Ser cristians i viure com a tals no és només fruit d’una decisió personal, ni quelcom que podem realitzar amb les nostres pròpies forces. Per a Sant Pau, el fet d’haver conegut a Crist i arribar a viure una nova vida, no va ser una conquista seua ni el resultat d’un raonament pel qual va arribar a la conclusió que la doctrina dels cristians el convencia més que la seua fe jueva.
El papa Benet XVI, en l’encíclica Deus caritas est ens recordà que «no es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva». Aquest esdeveniment és el baptisme. En eixe moment vam ser introduïts en el coneixement de Crist, un coneixement que es va enfortir amb el do de l’Esperit Sant que rebem en la Confirmació i que es nodreix amb l’aliment eucarístic. En aquests tres sagraments es troba el fonament sobre el qual s’edifica la nostra vida cristiana. Si eixa unió amb Crist no es renova, la vida cristiana va llanguint i a poc a poc moriria. Un batejat que no és introduït pels seus pares i catequistes en la vida de l’Església, difícilment pot viure com a cristià. Un confirmat que no s’alimenta en l’Eucaristia, no pot conservar el vigor necessari per a donar testimoni de Crist.
Cada any, en la celebració de la Pasqua, al celebrar el sagrament de la penitència, al renovar les nostres promeses baptismals i participar en l’Eucaristia, la nostra unió amb Crist recupera força, perquè dels sagraments pasquals brolla cap a nosaltres la vida de la gràcia. També cada any, molts xiquets i joves reben els sagraments de la iniciació cristiana: ens alegrem pels nous batejats i per les seues famílies, pels xiquets i xiquetes que per primera vegada s’acosten als sagraments del perdó i de l’Eucaristia, i pels joves que demanen i reben el sagrament de la Confirmació.
*Bisbe de Tortosa
