Armand Llàcer, director del Trovam: «La dana va ser un revulsiu perquè les empreses musicals pogueren solidaritzar-se entre elles»

La Fira Valenciana de la Música Trovam arriba a la seua tretzena edició del 13 al 15 de novembre amb una vitalitat inqüestionable. Convertida en un referent imprescindible per a la indústria musical del territori, l'esdeveniment a Castelló no només celebra la seua trajectòria, sinó que es projecta amb ambició cap al futur.

Hem tingut l'oportunitat de parlar amb Armand Llàcer, director de la fira, per a analitzar el camí recorregut des dels seus inicis, impulsat per l'associació VAM, fins a la seua consolidació actual amb una clara vocació d'internacionalització gràcies a projectes com Trovam Airlines i EUxChange.

El Trovam arriba a la seua tretzena edició plenament consolidat. Quina lectura fa d’aquesta trajectòria i què creu que ha estat clau perquè la fira haja esdevingut un referent de la indústria musical valenciana?

La Fira Trovam va iniciar el seu camí fa ara tretze anys de la mà d'un grup d'empreses que tot just acabaven d'organitzar, al voltant dels artistes, la Valencian Music Association (VAM), una associació de management que encara continua i que portava artistes a altres fires i llocs de l'Estat. Quan vam veure que no hi havia cap fira territorial o a la Comunitat Valenciana, ens va semblar interessant fer-la. Ací a Vila-real hi havia una mena de fira en aquella època, que va tindre un parell d'edicions només, el Sonolab, i nosaltres vam encoratjar l'Ajuntament de Castelló perquè ens deixara la Llotja del Cànem per a fer les trobades professionals. Ens van deixar també la Pèrgola i vam organitzar una sèrie de concerts. Allò va funcionar molt bé i, a partir d'ací, vam decidir organitzar-nos i començar un camí que ha sigut llarg, no diré tortuós encara que a vegades ha sigut dur, perquè és complicat, però estem molt contents d'haver arribat a aquesta tretzena edició, que sense dubte és la més ambiciosa, la més completa, ja que tenim bandes internacionals tocant, bandes de tot Espanya, de Madrid, d'Aragó, de Múrcia, de Barcelona, País Basc...

És un trajecte impressionant que demostra la solidesa del projecte. Quins factors interns, més enllà de la programació, han sigut fonamentals per a consolidar el Trovam com un punt de trobada sectorial?

Ha sigut un camí d'equip, un camí col·lectiu en el qual jo he estat des del minut zero ajudant a impulsar-lo, però sense l'esforç d'aquestes empreses que van tindre eixa visió sectorial d'impulsar un punt de trobada que no fora un negoci en si mateix, sinó que fora una mena de «trobada» —d'ací ve el nom de Trovam—, jugant també amb el VAM. La veritat és que aquest camí ha anat desenvolupant-se fins a arribar a un balanç de: han passat per ací més de 12.000 espectadors que han gaudit dels concerts organitzats. És important assenyalar que és una trobada professional, però oberta a la ciutadania, com són la majoria de les fires del sector, com ara el BIME a Bilbao, el Monkey Week a Andalusia o el Mercat de Música Viva de Vic a Catalunya. És molt important destacar aquesta part perquè la gent pot acudir a la gran majoria dels concerts de manera gratuïta, i això la fa com més especial.

«És important assenyalar que el Trovam és una trobada professional, però oberta a la ciutadania, i això la fa com més especial»

Certament, podem parlar ja d'una fira plenament consolidada. Tretze edicions suposen un reconeixement en si per part del públic i del propi sector professional. Un dels punts, potser, més importants enguany és, com deia, aqueixa internacionalització amb projectes com Trovam Airlines o EUxChange.

La internacionalització és un dels temes clau que més ens preocupava des de fa tretze anys. Ho vam intentar en les primeres edicions de la fira, però vam veure que encara no estàvem prou preparats i, sobretot, que no apuntàvem bé, perquè moltes vegades internacionalitzar no és solament portar un grup a un lloc a tocar de manera esporàdica, sinó portar-lo a un lloc estratègic on hi haja programadors, gent que es dedica a crear cicles de concerts, gires, que fomenten festivals. I això és el que hem pogut desenvolupar enguany gràcies a aqueix parell de projectes, un d'europeu i l'altre del Ministeri de Cultura, i gràcies a tindre una oficina que gestiona la fira i que gestiona altres projectes estratègics del sector: una oficina estable, amb professionals designats per a treballar totes aquestes línies. Ací sí que crec que hem encertat i, per primera vegada, tenim set grups de fora que venen de països com Dinamarca, el Regne Unit, França, Àustria, Alemanya...

Aquests intercanvis són un pas endavant clar. És a dir, no es tracta només de portar talent d'ací fora, sinó d'obrir portes als artistes valencians en circuits professionals internacionals.

Exacte. Així, els artistes valencians, com la vinarossenca Esther, podran actuar a Holanda a principis d'aquest 2026, o com Sandra Monfort, que va actuar a Viena, o Pau Alabajos, que va fer el mateix a Xipre, o La Maria, que actuarà a Marsella... I tots ells no actuen en festivals, sinó en trobades professionals on va la gent a veure el talent, allò que s'està coent, qui són els artistes del moment que estan presentant nous discos i projectes. Sí que pense que això és important per a nosaltres, estar preparats per a assumir aqueixos projectes. I de l'administració, hem de destacar que portem ja quatre o cinc legislatures comptant amb el seu suport, i el que ens complau és haver arribat ací també perquè van entendre que el Trovam era un projecte sectorial, un projecte de teixit empresarial, que això també és important destacar-ho, que no es tracta solament d'una programació cultural, sinó que són les empreses les que promouen també els artistes per tot el territori, tant de la Comunitat Valenciana com de fora. I això l'administració pública ho ha entés, especialment l'Institut Valencià de Cultura (IVC), la Generalitat, juntament amb l'Ajuntament de Castelló i la Diputació. Estratègicament, vam obrir una línia d'aliances fa tretze anys, quan a penes érem tres o quatre, fins a arribar ara a les més de cinquanta entitats col·laboradores, des d'universitats fins a empreses privades com Mahou —de fet hi ha un escenari del Trovam que el patrocinen ells, el Vibra Mahou—, com ministeris, la Unió Europea, administracions públiques, À Punt... És un treball de formigueta que a poc a poc hem anat teixint i que ara dona el seu resultat.

«La resiliència és un tema recurrent en el món de la música, però la gent és molt vocacional i s'arremanga»

Més enllà de la promoció del talent i la professionalització del sector, enguany, la resiliència del sector musical després de la dana és un dels eixos principals de la programació. Com s’ha volgut abordar aquest tema des del Trovam i quin paper pot jugar la fira en aquest procés de recuperació?

La resiliència és un tema recurrent en el món de la música, com el fet de ser precari, encara que també depén, perquè dins de la música hi ha molts subsectors. Però sí que és cert que ja es va passar molt malament en la pandèmia, sent estigmatitzats quan la gran majoria dels concerts podien ser segurs en els recintes. I ara la dana va provocar molt de mal, sobretot en la zona de l'Horta Sud, on es concentren moltes empreses musicals d'infraestructures, d'escenaris, de tecnologia... També locals d'assaig.

Vídeo: Fira Trovam 2026

La dana també va ser un revulsiu perquè les empreses musicals pogueren solidaritzar-se entre elles. Hi va haver un gran moviment per a tirar avant i prestar-se material (moltes empreses fora de la zona 0 prestaven material a les empreses afectades directament), al mateix temps molts artistes, artistes de molt de renom, com podria ser Melendi, que va fer una actuació en l'estat del Llevant i va donar tota la recaptació íntegrament a la reconstrucció d'escoles infantils de la zona 0, un total de deu escoletes de 0 a 3 anys. O la mateixa Rozalén, o Bryan Adams... Les empreses promotores van organitzar molts concerts solidaris i, bé, estem parlant de milions d'euros que han sigut abocats, gràcies a aquestes empreses i a aquests artistes, però també al públic que va als seus concerts. I aqueixa part és molt important, aqueixa part de resiliència del propi sector, aqueixa part també que les empreses o els artistes han tingut sempre. Això és una cosa que enguany tocarem de ple.

I en la programació de la Fira, hi ha algun cas especial que exemplifique aquesta voluntat de recuperació i de superació de les conseqüències de la dana?

Sí, a la fira tenim a Alejandro y María Laura, que són de Lima, del Perú, però que deu dies abans de la dana es van comprar una casa a Paiporta i la van perdre en la riuada. Tenim també a artistes com Novembre Elèctric, Urbàlia Rurana (grup degà en la música d'arrel que tenien el seu estudi d'enregistrament i local d'assaig a Algemesí i ho van perdre tot; ells estaven programats en l'edició de l'any passat i òbviament no van poder vindre i ara els tindrem en el Trovam i després en el Palau de les Arts celebrant els seus 35 anys de carrera). Sí que és cert que la gent del món de la música, tant artistes com la resta de professionals, són molt vocacionals i s'arremanguen i no els importa bolcar-se.

I sense voler destacar un grup o artista per damunt d'un altre, quins diries que són els concerts que un no s'hauria de perdre en el Trovam 2025?

Són cinquanta concerts els que estan programats i em resulta molt difícil triar-ne un o un altre. Sí que és cert que hi ha actuacions com les de Pablopablo, cap de cartell, o Carlos Ares, Rita Payès i Lucía Fumero que protagonitzen el concert inaugural del Trovam 2025. Són dos artistes que s'ajunten i que oferiran una prèvia de la presentació del seu nou disc, que presentaran el mes de març de l'any que ve. I les fires serveixen també, i precisament, per a això, per a donar a conéixer projectes nous. Maria Arnal ja ho va fer així fa uns anys, per exemple.

Una aposta segura per al públic professional i per al general. Quines altres propostes destacades trobarem durant els dies de la Fira?

Cactus, Esther, també tindrem a Kawak, que actuaran en la jornada del dissabte, dia 15, i que oferiran algunes pinzellades del que serà el seu pròxim disc, que ve reforçat amb la presència del Blackbird Trio, en el qual es troba també Anna Millo... La veritat és que aquests concerts són una aposta segura. I de la resta d'actuacions, una cosa que crec que és molt de destacar és que, amb aqueix caràcter obert a la ciutadania, s'omplirà l'Auditori, amb una terrassa, aqueixa part exterior amb una zona gastronòmica, amb foodtrucks, amb concerts gratuïts —a excepció de sis, que són de pagament—, alguns en horaris professionals, per la qual cosa la gent potser no pot vindre, però quasi tots a partir de les 19.00 hores.

Suscríbete para seguir leyendo