L'any que van intentar cremar les gaiates a Castelló

"Les gaiates no es cremen". Aquest va ser el titular del diari 'Mediterráneo' un 10 de març de 1945 després de set dies de festa plena en la primera celebració de la Magdalena de la història en el seu format actual, i un 'rum rum' que va còrrer com la pólvora barri a barri de la ciutat.

Van ser set dies en els que es va parlar de que aquell seria "l'últim any de les gaiates", el de la "última gayata en el temps", "la que posa el punt i final a tot el llinatge gaiateril: un montonet de sendra, segons tots els auguris, que és l'única resta de les flames". Així ho escribia Carlos Garcia Expresati, autor del primer Pregó de Castelló i membre fundador de la primera Junta Central de Fiestas de 1945, a la primera plana de l'especial del diari de Castelló, que llavors costava 25 cèntims.

Programa oficial de las Fiestas de la Magdalena 2025: estos son todos los actos

Festes de la llum, no del foc

I, en unes festes que volien ser "de la llum" i "no del foc", García Expresati deia que "la bellesa de la flama li la dona la llum, no el calor, una forma despiadada que castiga i redueix a cendra; la llum és el júbilo, l'exaltació, la glòria radiant".

Va ser molt de temps abans que el llavors candidat socialista a la presidència de la Generalitat, Joan Ignasi Pla, diguera que "el que més" li agradava de les festes de la Magdalena de Castelló aquella malaurada i recordada Magdalena 2006 era "quan les gaiates es cremaven".

80 años de Gaiatas en Castelló: Su historia y evolución en imágenes hasta convertirse en BIC

Les gaiates, que en el seu origen, en 1934, tal i com deia el diari, s'usaven per retre homenatge a la patrona de la ciutat, la Mare de Déu de Lledó, Garcia Espresati diu que "no oblidem que la única motivació de la gaiata, tant pel seu origen com pel seu fi és la llum, que déu ser el tema principal, protagonista de qualsevol interpretació artística que vullga intentar-se del nostre símbol magdalener".

Per cap motiu cal fer foguera

Però aquell 1945 va dir que "vistos amb llàstima alguns esbossos de gaiates monumentals (...) en els que pesa massa la fascinació d'altres monuments festers (...) i aludeixo a les falles que mai, perque per cap motiu remot, quan eren simples fogueres (que era el d'eliminar la brosa), ni per la seua intenció posterior quan van esdevenir plàsqtiques paròdies d'un succés del veïnat (satiritzant vicis) ni pel seu destí final (aniquilar en el foc purificador el vici ridiculitzat), han de confondre's amb l'alegoria ideològica de la nostra gaiata, que és 'júbilo' de llum i no 'turbiedad' de fum, record de virtuts cíviques i no 'vilipendio' d'immoralitats de barri, és guardó i no càstic".

Condemnar a la gaiata

I "pretendre condemnar a la gaiata -símbol virtuós- a la mateixa fi tràgica que la falla -alegoria crítica d'un vici-, és un contrasentit absurde, ja que confón en un mateix anatema, el 'venerando' i el 'nefando', o l'aberració d'una sentència de foc sols pots disculpar-se per a la ignorància de qui vol amagar-lo".

Unes crítiques que van calar, i de quina manera, en aquella societat castellonenca de posguerra per a que les d'aquell any, el primer de les noves festes, no foren les últimes gaiates verdaderes".

Las gaiatas del pasado

La reina va ser Carmencita Abriat

Les festes van continuar amb els actes programats, amb Carmencita Abriat com a primera reina de la Magdalena; Manolo Vellón com a primer pregoner, i les primeres 12 gaiates monumentals als carrers, de la plaza Alcázar de Toledo (actual gaiata 1 Brancal de la Ciutat), a la 12 del Caserío del Grao (actual El Grau). I en el dia en que es feia crònica del Festival Folklòric, la Junta Central de Festes va emetre un comunicat ben esclaridor sobre el futur dels monuments gaiaters, des d'aquell primer any fester en el format actual, fins als dies actuals.

El 'no' després dels rumors

Mediterráneo destacava a la seua plana 2 -llavors s'editava en format llançol, amb il·lustracions, publicitat i només quatre planes- que "les gaiates no es cremaran".

I rescatem el text: "Davant els rumors que han circulat sobre el caràcter de les nostres festes i la possibilitat de que acabarem sent cremades les gaiates, ahir per la vesprada es va reunir la Junta Central amb els presidents de les 12 comissions de sector, acordant-se per aclamació que de ninguna forma, en el present any ni els que vindran, es desvirtue el caràcter del símbol de la nostra festa cremant les nostres gaiates".

I així, d'una forma taxativa es va deixar escrit, negre sobre blanc, el futur de la gaiata monumental, tot dient que "ja buscarem destí i remat a les gaiates i a les festes, però cremar-les, des de luego que no". Fins a avui, en un 2025 en que les festes assoleixen el seu 80é aniversari en el format actual, i la Desfilada de Gaiates estrenarà el reconeixement com a Bé d'Interés Cultural (BIC) assolit en 2024 amb les festes ja en marxa i els 19 (ja) monuments als seus respectius sectors.