció escènica lliure on tot és possible i on els elements escenogràfics es converteixen en protagonistes. La companyia es pregunta què passa si el teló de fons és de vellut roig, si el terra és daurat, si es despulla l’escenari o si, fins i tot, l’espectacle comença entre el públic en lloc de sobre les taules. A partir d’aquestes qüestions, Aracaladanza crea un univers propi on la música de Bach actua com a inspiració més que no com a estructura, obrint un espai on la imaginació esdevé reflexió i la llibertat, matèria primera.

Amb Carolina Arija, Lydia Martínez, Jimena Trueba, Aleix Rodríguez, Jonatan de Luis, Eduardo Alves i Carla Maró sobre l’escenari, la peça combina precisió coreogràfica amb una estètica d’alta potència visual. És una invitació a deixar-se portar per l’humor, la bellesa i la sorpresa, tres eixos que defineixen el treball d’Aracaladanza, una companyia que des de fa més de dues dècades crea espectacles capaços de fascinar tant als xiquets com als adults.

Redescobrir la dansa a Castelló

Aquesta coincidència de propostes converteix el divendres 24 d’octubre en una jornada especialment significativa per a la dansa a Castelló. Mentre Com(post) ens convida a mirar cap a dins, cap a les arrels i les transformacions del moviment, Va de Bach ens obri la porta a la fantasia i a la celebració del joc escènic.

Dues peces diferents però complementàries, que demostren que la dansa continua sent una de les formes més potents d’expressió contemporània, capaç d’unir pensament, emoció i bellesa en un mateix gest.

Suscríbete para seguir leyendo