El fotògraf castellonenc Andreu Esteban posa rostre al conflicte energètic que reconfigura el món rural valencià

En silenci creixen moltes vegades debats que romanen aliens a la nostra percepció de la realitat fins que algú decideix mirar-los de front. Terra Nullius, el projecte del fotògraf castellonenc Andreu Esteban, fa exactament això: observar, amb una calma incòmoda, la transformació del món rural valencià.

La mostra, que inaugura la V edició de Fragments, s’exhibeix a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset de València entre l’11 de desembre i el 8 de febrer, i arriba amb la intenció d’obrir una conversa que el territori necessita des de fa temps combinant el fotoperiodisme amb els llenguatges visuals contemporanis per a mirar, sense maquillatge, un paisatge que s’està redefinint.

Una ferida que creix entre torres i plaques

Esteban parteix d’una intuïció que esdevé diagnòstic: el paisatge canvia més de pressa que la nostra capacitat per a entendre’l. Camps que eren memòria agrària es converteixen ara en línies de producció energètica. Així, situa l’origen del projecte en la seua experiència vital: «Haver-me criat a mig camí entre la ciutat i el poble m’ha portat a fixar-me en el món rural i el sector primari com a eix dels meus projectes personals». El sorgiment d’aquests macroprojectes, també al seu poble, a la comarca dels Ports, el va empènyer a investigar «un problema que considere invisibilitzat».

La mirada del fotoperiodista és directa, però no estrident. S’hi percep una preocupació que va més enllà de la superfície: «Mentre a les ciutats es venen les renovables com energies netes i innòcues, els pobles veuen com els seus camps es transformen en oceans de plaques o torres d’alta tensió». Una contradicció que, per a Esteban, deixa en evidència un desequilibri entre decisió i conseqüència. Per això la pregunta que travessa el projecte és tan clara com necessària: «Renovables sí, però per a què?».

Mirar el territori sense excuses

Per la seua banda, la comissària del projecte, la també castellonenca Lidón Forés, subratlla la solidesa del procés: «Andreu ha construït un relat madur en molt poc de temps», i defensa la necessitat d’abordar la reconfiguració del món rural amb la mateixa naturalitat amb què es parla d’innovació. I no és un matís menor. Terra Nullius apunta cap a una nova forma d’apropiació silenciosa: infraestructural, econòmica, persistent.

El títol recupera el terme utilitzat per justificar colonitzacions. Ací, però, el buit no és geogràfic, sinó polític. Qui decideix? Qui en trau profit? Qui paga les conseqüències?

Fragments: un projecte que pensa el país

Des de la Unió de Periodistes Valencians, la reconeguda fotoperiodista Carme Ripollés recorda per què val la pena mantindre viu aquest espai de pensament visual: «Fragments és una eina única per a treballar amb temps i profunditat». Cinc edicions després, el projecte continua articulant un ecosistema que combina exposició, investigació i formació.

El programa de 2026 reafirma aquesta línia: una xarrada amb Esteban i Forés (el 14 de gener de 2026, a les 18.30 hores, en la Sala de la Muralla de Rector Peset), el taller de creació col·lectiva entorn dels efectes de la dana de 2024 Notícies des del fang, dirigit per Julián Barón (que es desenvoluparà de febrer a juny de 2026 a la Universitat Politècnica de València i que culminarà amb una publicació editada pels participants i una presentació pública en una de les localitats de la zona zero), i l’edició del fotollibre de Terra Nullius, previst entre primavera i estiu de 2026.

Suscríbete para seguir leyendo