Tot el que has de saber de l’emac.day 2026: cartell, entrades, esperit...

EL 6 de febrer de 2026 no és un dia qualsevol per a la música a la província de Castelló. Avui,l’esperit de l’emac. torna a manifestar-se, no com a festival, sinó com a jornada intensa, concentrada i fidel a allò que el va fer únic. Es diu emac.day i arriba per recordar que, encara que els formats canvien, la cultura que té sentit no desapareix.

Després de deu edicions que van situar Borriana en el radar de la música emergent i l’avantguarda sonora, l’emac. va dir adéu. Però no va ser un final, sinó un punt i seguit. L'emac.day n’és la prova: menys dies, més essència.

Què és l'emac.day?

L'emac.day és una jornada musical que recupera el caràcter jove, inquiet i experimental de l’antic emac.fest i el trasllada a un format més pròxim i directe. Un espai de retrobament amb la comunitat que ha crescut al voltant del projecte i amb aquells que entenen la música com una experiència compartida.

La cita és a La Bohemia, un espai que encaixa a la perfecció amb aquesta nova etapa: escala humana, contacte directe amb els artistes i zero artificis.

El cartell: tres propostes que miren endavant

La programació de l'emac.day aposta, com sempre, per propostes amb personalitat, lluny de fórmules previsibles. Hui passaran per l’escenari:

• Cosas Bien Cosas Mal
• Perfecto Miserable
• Neutrogris & Nodoaviom, que presenten Music4Salvation

Tres projectes que dialoguen amb l’actualitat sonora, l’experimentació i la necessitat d’obrir nous camins dins del directe.

emac.club: la nit també forma part del discurs

Quan acaben els concerts, l’emac no s’apaga. L'emac.day inclou una edició especial d’emac.club, amb els residents del col·lectiu Retiro Electrónico, que transformaran La Bohèmia en un espai de ball obert fins al final de la nit.

Perquè l’emac. sempre ha entés la música com un recorregut complet: de l’escolta atenta al cos en moviment, del concert al club.

Per què importa aquesta cita?

Perquè demostra que els projectes culturals no només són formats, sinó maneres de fer. Perquè reivindica la proximitat en un moment de macroesdeveniments. I perquè manté viva una idea que continua ressonant: «L’emac. diu adéu, però el seu esperit continua bategant en cada artista que va passar pels seus escenaris i en cada espectador que va descobrir un racó on l’art i la música no coneixien límits»

L'emac.day no substitueix el festival. El destil·la. La cultura no s’atura. Aquest 6 de febrer, tampoc.

Suscríbete para seguir leyendo