Lliures: una llibreria (a Vila-real) per alentir el temps i fer que passen coses

Obrir una llibreria el 2026 no és només una decisió empresarial: és una presa de posició. En un context marcat per la precarietat del sector, pels titulars recurrents sobre tancaments i per una acceleració constant de la vida cultural, posar en marxa un espai dedicat als llibres és, d’alguna manera, un gest a contracorrent. A Vila-real, Lliures naix precisament des d’eixa consciència, però sense nostàlgia ni victimisme. Més aviat des del desig de construir un lloc on «passen coses», on el llibre siga el centre d’un ecosistema cultural viu.

Un projecte compartit

La llibreria és el projecte compartit de Rosabel Canós i David Segarra, dos professionals que venen del món del llibre i de la creació. «Naix en part de fer complir un somni i una idea», explica Segarra. «Partim del món del llibre, Rosabel és contacontes des de fa més de vint-i-cinc anys, jo he sigut bibliotecari durant sis anys». Abans de Lliures ja havien posat en marxa l’editorial País del Mar, dedicada a la publicació de contes escrits per Canós i il·lustrats per Segarra, però sentien que el recorregut podia ser més ampli. «Volíem fer un pas més enllà dels nostres projectes personals, volíem crear un espai on passaren coses, no només on es vengueren llibres».

En el cas de Canós, la idea de tindre una llibreria no és nova, sinó una imatge persistent, llargament ajornada. «La idea de tindre una llibreria ve de llarg, tan sols que mai féiem el pas, però en els nostres somnis ja tenia una forma clara». Eixa forma, ara, s’ha materialitzat en un local que defuig la llibreria com a simple punt de venda i que reivindica el temps lent, la trobada i la conversa.

Mirar el context sense por

El context, però, no és ingenu. El sector del llibre viu una tensió constant entre discursos optimistes sobre la lectura i la realitat fràgil de moltes llibreries independents. El recent tancament de Tipos Infames a Madrid ha tornat a posar el focus en eixa fragilitat. Segarra, però, relativitza la mirada centrada en els grans centres urbans. «No pensem tant en el que fan els altres, i a més, Madrid ens queda un poc lluny, pensem més en el que podem aportar i en el nostre voltant».

Per a ell, la clau està en entendre la llibreria com un organisme viu: «Sempre hem cregut que una llibreria és un espai viu, amb un ecosistema ric on els llibres ens aportaren tendències, emocions, idees… per tant, un lloc especial amb un moviment constant». Tal volta, admet, si s’assumeix d’entrada la fragilitat del context, es corre el risc de donar-la per inevitable: «El que volem precisament és canviar en les nostres mesures, el mateix context aportant des de Lliures».

Canós hi afegeix una lectura menys pessimista del moment actual. «És cert que Tipos Infames ha hagut de tancar, però al mateix temps s'ha obert a València, al barri de Campanar una nova llibreria que està tenint molt d'èxit». El fet que siga un projecte amb afinitats conceptuals amb Lliures els ha reforçat. «És senyal de que sí que hi ha lectors i persones amb ganes de fer teixit social i cultural». A més, reconeix una inclinació personal clara: «Tant a David com a mi ens naix de forma natural anar a contracorrent, ens encanten els reptes». Obrir una llibreria, en aquest sentit, és també una resposta a l’homogeneïtzació i a la pressa: «Crear un espai on fomentem el pensament crític i que ens prenguem la vida amb una mica de calma».

El sentit del nom

El nom de la llibreria, Lliures, condensa bona part d’aquesta filosofia. Segarra el defineix com «una emoció personal compartida». «Sentir llibertat a l’hora de llegir, de crear en un taller manual, d’escriure en un taller d’escriptura amb l’objectiu d’emocionar-se». Per a ell, una llibreria no és només un espai de consum cultural, sinó també «un espai productiu d’art, de pensament i d’emocions».

Aquesta idea es fa visible fins i tot en la identitat gràfica: «Al logo apareix una dona, que és la representació de la deessa Nemosine (amb inspiració de la mateix estatua de la llibertat) mare de les nou muses (cada fulla que té representa una musa) i deessa de la cultura, la història i la memòria».

Canós connecta el concepte de llibertat amb l’ofici mateix de llibreter. «Una forma pròpia d'entendre l'ofici, en constant canvi, evolució i creixement com a reflex de les nostres formes d'entendre la vida». Quant al llibre i la lectura, reivindica una relació desacomplexada: «Poder triar lliurement que vols llegir sense els condicionants habituals i poder passar d'un gènere a un altre sense complexos».

Independència i compromís

Quan se’ls pregunta per la idea de llibreria independent, tots dos defugen les etiquetes rígides. «No pensem tant en les etiquetes independents, si vol dir que tenim el nostre propi criteri sense complir una agenda concreta, sí som independent, però som conscients del que podem aportar i de les necessitats socials, del nostre entorn, etc.». Canós és més taxativa: «Som totalment independents en tots els aspectes si és que això és possible».

Programació cultural com a eix

Aquesta independència es tradueix en una aposta clara per la programació cultural. «Volem que siga una llibreria amb programació cultural. Activa i amb un vessant de producció cultural», resumeix Segarra. Canós ho formula des d’una imatge més quotidiana: «Un espai de trobada on compartir pensaments, inquietuds, somnis i un ritme més desaccelerat».

Presentacions de llibres, contacontes, xarrades, tallers, demostracions de jocs o activitats intergeneracionals formen part del full de ruta. «No volem que siga una cosa que ja s’ha fet abans, volem fer coses atrevides, propostes singulars», explica Segarra. De moment, Lliures ja ha començat amb una exposició de l’artista vila-realenca Lau Lau Pi, i la programació es nodreix també de les propostes de la comunitat. «Es va nodrint de les idees de la gent que ens visita», diu Canós.

Un espai flexible

L’espai, diàfan i flexible, permet aquesta mutació constant. «Permet convertir la llibreria ràpidament en una sala per donar tallers o fer presentacions», assenyala Segarra. Canós ho descriu com «un lloc viu que es transforma», capaç de passar «del silenci i la tranquil·litat a l'acció i l'expressió».

Un catàleg com a mapa

El catàleg és un altre dels pilars del projecte. Amb una mirada que beu del món gràfic i narratiu, Lliures aposta per «noves narratives sud-americanes o valencianes», pel manga, el còmic, l’àlbum il·lustrat i, de manera especial, pel teatre. «No oblidem que Vila-real és una ciutat amb molta trajectòria teatral», recorda Segarra.

Canós hi afegeix la seua passió pels contes i per l’educació ambiental, així com la voluntat de construir «un bon fons de literatura teatral per a totes les edats» sense haver d’anar a València.

Mirar endavant

Pel que fa als reptes, cap dels dos dramatitza. «No pensem en reptes concrets, ens els trobarem pel camí. No cal defallir», diu Segarra. Canós assenyala sobretot la necessitat d’energia: «Adaptar-nos a aquests temps complexos», tot i que subratlla que «la nostra motivació és molt gran».

Quan miren al futur, les respostes tornen a posar l’accent en l’impacte cultural i emocional. Segarra desitja que «la producció teatral, narrativa, il·lustrativa haja donat un nou salt en qualitat» i que Lliures hi haja contribuït. Canós ho expressa amb una imatge íntima: «Que a les persones se-l's dibuixara un somriure a la cara quan pensaren en Lliures». De moment, diu, ja hi ha un indici clar: «Veure persones de qualsevol edat llegint tranquil·lament, encara que siga per uns minuts, als nostres butacons».

Potser és ací, en aquest gest senzill d’aturar-se a llegir, on Lliures troba el seu sentit més profund. No com una resposta grandiloqüent a la crisi del sector, sinó com un espai concret, arrelat, on el temps recupera una altra mesura i la cultura torna a ser una experiència compartida.

Suscríbete para seguir leyendo