Belén Clemente, una directora de Castelló al cor del Palau de la Música Catalana

El Concert de Sant Esteve del Palau de la Música Catalana no admet improvisacions. És una cita amb memòria, amb ritual i amb una exigència artística que situa el cant coral al centre del relat cultural català. Tornar-hi a dirigir no és un gest circumstancial: és un signe de confiança. I que aquesta responsabilitat recaiga, per segon any consecutiu, en una directora de la província de Castelló converteix el fet en una fita que transcendeix l’anècdota i parla de consolidació.

El passat 26 de desembre, Belén Clemente Gargallo (Onda, 1996), establida a la Jana, va tornar a pujar al podi del Palau per dirigir l’Orfeó Català en una de les peces del programa del Concert de Sant Esteve, una de les grans cites del calendari musical del país. No era la primera vegada: després de debutar l’any anterior com a directora en aquest mateix concert, Clemente hi ha tornat enguany, reforçant una presència que ja no s’explica com una excepció, sinó com a part d’un recorregut en curs.

Nadala nord-americana

La peça dirigida va ser White Christmas, nadala tradicional nord-americana en la versió amb arranjament i traducció al català (Blanc Nadal) de Marc Timón, interpretada dins d’una proposta escènica de gran impacte visual i teatral. La direcció de Clemente es va caracteritzar per l’energia, la precisió i una comunicació directa amb el cor, integrada amb naturalitat en un engranatge coral d’alta complexitat.

La seua presència al Palau s’emmarca en una relació profunda amb la institució. Clemente és directora assistent de l’Orfeó Català i guanyadora de la primera edició de la Beca Lluís Millet, el programa formatiu de direcció coral impulsat per la Fundació Orfeó Català–Palau de la Música Catalana. Durant dues temporades, la beca li permet integrar-se de manera rotativa en la vida musical i organitzativa dels diferents cors de la casa —des dels cors infantils fins al mateix Orfeó Català—, amb funcions pròximes a les d’assistent de direcció i amb una immersió directa en una institució de referència en el cant coral europeu.

Aquest vincle té també una dimensió biogràfica significativa. Entre 2018 i 2022, Belén Clemente va cantar al Cor de Noies de l’Orfeó Català. Tornar al Palau des del lideratge, des del gest que ordena i articula el so col·lectiu, reforça un relat de continuïtat, formació i retorn que connecta passat i present amb una projecció clara de futur.

Sota el lema La Casa dels Cants, l’edició 2025 del Concert de Sant Esteve va apostar per un format teatral i una dramatúrgia coral amb múltiples veus i formacions. En aquest context, Clemente va aportar mirada artística, cohesió i solvència, demostrant una capacitat real per assumir projectes de gran format en espais simbòlics i d’alta exigència.

Trajectòria

Més enllà del Palau, la seua activitat artística és intensa i diversa. Actualment és directora del Cor Albada (Agrupació Cor Madrigal) i de Roig Korai, el cor de noies de l’Orfeó Gracienc, a més de directora artística i musical i cofundadora de l’Original SoundTrack Orchestra (OSTO), una formació integrada per seixanta joves músics especialitzats en bandes sonores. Graduada en direcció d’orquestra i cor per l’ESMUC, amb formació en guitarra i un màster en direcció de cor simfònic a la Universitat de Birmingham, Clemente ha orientat la seua trajectòria amb una voluntat clara de dedicar-se plenament a la direcció.

Més propostes

La pròxima cita de Belén Clemente al Palau arribarà el 25 de febrer, dins del cicle Palau Fronteras, amb Gaudí, òpera d’Albert Guinovart, en una producció amb direcció escènica de David Pintó i direcció musical compartida amb Albert Torrebella. L’espectacle reunirà el Cor Jove de l’Orfeó Català, l’OSTO i un elenc de solistes, en una proposta que dialoga amb la figura d’Antoni Gaudí en el context del centenari de la seua mort, previst per a 2026.

Que una directora establida a la Jana dirigisca l’Orfeó Català al Concert de Sant Esteve, i que ho faça per segon any consecutiu, no és només una imatge de prestigi. És una constatació: la música que naix a Castelló pot formar part del centre simbòlic de la cultura europea, no com a visita puntual, sinó com a veu que s’hi queda.

Suscríbete para seguir leyendo