Alçar-se del llit a Vila-real el dia de la fira Santa Caterina és alçar-se amb la il•lusió de tornar a la infantesa. I ahir, dia d’il•lusió afegida. De bon matí, el twitter anava carregat amb els missatges i coratge dels vora 2.000 groguets que anaren a València. Il•lusió renascuda en l’infern de Segona i que, en Primera, s’encomana entre molts joves.

La tradicional estrena, que fins el minut 74 i amb el 0-1 semblava curta, l’arredoniren els de Marcelino. I ho feren sense Gio. Mentre d’altres ploren absències, el Villarreal explotà la força del grup amb un Cani que va intervindre en set jugades d’atac, protagonitzant contres, passades i assistències com la talonada del penal. Xutà tres vegades i li faltà poc per a celebrar el partit 300 com cal, amb gol.

Uche continuà ferm marcant gols de valor Champions i Bruno emulà Rossi en el llançament de penal. El Villarreal és l’únic capaç de seguir el ritme dels dos grans i, l’afegit d’enguany, l’Atlètic de Madrid. Tres equips que, amb molts beneficis econòmics, van golejar dissabte.

Sense tants beneficis, sense tants plors per la falta de les seues estreles, els groguets (quarts amb 27 punts) són els autors d’un somni i, per mèrits propis, els primers de l’altra Lliga i el primer dels equips valencians. I tot això sense les estrenes dels drets televisius, ni ajuda de caixes ni deutes ajornats. Les estrenes, ací, es guanyen. H