José Ángel Mañas, premi Letras del Mediterráneo de Castelló 2025: la generació que va escriure sense filtres

Quan José Ángel Mañas (Madrid, 1971) va publicar Historias del Kronen el 1994, amb només 23 anys, ningú no sospitava que aquella primera novel·la —finalista del Premi Nadal— acabaria convertint-se en un símbol d’època. Escrita amb un llenguatge cru i directe, retratava la desafecció d’una joventut urbana que s’ofegava entre l’oci nocturn i la falta d’horitzons. Més que una història, era un mirall. I aquell mirall, incòmode i lúdic a parts iguals, va sacsejar la narrativa espanyola dels noranta.

Del retrat generacional a la memòria col·lectiva

Tres dècades després, Mañas continua fidel al seu impuls inicial: escriure des de la veritat. Amb més de trenta títols publicats, el seu itinerari literari ha evolucionat sense renunciar a la seua veu ni a la seua mirada crítica. Ara, el reconeixement li arriba des de Castelló, on rep el Premi Letras del Mediterráneo 2025 en la categoria de Novel·la Històrica, un gènere que ha sabut fer seu amb rigor i passió.

El Mañas madur, que alterna l’escriptura de ficció amb la investigació històrica, és el mateix que en els noranta va obrir una finestra a la realitat més immediata. Si Historias del Kronen va ser una radiografia social, les seues últimes obres representen un exercici de memòria col·lectiva. En elles, l’autor recupera episodis i figures del passat espanyol per explorar, des d’una òptica literària, les arrels dels nostres conflictes i contradiccions. La seua narrativa combina ritme i documentació, amb una prosa transparent que busca la complicitat del lector més enllà del temps i el context.

La literatura com a espai de llibertat

Per a Mañas, la història és també una forma de rebel·lia. En diverses entrevistes ha defensat que el novel·lista ha d’assumir riscos, tant estètics com morals, i ha reivindicat la literatura com a espai de llibertat intel·lectual. Potser per això la seua trajectòria resulta tan coherent: no ha deixat mai que el mercat ni la moda li marquen el camí. «El meu compromís és amb la literatura, no amb la correcció», ha afirmat sovint.

Castelló, escenari obert a la ficció

El reconeixement de la Diputació de Castelló, en el marc de la gala que tindrà lloc este dijous 30 d’octubre al Moll de Costa del Grau, suposa també una celebració del poder de la ficció per donar nova vida als territoris. La seua obra premiada contribueix a eixa missió del projecte Letras del Mediterráneo: fer visible Castelló a través de la mirada dels escriptors i convertir-lo en escenari narratiu, cultural i emocional. Una manera de dir que el mapa d’una província també pot dibuixar-se amb paraules.

Entre dues generacions d’escriptors

Mañas representa, així, el pont entre dues generacions: la dels autors que van sacsejar la literatura espanyola amb veu pròpia i la dels creadors actuals que continuen buscant autenticitat. Amb ell, la literatura torna a ser experiència i testimoni, però també memòria i exploració.

Una trajectòria de coherència i resistència

El seu pas per Castelló arriba en un moment de plenitud creativa. Després de tres dècades de trajectòria, Mañas ha consolidat un univers propi on conviuen la rebel·lia juvenil, la reconstrucció històrica i una mirada sempre lúcida sobre el poder, la societat i la condició humana. En definitiva, un escriptor que no ha deixat d’interrogar el seu temps, ni tampoc el passat que l’explica.

Aquest 30 d'octubre, quan puga alçar el guardó davant el públic del Moll de Costa, ho farà com aquell que sap que la literatura continua sent un acte de resistència. Una manera de mirar el món i d’escriure’l sense filtres.

Suscríbete para seguir leyendo