L'UJI progressa en el coneixement de la segregació social i la construcció de l'estat-nació a Amèrica Llatina i el Carib hispànic

El grup de recerca en Història Social Comparada de la Universitat Jaume I de Castelló, dirigit pel catedràtic José Antonio Piqueras, avança en el coneixement de les claus de la segregació cultural i social a Amèrica Llatina i el Carib hispànic després d'analitzar la trajectòria que condueix a les diferències laborals per motius racials i la consagració del concepte de ciutadania.

La recerca finançada pel Pla Estatal de Recerca 2021 està coordinada per investigadors de la universitat pública de Castelló i compta amb experts de la VIU, UNIR, les brasileres Federal Fluminense, Santa Catarina i São Paulo, de la Universitat de Puerto Rico, l'Autònoma de Santo Domingo i de diverses institucions acadèmiques de Cuba.

Objectius

La recerca tenia tres objectius.

1.El primer era aprofundir en els processos econòmics, el medi natural i la seua relació amb el factor humà. Per a això, es treballa en la creació d'una base de dades original (oberta i accessible en línia quan es finalitze) sobre el comerç nacional d'esclavitzats en l'Imperi del Brasil en la segona meitat del segle XX a la qual, posteriorment, podria incorporar-se les dades del comerç d'esclaus domèstics a Cuba.

Dins d'aquesta línia de treball, s'ha recopilat informació sobre l'evolució ramadera per a identificar la incidència de les noves tecnologies aportades en la revolució industrial i s'han identificat les diferències o contrastos que existien entre els treballadors de canya de sucre que estaven en zones costaneres i els situats en zones rurals o del centre del país. I també s'ha descrit el procés econòmic social dels treballadors lliures en la indústria sucrera des del s. XIX fins a meitat del s. XX.

2. En la segona de les línies de treball, vinculada amb les diferències racials en l'entorn laboral, l'equip investigador ha tret a la llum les actuacions dels tribunals britànics contra el tràfic d'esclaus i ha aprofundit en el coneixement dels grups de pressió a favor de l'esclavitud a Cuba i la seua intervenció per a restar eficàcia a la llei penal contra el tràfic.

Així mateix, s'han examinat com a Cuba les funcions laborals van estar associades a la jerarquia racial, a partir de l'associació de determinades ocupacions amb determinats grups i com aquesta influència racial en el món laboral va tenir dues conseqüències importants: l'anomenat «treball de negres» i la construcció d'un mercat nominalment lliure, però amb modalitats de treball no lliure, semilliure o sota coacció que usava polítiques de control per a sotmetre les persones treballadores.

3.Els resultats de la tercera línia de recerca, dedicada al govern de les societats racialitzades, s'han plasmat en tres publicacions: els llibres Derecho antiguo y esclavitud moderna i El antiesclavismo en España y sus adversarios, i l'obra col·lectiva Una travesía sin fin. De las esclavitudes ibéricas a las prácticas sociales en el Nuevo Mundo. El primer analitza la dicotomia de la història de l'esclavitud a l'Amèrica espanyola i la tradició normativa que pot haver-hi, el segon narra la pugna inequitativa entre el dret natural a la llibertat i l'interès pel lucre econòmic i el tercer aborda les contínues adaptacions de l'esclavitud europea fins a implantar-se a Amèrica.

El projecte també ha servit per a la realització d'activitats conjuntes relacionades amb la transferència de resultats a la societat amb la Càtedra UNESCO d'Esclavituds i Afrodescendència de l'UJI, dirigida per José Antonio Piqueras.

Aquesta recerca forma part del projecte PID2021-128935NB-I00, finançat per MICIU/AEI/10.13039/501100011033 i FEDER/UE, dins del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d'Innovació 2021-2023, orientat a impulsar sectors estratègics per a la recuperació, com són la salut, la transició ecològica i la digitalització.