Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Magdalena 2026: Castelló rep a Na Violant d'Hongria 2026, Victoria Arcos

La Germandat de Cavallers de la Conquesta nomena aquesta nit al Teatre Principal a Victoria Arcos com Na Violant d'Hongria 2026

Cristina Garcia

Cristina Garcia

La Germandat de Cavallers de la Conquesta, encapçalada pel prohom, Héctor Prades, presenta oficialment a Castelló aquesta vesprada al Teatre Principal a Victoria Arcos com a Na Violant d'Hongria, la regina magiar que va ser la segona esposa del rei En Jaume I el Conqueridor, en un solemnte acte de tradició, cultura i història on estarà acompanyada per les seues Dones, Ainoa Barraza Serra representant a Na Rama; Natalia Usó Prieto, a Na Provençala; Claudia Ortiz de Zayas, com Na Dolça; Rosa Ribes Vilarroig, N’Ermengarda; Michelle Valverde Puig, com Na Eva; i Itziar Ripollés Peláez en el paper de Na Margarida.

Victoria Arcos, davant de l'estàtua en homenatge a Na Violant d'Hongria.

Victoria Arcos, davant de l'estàtua en homenatge a Na Violant d'Hongria. / Erik Pradas

Victoria Arcos: «Na Violant va ser una dona avançada al seu temps i cal reivindicar-la»

Vivint la gesta d’aquell gran Senyor / Jaume Rei / l’honorem junt a sa bella muller / Na Violant, / per ser els primers benvolguts / reis valencians / i donar a Ximén / fur per a mudar el vell Castelló / baix, al pla. Amb versos de la Marxa dels Cavallers d’en Roberto Pérez de Heredia i Valle, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta lloa i rememora els temps en què el Rei Conqueridor arribà a aquesta terra per fundar Castelló en un 1271 del que aquest any se celebra el 775é aniversari del Privilegi de Trasllat, i en un 2026 en què, a més a més, l’ens vinculat compleix i celebra els 75 anys des de la seua fundació. Un 2026 en què regnarà a la Germandat dels Cavallers una dona del Castelló de soca, que representarà la figura de Na Violant d’Hongria, dona del rei En Jaume I «amb honors, emoció plena i nervis». Ella és Victoria Arcos i Vicente, castellonera i festera per tradició familiar, neta de Javier Vicente, que va encarnar la figura del Rei en Jaume en 2001, en el 750é aniversari de la fundació de la ciutat; i, en 2005 va ser Guillem de Montrodó. «Estaria orgullós», assenyala.

A Victoria li vingué l’orgull de genealogia des de «ben menuda», quan «veia a la reina Violant i les seues dones de companya desfilar, i a les castelloneres amb la seua preciosa indumentària». Però no va ser fins a l’any passat quan li va dir a sa mare, Alejandra Vicente; i a la seua àvia Cèlia Navarro que «volia participar en les festes de la meua ciutat». I, «per tradició familiar, havia de ser a Cavallers».

Victoria Arcos i Vicente, castellonera i festera per tradició familiar, neta de Javier Vicente, que va encarnar la figura del Rei en Jaume en 2001, en el 750é aniversari de la fundació de la ciutat; i, en 2005 va ser Guillem de Montrodó.

Conta, amb la pel de gallina, com es va sentir amb la telefonada del prohom, Héctor Prades, el passat juliol. «Quins nervis! Quan ho recorde, encara m’emocione», diu.

I serà aquesta vesprada, a les 19.00 hores, al Teatre Principal de Castelló, quan esdevinga oficialment Na Violant d’Hongria 2026, en una cerimònia ancestral que marca la identitat i la tradició de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, als que representarà com a màxima ambaixadora, amb les seues dones de companya, Ainoa Barraza Serra com a Na Rama; Natalia Usó Prieto, Na Provençala; Claudia Ortiz de Zayas, Na Dolça; Rosa Ribes Vilarroig, N’Ermengarda; Michelle Valverde Puig, Na Eva; i Itziar Ripollés Peláez, com Na Margarida.

Victoria Arcos, amb les seues dones de companya, a la plaça que porta el nom de la regina magiar.

Victoria Arcos, amb les seues dones de companya, a la plaça que porta el nom de la regina magiar. / Erik Pradas

"Una dona respectada a la cort"

A casa «és una revolució» aquests dies. «Hi ha emoció, il·lusió, nervis, responsabilitat, records, risses i plors, però, sobretot, orgull de representar la reina magiar que tant va significar per al seu temps i per a Castelló», assenyala Arcos. «Va ser una dona avançada en un segle XIII en què es va convertir en esposa i, més enllà, assessora del seu marit, prenent part i influenciant les seues decisions, una dona feminista en el seu temps, i que ara seria forta, capaç i decisòria, i cal reivindicar-la», diu.

Ella, estudiant d’un cicle superior de Imagen para el Diagnóstico y Medicina Nuclear, amb vistes de «l’any que ve poder començar Infermeria», s’ha documentat «molt, molt i molt». «He estudiat qui va ser Na Violant, quin va ser el temps que li va tocar viure, i com era la seua societat, i estic orgullosa de representar-la, a més, dins de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, que són sant i senya en la salvaguarda dels valors i honors de la fundació de Castelló».

«Va ser una dona avançada en un segle XIII en què es va convertir en esposa i, més enllà, assessora del seu marit, prenent part i influenciant les seues decisions, una dona feminista en el seu temps"

Victoria Arcos

— Na Violant d'Hongria 2026

L’ilusió mana en cadascuna de les seues paraules, i ja ha contagiat fins i tot a la seua àvia Amelia Jiménez, que viu a Soria. «Totes les dones de la meua família han participat activament d’aquest repte i d’aquest orgull que és representar a Na Violant, aportant idees, lectures, pel·lícules clàssiques i actuals de l’època, dibuixos, colors...», diu.

I d’aquesta amalgama de propostes ha sorgit «un vestit únic», de la mà de la indumentarista d’Orpesa Carmen Giasante, que ha creat un trage «especial», del que poc o res es pot explicar fins a la seua sortida aquesta vesprada. «És un vestit al meu gust, molt respectuós amb l’època que evoca i en el que portem treballant des de juliol de 2025, per mostrar-lo a Castelló», assenyala la jove regina magiar.

És, sense dubte, el secret millor guardat de la Germandat, en un any, el del seu 75é aniversari, on l’agenda «no cesa». «És un orgull en un any tan especial», conclou.

Les dones de companya, una a una

Itziar Ripollés Peláez es fica en el paper de Na Margarida.

Michele Valverde, Na Eva.

Itziar Ripollés Paléz es fica en el paper de Na Margarida. / Erik Pradas

Rosa Ribes Vilarroig, N’Ermengarda.

Rosa Ribes, N'Ermengarda.

Rosa Ribes, N'Ermengarda. / Erik Pradas

Claudia Ortiz de Zayas representa a Na Dolça.

Claudia Ortiz de Zayas és Na Dolça.

Claudia Ortiz de Zayas és Na Dolça. / Erik Pradas

Michelle Valverde Puig és Na Eva.

Itziar Ripollés Paléz, Na Margarida.

Michelle Valverde Puig és Na Eva. / Erik Pradas

Natalia Usó Prieto és Na Provençala.

Natalia Usó Prieto,  Na Provençala.

Natalia Usó Prieto, Na Provençala. / Erik Pradas

Ainoa Barraza Serra representa a Na Rama.

Ainhoa Barraza Serra, Na Rama.

Ainhoa Barraza Serra, Na Rama. / Erik Pradas

El prohom: La Germandat, 75 anys de compromís amb Castelló

Un any molt especial per a la Germandat de Cavallers de la Conquesta. Per triplicat, perquè es compleixen 775 anys de la concessió del Privilegi de Trasllat per part del rei En Jaume I, el mateix temps que fa de la mort de Na Violant d’Hongria, i, per damunt de tot, el 75é aniversari de la seua fundació, un 1951 que ja és història de Castelló i de les seues festes. El prohom, Héctor Prades, assenyala que «s’ha programat un extens programa d’actes per a tot l’any 2026».

El prohom de la Germandat de Cavallers de la Conquesta, Héctor Prades.

El prohom de la Germandat de Cavallers de la Conquesta, Héctor Prades. / Erik Pradas

"La Germandat, al llarg d’aquests 75 anys, ha sabut adaptar-se a l’evolució dels temps i la societat en tots els vessants; això sí, sempre sense perdre els seus valors, principis, arrels i identitat"

Héctor Prades

— Prohom de la Germandat de Cavallers de la Conquesta

«Per a les festes de la Magdalena mantenim els actes més emblemàtics d’Homenatge al Rei Jaume I, Homenatge a Na Violant i el Concurs de Paelles a l’ermita de Sant Francesc, que formen part del programa oficial de festes; eixa setmana no es pot programar res més, ja que l’agenda oficial ja és molt extensa amb més de 200 actes».

Després de la conferència de dimarts sobre Na Violant amb l’exposició efímera de les corones de les dones que l’han representada a la Germandat al llarg dels anys, «hi ha molts actes programats, que anirem anunciant, que compten amb la bona resposta d’autoritats civils i militars, col·lectius del món de la festa, socis i sòcies de la Germandat i com no, de tot Castelló, perquè vull recordar que tots els nostres actes són oberts al públic», explica Prades.

«La Germandat, al llarg d’aquests 75 anys, ha sabut adaptar-se a l’evolució dels temps i la societat en tots els vessants; això sí, sempre sense perdre els seus valors, principis, arrels i identitat», postil·la.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents