El passat 8 de febrer vam celebrar la festa de Santa Josepa Bakhita, religiosa canosiana que va ser beatificada pel papa Sant Joan Pau II en 1992 i canonitzada l’any 2000. Ens trobem davant d’un testimoni més de santedat que la vida consagrada ha aportat a l’Església al llarg de la seua història.

La història d’aquesta dona, nascuda a Sudan cap a l’any 1869, és un testimoni commovedor. Pertanyia a una tribu que practicava les religions tradicionals on el culte als avantpassats era el centre de la vida social i religiosa del poblat. Encara que oficialment l’esclavitud estava prohibida a Sudan, era una norma que no es complia. De fet, va ser segrestada per tractants d’esclaus àrabs i venuda com a esclava. En 1889 va obtindre a Itàlia la llibertat definitiva. És en aquest moment quan entra en contacte amb la congregació de les Filles de la Caritat que havia estat fundada per Magdalena de Canossa. En la relació amb aquestes religioses coneix la fe cristiana i experimenta la sensació de llibertat. En 1890 va rebre els sagraments de la Iniciació Cristiana de mans del Patriarca de Venècia, rebent el nom de Josefina Margarita Bakhita. El coneixement de Crist i de la fe cristiana, junt amb l’experiència alliberadora que això va suposar per a ella, va fer que se sentira una dona afortunada. En Crist havia conegut la llibertat.

Prompte va manifestar el seu desig d’ingressar en la congregació de les religioses canosianes. En 1896 va pronunciar els vots religiosos. La seua vida consagrada va ser d’una gran senzillesa: atenia els treballs humils en distintes cases de la congregació. No obstant això en el seu cor creixia el desig de tornar a África com a missionera per a anunciar la llibertat que ens ve de Crist. Va morir en 1947. La història de la seua vida és un testimoni del que la vida consagrada pot aportar per a dignificar la vida de tants éssers humans. H

*Bisbe de Tortosa