El dia 17 de maig celebrem la festa de Sant Pasqual Bailón, un sant que ens resulta familiar perquè va viure els últims anys de la seua vida, fins a la seua mort en 1592, en Vila-real, que en aquell moment pertanyia a la nostra diòcesi, d’on va ser un gran apòstol i on, d’una manera molt especial, es manté viu el record del testimoni de la seua santedat. En aquest any dedicat a la vida consagrada descobrim en ell un exemple del que significa la pobresa evangèlica viscuda en tota la seua autenticitat.
Va nàixer en Torrehermosa en 1540, en el si d’una família molt pobra. No era un home brillant ni culte. No obstant això, posseïa una ciència superior: la saviesa dels místics i dels sants, que s’adquireix pel camí de l’oració i de la contemplació. Per això, la seua fama traspassava els murs dels convents on va viure, de manera que a ell acudien en busca de consell no sols persones senzilles i humils, sinó també estudiosos i personatges del seu temps.
D’una manera especial, Déu li va concedir la gràcia de penetrar en la comprensió del misteri de l’Eucaristia amb una profunditat que no s’explicava per la seua formació teològica. En un moment en què la fe en l’Eucaristia era qüestionada pels corrents teològics inspirats en la reforma de Luter, ell va ser capaç de defensar la fe catòlica en l’Eucaristia fins al punt que en una ocasió va ser apedregat per això. La seua mort va coincidir amb el moment de l’elevació de la sagrada forma en la missa major del convent de Vila-real.
Un religiós pobre dotat de gràcies especials. En ell es compleix la llei per la qual Déu distribuïx gràcies i dons especials en la seua Església: Déu concedeix la seua gràcia als humils, als qui no tenen la temptació d’utilitzar-les i servir-se d’elles buscant el seu propi interès. Que l’exemple de Sant Pasqual ens ajude a entendre que els pobres d’esperit són aquells que, sent pobres, estimen la pobresa i la viuen amb humilitat. H
*Bisbe de Tortosa
