Entendre, parlar i escriure bé una llengua és un requisit bàsic per a algú que aspire a tindre un lloc en la societat actual. Es tracta d’entendre els altres i que els altres entenguen el que dius o escrius per tal que t’escolten i et facen cas. Ningú qüestionaria aquesta afirmació.
Però en una societat com la nostra el requisit bàsic no és entendre, parlar i escriure bé només una llengua, sinó dues: les oficials de la Comunitat Valenciana. Això és el que diu l’Estatut d’Autonomia: “2. L’idioma valencià és l’oficial de la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conèixer-los i usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en valencià. 3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el seu coneixement” (Article 6.).
Des de fa uns anys, tots els xiquets i xiquetes tenen ensenyament de i en valencià a l’Escola pública i acaben els seus estudis coneixent ambdues llengües. Per aconseguir eixos coneixements compten amb professorat capacitat per a fer docència en castellà i en valencià. La responsabilitat d’aquesta preparació del professorat recau en la universitat. La Generalitat Valenciana va publicar en 2013 una Ordre per la que es regularitzava i reforçava la preparació del professorat que ha d’impartir les classes en valencià en primària i secundària. El requisit bàsic és comptar en un nivell C1 de valencià acreditat i haver adquirit uns continguts en 240 hores de formació. La formació del professorat és una gran responsabilitat i la Universitat Jaume I l’assumeix com a valedora de la capacitació d’aquells que la trien per a fer aquesta formació.
Però avui en dia tampoc és prou conèixer les llengües locals. Cada vegada més, som ciutadans del món i necessitem comunicar-nos en la gent d’altres països. L’anglès és l’eina fonamental i és per això que a la Universitat Jaume I li hem donat l’estatus de tercera llengua com a llengua de treball. Si fullegem un periòdic o mirem les notícies a la televisió o, fins i tot, a internet, la paraula `internacionalització’ surt tot arreu i el coneixement de l’anglès com a instrument d’aquesta internacionalització es dona per suposat. En uns pocs anys, la manca de coneixements d’anglès suposarà limitacions molt greus per aconseguir un lloc de treball.
És per totes aquestes raons, que en un futur no llunyà, i que possiblement afectarà als i les joves que ja estan cursant l’Educació Secundària Obligatòria, els plans d’estudi de les universitats i, especialment els de la Universitat Jaume I, recolliran l’obligació d’acreditar coneixements mitjans d’un B2 d’anglès i un C1 de valencià a tot l’estudiantat abans de matricular-se del treball final de grau. Per la qual cosa, aquest estudiantat hauria ja d’estar preparant-se per a poder iniciar els seus estudis universitaris en coneixements previs suficients per a no tindre problemes per assolir aquests nivells durant els anys d’estudi a la universitat.
Però, cal que l’estudi de les llengües vaja acompanyat del seu ús no només com a llengua vehicular en algunes assignatures, sinó també com activitats lúdiques. Des de la Universitat Jaume I, en col•laboració en l’Ajuntament de Castelló, hem organitzat enguany el Cicle de Cinema en Valencià al Teatre del Raval, amb pel•lícules interessants per a tots els públics i amb preus molt populars. A més a més, organitzem activitats com l’UJIllengües, una activitat lúdica que es va celebrar fa poc a un pub de Castelló per tal de que l’estudiantat voluntari local i internacional que vulga puga fer parella en un altre estudiant per tal de practicar valencià, castellà, anglès o qualsevol altra llengua. Aquesta activitat, que es fa dues vegades a l’any, és normalment un èxit de participació, ja que ajuda a integrar a tot l’estudiantat preocupat pel seu coneixement pràctic d’alguna llengua.
A més a més del valencià, el castellà i l’anglès, també hem de prendre consciència de la necessitat d’incorporar a les nostres prioritats el coneixement d’altres llengües. Molts estudiants universitaris somnien en fer una estada Erasmus a l’estranger, sense adonar-se que avui en dia, totes les universitats de destinació, i també la Comissió Europea i el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports demanen coneixements de la llengua de la universitat de destinació abans de demanar l’estada. Cal decidir en temps on es vol fer l’estada i aprendre la llengua per tal de poder anar-hi. No es demana el mateix nivell per a totes les destinacions, però cal tindre acreditat coneixements d’italià per a anar a Itàlia, de portuguès, per anar a Portugal, de francès per anar a França i d’anglès, a un nivell B1 o B2 per anar a les destinacions on la llengua de docència és l’anglès. El coneixement lingüístic és la garantia de l’èxit de l’estada i del seu aprofitament personal i acadèmic.
Com es veu, el plurilingüisme és un requisit necessari per a ser un bon ciutadà d’ací i del món. Tot i això, només estudiar moltes llengües no és sinònim de parlar i escriure o d’entendre bé. Cal escoltar bons oradors i cal llegir bona literatura. Qui no sap tan sols explicar-se bé en la seua llengua difícilment ho aconseguirà en altres llengües. Totes les circumstàncies de la vida ens poden servir per aprendre llengua, però cal distingir els bons models i seguir-los. En això consisteix aprendre a aprendre llengües. H
*Vicerrectora d’Internacionalització, Cooperació i Multilingüisme
