La Germandat dels Cavallers de la Conquesta: així va nèixer fa 75 anys

El 2026 és any de festa gran en el si de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Un any en què tirar la vista arrere per aprendre, recordar i alegrar-se pels 75 anys de vida d’este col·lectiu que forme part inseparable i fonamental del nostre ser fester i la història del Castelló contemporani. I és que sense la Germandat no s’entenen les nostres festes de la Magdalena com les coneixem.

Tot naixement té un procés de gestació i uns gens que, com un segell propi, marquen l’ésser i la personalitat del nascut. Podem dir que la matriu, la raó de ser de la Germandat, és la Cavalcada del Pregó de les nostres festes fundacionals. Així ens ho conte la història que gràcies a l’enorme i acurada labor feta pel primer i més gran cronista de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, en Roberto Pérez de Heredia i Valle, podem tindre a l’abast com a font històrica fiable i detallada del naixement i creixement de l’entitat. La història recopilada i escrita per ell no és només recull d’un temps i unes circumstàncies sobre una associació, sinó història de la nostra festa i de la societat castellonenca del temps.

Un grup de joves va prendre el repte d’obrir la part de la Fundació del Pregó.Ells són la llavor de la Germandat

El Pregó

Si la Romeria a l’ermita de Santa Maria Magdalena del Castell Vell és l’essència i el fonament de les nostres festes, la Cavalcada del Pregó és el gran anunci de la festa i amb eixa intenció i en eixe sentit es va crear.

Un grapat d’il·lustres i esforçats castellonencs integrats en la corporació municipal, en la Junta Central de Festes i en la societat civil castellonenca, van idear i donar vida a una gran cavalcada que, el primer dia de les festes i previ a la Romeria, havia de servir per a pregonar que ja havia arribat la nostra festa. Estave pensada per ser un recorregut rigorós, colorista i alegre per la nostra història, pel nostre patrimoni cultural i antropològic. Així va ser concebuda pel seu creador, Manuel Segarra Ribés.

La Cavalcada, creada i estrenada en el 1945, en b, estave estructurada en diferents blocs que van anar modificant-se i adquirint diferents noms al llarg dels anys, però, fonamentalment, i sempre inamovibles, van ser Fundació, Província i Ciutat i terme, per enflocar-la amb la declamació pública del Pregó pel sequier major.

Segarra tenie clar que en la primera part -la relativa a la fundació- havie d’estar dedicada a la memòria dels grans personatges de la gesta reconqueridora. Al Rei En Jaume I que, com a rei d’Aragó, conquereix estes terres per fundar un nou regne i restablir la fe cristiana, romana i visigoda, sotmesa per la invasió islàmica i també per recordar als homes que, anys després i per concessió del propi Conqueridor, van fundar l’actual vila de Castelló. Eixe trasllat del Castell Vell al pla, com un viatge a aquell 1252 i un homenatge a la memòria dels qui van intervenir, havie d’encapçalar la Cavalcada anunciadora de la festa gran de Castelló. Trasllat i fundació, unes fites sobre les quals graviten les nostres festes de la Magdalena i els seus símbols.

‘Guerreros del Pregó’

Des dels seus inicis, eixe primer bloc històric de la Cavalcada anirie rebent distints noms com Cavalcades, Conquesta, Crònica o Privilegis. De 1945 a 1949, el seguici medieval va estar composat exclusivament per personal militar de reemplaçament, eixos joves reclutes d’arreu d’Espanya que es trobaven a Castelló enquadrats en el Regimiento de Infantería Tetuán XIV fent el seu servei militar.

L’Ajuntament procurave el seu vestuari, guarnicioneria i resta d’elements (escuts, banderes, penons, llances i espases) tot llogat durant anys a la centenària empresa de vestuari Insa, de València.

Des del primer any, el seguici medieval que encapçalave la Cavalcada va tindre una gran acollida entre els castellonencs i cada vegada més alguns joves de la ciutat, anaven interessant-se per formar-ne part.

Per fi, a la Cavalcada del Pregó de 1950, quaranta-set joves castellonencs van acompanyar els soldats del Regiment participant en la desfilada integrats en el grup Guerreros del Pregó. El completaven assumint els papers dels personatges principals de la fundació (Ximèn Pérez d’Arenós, Ximèn d’Urrea, Blasc d’Alagó, Zeït Abuzeit, Alonso d’Arrufat i altres).

La principal preocupació dels organitzadors ere que els joves que prengueren part d’eixa primera part històrica fundacional ho feren amb responsabilitat i serietat i que, una vegada salvada la vergonya que puguere donar-los abillar-se amb aquelles robes i complements, no es convertira la desfilada de dia de festa en una cosa còmica esperpèntica o, com diem popularment, una xarlotà.

Així, aquell grapat de joves de Castelló va respondre amb responsabilitat a allò que d’ells s’esperave, prenent-se la representació d’aquells personatges històrics, com va publicar el diari Mediterráneo en la seua crònica l’endemà, «con serio entusiasmo y no como una diversión pueril». A partir d’aquell moment, eixe interés va anar creixent, i així va començar a gestar-se la creació d’un col·lectiu que, format per joves castellonencs amants de la història i la festa, mamprenguere i sostinguere eixa responsabilitat en el Pregó. Aquell grup de joves va resultar la llaor, el nucli dels vertaders precursors del que, no molt més tard, seria la Germandat. Fidels a la història, la cultura i la tradició, fins avui, en el 75é aniversari.

El 15 de gener de 1951, amb el patronatge de Sant Jaume i SantCristòfol, neix la ‘Hermandad’ amb els primers 83 afiliats

Fundació

El 5 de novembre de 1950 els components d’aquell grup són citats formalment per l’Ajuntament i per la comissió organitzadora del Pregó presidida per Gonzalo Puerto Mezquita, a una reunió en l’ermita de la Magdalena (prèvia missa i vino español) on, en presència de l’alcalde, Carlos Fabra Andrés, quede pactat l’encàrrec al grup Guerreros del Pregó de la seua organització per consolidar, perpetuar i donar esplendor a lo viscut en la Cavalcada del Pregó d’aquell any.

És en gener de 1951 –el dia 15- en el saló de plens de la Casa de la Vila quan, ja redactat el primer text normatiu de la Germandat en forma d’Ordenances, baix el patronatge de Sant Jaume i Sant Cristòfol i constituïda en les rames de Fadrins i Casats, naix la Hermandad de Cavallers de la Conquesta. En eixa, la seua primera reunió constitutiva, amb un llistat de 83 afiliats, nomene als seus càrrecs de responsabilitat i, a més, prohom honorífic perpetu a En Manuel Segarra Ribés «com fundador i forjador del Pregó que tanta esplendor està donant a les nostres festes magdaleneres».

L’ens és un tronc del que naixen branques d’El Forcat a Moros d’Alqueria, La Host, Ordre Bellatora o Desperta Ferro!

Havia nascut la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. L’inici d’un camí ple d’històries i en constant creixement i evolució. La soca d’un vell tronc pairal de què naixerien branques com el grup de teatre Fadrell, el grup de danses El Forcat, els Moros d’Alqueria, La Host del Castell Vell, la confraria de Santa Maria Magdalena, dos grups de tambors (el propi de la confraria i Desperta, Ferro), la ja veterana secció interna de la Milícia Templària i la nova Ordre Bellatora.

69 Dames de la Germandat, en la figura de Na Violant d’Hongria, 30 prohoms, més de 300 dones com a dones de companya de Na Violant i una projecció provincial, regional, nacional i internacional. Tres quarts de segle en els que els nostres músics, pintors i poetes han engrandit la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

Començave doncs en aquell gener de 1951 esta llarga història d’amor entre els Cavallers de la Conquesta, Castelló i la memòria dels seus grans patricis que camine, Déu volent, cap al centenari, amb l’ànim que va descriure el cronista en la nostra Marxa: Tots en un grapat / empenyats farem la / festa més gran, Cavallers!. I amb la confiança dipositada, segons va cantar el poeta... Per Santa Maria, per Sant Jaume i Sant Cristòfol. / Per Fadrell, per Castelló... Vítol!.