Identitat, màscara i memòria a Vila-real: TEST 2026 posa en crisi el paper del personatge

La identitat no és un lloc estable: és un territori en disputa. Un espai on la persona i el personatge negocien constantment qui parla, qui s’exposa i qui s’amaga. Des d’aquest desplaçament —més conceptual que estètic— s’articula la 13a edició de la Mostra d’Arts i Creativitat TEST de Vila-real, que del 28 de febrer al 25 d’abril torna a activar la ciutat com a camp d’assaig per a la creació contemporània, el relat i la memòria.

TEST 2026 no busca tant la resposta com la pregunta, i situa el personatge —o millor dit, la transició entre persona i personatge— com a eix conceptual compartit per totes les propostes. «És una característica molt inherent al món de l’art i la representació, on el que veus no sempre és la realitat sinó una interpretació, una espècie de màscara», apunta el director del TEST, Pascual Arnal.

El Convent com a escenari, la ciutat com a relat

L’exposició col·lectiva tornarà a ocupar El Convent Espai d’Art, amb les propostes de Paco Poyato, Miguel Tinoco i Gerard Bomboi, tres artistes que treballen des de llenguatges diferents però que comparteixen una mateixa pulsió: interrogar la identitat, el record i la posada en escena de la realitat.

A aquesta estructura ja coneguda se suma una de les novetats més significatives del TEST 2026: l’expansió del museu d’art urbà. Per primera vegada, la Mostra fa el salt del mural a la instal·lació escultòrica, de la mà de Isaac Cordal, incorporant noves peces del seu projecte Cement Eclipses a l’espai públic de Vila-real.

Quatre artistes, quatre maneres de desplaçar la mirada

Lluny de l’homogeneïtzació, el TEST torna a apostar per la diversitat de veus com a forma de relat coral.

Paco Poyato construeix en Moquetas de colores, espacios de ficción y trajes a juego un assaig visual sobre les fires comercials com a teatres contemporanis del capitalisme, espais on treball i celebració es confonen i on els codis no verbals —la roba, els estands, els gestos— revelen més del que sembla. Un treball que, en paraules de l’artista, se situa «en un terreny on es desdibuixen les fronteres entre l’elegant i el grotesc».

En un registre radicalment diferent, Miguel Tinoco presenta Love Life, una sèrie de pintures en xicotet format realitzades plein air, retrats del seu entorn més pròxim captats en moments d’intimitat. Pintar com a acte de pausa, d’observació i de resistència davant la producció en sèrie. «Intente no amagar res: qui s’acosta al meu treball d’alguna manera s’està acostant a mi», afirma.

Gerard Bomboi, amb Rememoradors, proposa una instal·lació que funciona com a relat de ficció i memòria compartida. Figures de plom, paisatges escenogràfics i materials reciclats construeixen un món col·lapsat que confon joc i catàstrofe, creació i destrucció. «Els Rememoradors no són personatges inventats: som literalment nosaltres recordant i produint eixos mons», explica.

El recorregut es completa a l’aire lliure amb Isaac Cordal, que invita a recórrer la ciutat amb una altra mirada, atenta als detalls mínims. Les seues escultures figuratives, integrades en cornises, cables o caixes de llum, alteren subtilment la percepció de l’espai urbà i converteixen el vianant en espectador quasi sense adonar-se’n.

Publicar, fixar, projectar

Com ja és habitual, el TEST 2026 reforça el seu compromís amb la projecció dels artistes mitjançant l’edició de quatre llibres d’autor, concebuts no com a catàlegs promocionals sinó com a extensions de l’obra. Tres estan dedicats als artistes de l’exposició col·lectiva i un quart a Julián Martínez (Letsornot), autor de la intervenció urbana de 2025.

Els volums incorporen textos de Tana Capó, Enrique Peña, Antoni Bellver i Elías Romero, i utilitzen la tipografia Larida, dissenyada per Víctor Ortiz, pensada per dialogar amb naturalitat entre entorns editorials, gràfics i digitals.

Inaugurar com a gest col·lectiu

La inauguració tindrà lloc el dissabte 28 de febrer, amb una jornada que combinarà trobada amb els artistes, primera lectura de l’exposició i una sessió de Dj Taktel, amb vinils de jazz avant-garde i fusió, en col·laboració amb Real Jazz, el festival de jazz de Vila-real.

Més que una obertura, una declaració d’intencions: l’art com a espai compartit, com a relat viu i com a eina per pensar el present.

Suscríbete para seguir leyendo