Josep Lluís Carbonell i Esteve, ginecòleg: «La faula de la suposada síndrome postavortament no té base científica»

Josep Lluís Carbonell i Esteve, director médic i gerent de la clínica Mediterrànea Médica, pionera en l’avortament legal, és especialista en obstetrícia i ginecologia, medicina regenerativa, és director de la clínica Mediterránea Médica. Apunta, en una entrevista amb el diari Mediterráneo, que «la faula de la suposada síndrome postavortament no té base científica».

--Quin és el perfil de la dona que acudix a sotmetre’s a una interrupció voluntària de l’embaràs?

--Principalment, el més nombrós és de les dones joves d’entre 18 a 30 anys; després està l’intermedi entre 30 i 30 i escaig i en tercer lloc, molt poquetes, dones que estan en la perimenopàusia. Hi ha un subgrup que són les menors d’edat, que és important però no numèricament.

--Com es procedix amb les pacients, és a dir, acudixen a informar-se prèviament, se’ls oferix algun tipus d’assessorament...?

--Per descomptat, se li oferix un completíssim assessorament en tots els aspectes: sobre els seus drets, les seues possibilitats i se li oferixen els 3 mètodes que existixen, IVE amb anestèsia general, amb local (que ja és rebutjada pel 99% de les pacients, almenys en el nostre centre, que compta amb tots els equipaments disponibles per a fer una IVE amb anestèsia, a diferència d’altres centres) i el farmacològic, cada dia més emprat, que aproximadament un 40%-50 opta en menys del 8 setmanes.

--En què consistix el procediment? És ambulatori?

--Per descomptat. El farmacològic es fa en el domicili de la mateixa pacient amb supervisió mèdica de la clínica. 48 després d’haver pres 3 pastilles el primer dia es prenen altres pastilles que provoquen la baixada d’una menstruació i amb això el producte de la concepció. El procés amb anestèsia es fa en la mateixa clínica, és ambulatori, són 3-5 hores la duració de l’estada en la clínica.

--Quin tipus d’efectes secundaris solen presentar-se?

--No hi ha com a tals. Hi ha un sagnat, una xicoteta regla, en el cas de l’aspiració amb anestèsia local o general; en el farmacològic és més dies i més abundant.

--S’ha parlat d’una suposada síndrome postavortament, té algun tipus de base científica?

--La faula que s’ha inventat de forma interessada el partit feixista Vox és un conte xinés que no té cap mena de base científica. El suposat alcoholisme, depressió, intents de suïcidi... és una absoluta mentida, no té cap tipus de reconeixement científic per cap metge en cap llibre, escola ni lloc del món. Jo he fet més de 125.000 avortaments en els últims 41 anys. El 99,999%-100% de les dones se senten molt millor després de’haver interromput l’embaràs, més alliberades, més tranquil·les, menys angoixades. Quan estan a punt d’avortar, lògicament estan preocupades, perquè l’avortament és un dels glops més amargs que passa una dona en la seua vida. Encara sort que el PP ha reculat i s’ha donat compte de la seua errada, però quan se vota per error en una qüestió tan greu és que es continua pensant el mateix.

--El principal motiu pel qual s’acudix a la clínica a practicar-se l’avortament seria?

--El principal motiu és que o no es té parella o es té parella, però no es tenen ingressos suficients. L’economia és el factor fonamental. És una absoluta vergonya nacional que la joventut no puga llogar-se una cadaLa segona és que no es tinga parella, són casos poc freqüents en els quals la dona decidix fer-ho sense una paternitat garantida per la part moral humana i sentimental, de què es tracte d’un fill.

--En els últims anys han anat produint-se concentracions de grups provida a les portes de les clíniques a què és degut? Han notat fustigació?

--Les fustigacions a la clínica porten més de dos anys fent-se i ja estem acostumats. És una qüestió desagradable i les que pitjor ho passen són les dones, perquè veure enfront a unes senyores --algun home també-- portant cartells dient que ets una assassina, que no hauries d’avortar, que l’hauries de donar en adopció és una cosa que el Govern hauria de fer una llei que fora més categòrica i que es penalitzara més que amb l’actual, que no servix per a res. Ells seguixen en la vorera d’enfront de la clínica.

--Per què creu que només un percentatge mínim d’avortaments es realitza en la sanitat pública?

--És l’etern dilema. No hi ha voluntat política que es facen en la sanitat pública perquè funciona molt bé el sistema. Després de més de 40 anys de defendre l’avortament en la sanitat pública ja no soc tan partidari que es facen en la pública, mentres ho pague la sanitat pública no veig delicte. És millor que es faça en centres privats, que defendran els drets de la dona i esta ho farà en un clima molt acollidor, que garantix els seus drets i la respecta. En la pública això no passa. Alguns avortaments es fan en la pública i són problemàtics. El principal tema és l’objecció de consciència d’alguns ginecòlegs i la falta de voluntat política. L’avortament no és una prestació sanitària més, és una prestació específica i molt especial, que precisa unes condicions molt particulars, com la que vam proposar fa 10 anys al tripartit que es crearen uns centres de propietat pública d’interrupció voluntària de l’embaràs amb quiròfans en els quals tots els que estigueren allí treballant estigueren a favor del dret a l’avortament i no se’ns va fer cas. Hauria de fer-se un homenatge a tots els metges i personal sanitari que durant 45 anys està fent els avortaments en lloc d’haver d’eixir d’Espanya a avortar.

Suscríbete para seguir leyendo