La castellonenca Mar Arza, Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals 2025: la paraula com a matèria primera

El Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals 2025 ja té nom propi: Mar Arza. L’artista castellonenca ha estat distingida en una edició que consolida aquests guardons com un dels principals termòmetres de la creació contemporània, tant a Barcelona com al conjunt del país. El reconeixement arriba després d’un any especialment significatiu en la seua trajectòria, marcat per l’exposició Sotaveu a La Virreina Centre de la Imatge, comissariada per Valentí Roma, que funcionava gairebé com una lectura retrospectiva —i alhora oberta— d’un treball sostingut durant més de dues dècades.

Un premi a una obra que pensa el llenguatge

L’obra de Mar Arza es construeix des de la paraula, però també des de la seua absència. Llibres intervinguts, fragments de text desplaçats del seu context original, silencis convertits en forma visual: la seua pràctica artística explora el llenguatge com a espai de tensió, com a territori fràgil on el sentit mai no està del tot fixat. No és casual, per tant, que el jurat haja reconegut una trajectòria que ha sabut situar la paraula al centre del debat visual contemporani, sense subordinar-la ni convertir-la en simple il·lustració.

A Sotaveu, com ja vam escriure a Mediterráneo, Arza reunia obres realitzades entre 1997 i 2024, juntament amb peces creades expressament per a l’exposició. El conjunt dibuixava una constel·lació coherent, marcada per la persistència d’uns mateixos interrogants: què queda del llenguatge quan es fragmenta? Quina veu emergeix quan el text és llegit, literalment, des de sota?

De Castelló a Barcelona, una trajectòria sòlida

Nascuda a Castelló, Mar Arza ha desenvolupat una carrera que defuig l’estridència i aposta per una recerca constant, sovint discreta, però d’una densitat conceptual notable. El Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals no només reconeix una obra concreta, sinó una manera de fer: rigorosa, lenta, compromesa amb el pensament i amb els materials, aliena a les modes més volàtils del sistema artístic.

Aquest guardó situa, a més, una artista del territori valencià en el centre del mapa cultural barceloní, reforçant els ponts entre escenes i recordant que la creació contemporània no entén de fronteres administratives, sinó de complicitats intel·lectuals. Cal recordar, a més, que ara mateix Arza participa en l'exposició que el CCCB de Barcelona li dedica a l'escriptora Mercè Rododera.

Uns premis que radiografien la cultura del present

Els Premis Ciutat de Barcelona 2025, que es lliuraran oficialment durant les festes de Santa Eulàlia, han reconegut enguany tretze propostes vinculades a la cultura, a més de diverses disciplines científiques. La lectura pública dels veredictes i el lliurament dels guardons tindrà lloc el 11 de febrer al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, un espai carregat de simbolisme institucional.

Entre els premiats destaquen la companyia La Mula en Arts Escèniques pel muntatge Manual per a éssers vius; el cineasta Jaume Claret Muxart en Audiovisuals pel film Estrany riu; El petit de Cal Eril en Música pel disc Eril Eril Eril; o Joana Moll en Cultura Digital per la conferència performativa L’usuari i la bèstia. Un palmarés divers que dibuixa una fotografia plural de la creació actual.

La paraula, també, com a resistència

En aquest context, el premi a Mar Arza adquireix una lectura que va més enllà del reconeixement individual. En temps de saturació visual i discurs accelerat, la seua obra reivindica una altra velocitat, una altra forma d’atenció. Llegir, mirar, tornar a llegir. Entendre l’art com un espai on el llenguatge no es consumeix, sinó que es qüestiona.

El Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals confirma així una trajectòria que ha sabut fer del dubte una metodologia i de la paraula una matèria plàstica. Una obra que no alça la veu, però que ressona.

Suscríbete para seguir leyendo