Aquest diumenge, a més d’unir-nos a l’Església universal en la cloenda de l’any de la fe, la nostra Església diocesana de Tortosa agraeix al Senyor dos esdeveniments de la seua història recent que, sens dubte, han sigut i seran una font de gràcia per a la nostra diòcesi: recordem amb gratitud el que va ser el sínode diocesà, del qual celebrem el 25è aniversari de la seua conclusió, i agraïm al Senyor que 34 fills de la nostra diòcesi hagen sigut elevats a l’honor dels altars.
Aquets esdeveniments no sols els hem de veure com a quelcom del passat, sinó que hem de fer l’esforç per actualitzar-los en el present, per traure una ensenyança que ens oriente en el moment que estem vivint ara en l’Església. El sínode diocesà va ser, sobre tot, un moment de gran creativitat i il·lusió en la nostra diòcesi. Feia 25 anys que s’havia celebrat el Concili Vaticà II i se sentia la necessitat d’aplicar a la realitat diocesana les ensenyances del Concili. Alguns estudiosos del Vaticà II han posat de manifest que la idea d’Església més novedosa en els documents conciliars és que l’Església és presentada com un misteri de comunió. Els nostres germans en la fe que han estat elevats a l’honor dels altars són una benedicció per a la nostra diòcesi. Quan contemplem el testimoni de la seua vida i de la seua mort descobrim que les dificultats que els cristians podem estar vivint en aquests moments no són majors que les d’altres germans nostres en altres moments de la història, i que ells van saber afrontar-les donant un testimoni valent de la fe fins a entregar la vida.
Pràcticament tots els nous beats eren sacerdots o religiosos. Van entregar la seua vida al Senyor el dia de la seua ordenació sacerdotal o consagració religiosa i van viure amb coherència aquesta entrega fins al final. Demanem al Senyor que el seu testimoni desperte en els joves cristians desitjos d’entregar la seua vida al Senyor. H
*Bisbe de Tortosa
