Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Quan Carles Santos encara sona: homenatge i pensament crític a Vinaròs

Josep Lluís Galiana presenta a Vinaròs dues obres clau sobre creació sonora contemporània en un col·loqui que és també homenatge al reconegut músic i compositor vinarossenc.

'De Carles Santos a la música experimental valenciana' és el títol del col·loqui que oferirà Josep Lluís Galiana a Vinaròs el 9 de gener.

'De Carles Santos a la música experimental valenciana' és el títol del col·loqui que oferirà Josep Lluís Galiana a Vinaròs el 9 de gener. / MEDITERRÁNEO

Eric Gras

Eric Gras

L’Auditori Carles Santos será escenari el divendres 9 de gener, a les 19.00 hores, del col·loqui-presentació de Josep Lluís Galiana, un dels noms imprescindibles de la música experimental valenciana, al voltant de dues publicacions fonamentals per entendre la creació sonora contemporània al nostre territori. Però l’acte va més enllà del format editorial: esdevé un homenatge explícit al llegat de Carles Santos, figura clau de la ruptura, la interdisciplinarietat i l’experimentació sonora amb projecció internacional.

De Carles Santos a la música experimental valenciana no és només el títol implícit del diàleg, sinó el fil invisible que travessa tota la trobada. Galiana conversarà amb Alfredo Llopico, tècnic de cultura de la Fundació Caixa Castelló, sobre els llibres Emociones Sonoras i Tiempo de reverberación, tots dos publicats per EdictOràlia, en una sessió oberta al públic fins a completar aforament.

Memòria crítica

La vinculació amb Carles Santos no és anecdòtica. El compositor de Vinaròs representa una manera d’entendre la música com a experiència total, com a gest radical i com a posicionament estètic i polític. Eixe esperit impregna les pàgines dels llibres de Galiana, que recuperen, analitzen i projecten la música experimental valenciana més enllà del relat oficial i del cànon institucional.

'Emociones Sonoras' i 'Tiempo de reverberación', tots dos publicats per EdictOràlia.

'Emociones Sonoras' i 'Tiempo de reverberación', tots dos publicats per EdictOràlia. / MEDITERRÁNEO

Situar la presentació a l’Auditori que porta el seu nom reforça aquesta idea de continuïtat i reverberació: Santos com a punt de partida, però també com a eco persistent en les pràctiques sonores contemporànies.

Cartografia de l’experimentació

Emocions Sonores reuneix prop de 300 textos escrits entre 1992 i 2015. Crítiques, entrevistes, articles, ressenyes i ponències configuren un arxiu viu de les escenes de creació experimental a Espanya, amb una atenció especial a València i la seua connexió amb el context internacional.

Josep Lluís Galiana és un dels referents de la música experimental a la Comunitat Valenciana.

Josep Lluís Galiana és un dels referents de la música experimental a la Comunitat Valenciana. / MEDITERRÁNEO

Galiana recorre territoris com la creació electroacústica, la improvisació lliure, l’art sonor o les pràctiques híbrides que han transformat la manera d’escoltar i de pensar la música. Ho fa des d’una escriptura que combina rigor crític, reflexió estètica i experiència personal, convertint el llibre en una invitació a entendre la música experimental no com un marge, sinó com un espai de comunitat i emoció compartida.

Música, història i política

Si Emociones Sonoras mira des de dins, Tiempo de reverberación proposa una lectura històrica i crítica de la música experimental valenciana des dels anys setanta fins avui. Els 17 textos que integren el volum estableixen un diàleg constant amb l’escena internacional i amb les condicions socials i polítiques que han determinat la creació sonora.

Galiana aborda la relació entre música i política, les polítiques culturals, la precarietat, els circuits alternatius i la necessitat de construir relats propis. El resultat és un assaig situat, que combina història, sociomusicologia i pensament crític, i que contribueix a dotar de context i profunditat una escena sovint invisibilitzada.

Ambdues obres constitueixen una referència imprescindible per a investigadors, músics, gestors culturals i públic inquiet. Però també són una eina per entendre com la música experimental valenciana ha dialogat –i dialoga– amb el món, des de la perifèria cap al centre, sense renunciar a la seua identitat.

En aquest sentit, el col·loqui de Vinaròs funciona com un espai de trobada entre memòria, reflexió i futur, amb Carles Santos com a presència constant. No com a icona immòbil, sinó com a força activa que continua interpel·lant l’escolta i el pensament contemporani.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents