Una eina d’anàlisi multimodal per l’alfabetització digital i l’entrenament d’IA

L’aplicació desenvolupada pel grup sobre anglès acadèmic i professional (GRAPE) planteja un canvi de paradigma en l’ensenyament de llengües i la investigació científica

Inmaculada Fortanet, Noelia Ruiz, Edgar Bernard i Julia Valeiras. / Daniel Llorens / UJI

Castellón26 MAR 2026 6:00

El Grup de Recerca sobre Anglès Acadèmic i Professional de la Universitat Jaume I (GRAPE-UJI), liderat per les professores Inmaculada Fortanet i Noelia Ruiz, desenvolupa una eina informàtica per a impulsar un canvi de paradigma en l’ensenyament de llengües, en aquest cas de l’anglès, que permeta passar d’un enfocament exclusivament lingüístic a un enfocament global en el qual els elements visuals adquirisquen tant de protagonisme com els elements verbals.

L’equip ha obtingut finançament de la convocatòria UJI>LAB IMPULS de valorització i transferència de resultats de recerca del Pla de Promoció de la Recerca de 2024 amb un projecte dirigit per Edgar Bernad que servirà per a accelerar el desenvolupament informàtic del programari GRAPE-MARS (Multimodal Analysis Research Software). El primer prototip, ja en funcionament i testat per un ampli nombre d’investigadors en l’àmbit internacional, va ser creat en un projecte anterior amb la participació de Noelia Ruiz, Inmaculada Fortanet, Edgar Bernad i Julia Valeiras.

Aquest programari és una eina d’anotació automàtica per a l’anàlisi dels recursos semiòtics emprada en diferents àmbits comunicatius que permet donar resposta a les limitacions dels programes actuals en facilitar l’etiquetatge d’una gran varietat d’informació en arxius de vídeo de manera ràpida i amb una interfície senzilla. Incorpora també eines d’intel·ligència artificial per a analitzar de forma dinàmica i eficient les dades generades, facilitant la realització d’estudis quantitatius o a gran escala del corpus de discurs oral.

Compatibilitats

Per a l’entorn de la recerca, el nou programari és compatible amb tots els sistemes operatius i permet el treball col·laboratiu en línia. A més, incorpora una representació gràfica de resultats de crucial importància en aquesta mena d’anàlisi, en els quals s’estudien múltiples variables i les seues interaccions i que podria ser d’utilitat no sols en l’àmbit de la lingüística, sinó també en altres camps com la comunicació, el màrqueting o la publicitat, entre altres.

En l’àmbit educatiu, l’aplicació pot resultar molt útil per al disseny i l’elaboració de materials educatius o propostes didàctiques enfocades al desenvolupament de l’alfabetització multimodal i digital, el que facilitaria a l’alumnat, sota la supervisió del professorat, analitzar i entendre gèneres digitals populars entre els més joves, com els vídeos d’Instagram (reels) o de TikTok.

Finalment, la seua utilitat en el sector empresarial estaria relacionada amb la creixent demanda de dades a gran escala que s’usen en l’entrenament de les intel·ligències artificials, que requereixen eines potents i amb una ràpida resposta que siguen fàcilment integrables. El repte en aquest àmbit seria la privacitat i protecció de les dades.

FAIR-GAME: Protegir a la infància en els entorns de jocs en línia

Els videojocs s’han convertit en espais complexos i interactius en els quals els xiquets no sols es diverteixen, sinó que també acaben modelant la seua identitat, les relacions amb els iguals i fins i tot l’aprenentatge formal. No obstant això, algunes de les seues característiques (monetització, disseny manipulatiu o pressió social) estan poc alineades amb els drets de la infància relacionats amb la salut mental, la participació o la protecció, encara que també oferisquen beneficis socials i emocionals quan s’hi participa de manera crítica.

Un consorci europeu, liderat per l’Institut de Noves Tecnologies de la Imatge (INIT) de la Universitat Jaume I de Castelló, integrat per la University of Limassol (Xipre), Save the Children Finland, la xarxa europea All Digital (Bèlgica) i l’empresa 8d-Games (Països Baixos), s’ha proposat promoure la protecció i l’exercici dels drets de la infància en entorns de jocs en línia mitjançant la creació de mecanismes participatius que afavorisquen l’alfabetització digital, enfortisquen el benestar mental i integren pràctiques basades en els drets fonamentals dels xiquets.

«El principal propòsit de FAIR GAME», assegura l’equip investigador, «és fer que els drets infantils siguen visibles, processables i exigibles en un dels entorns digitals menys regulats», perquè el seu objectiu «no és només mitigar el risc, sinó reorientar la forma en què l’ecosistema de joc defineix la seguretat i la responsabilitat»; per aquest motiu, continuen, «cal crear un canvi cultural i estructural per a influir en les polítiques i els estàndards de les plataformes de joc». En concret, el projecte planteja diferents mesures de protecció, com ara una moderació de contingut més estricta i una classificació per edat; una millor protecció contra els agressors adults i companys abusius mitjançant una verificació d’identitat o sistemes fàcils de denúncia; privacitat i protecció de les dades personals, amb informació clara que puguen comprendre o que els espais de joc en línia siguen inclusius i no discriminatoris i que s’adapten a les diferències d’edat, gènere, origen i capacitat.

«Un entorn de joc segur i apropiat per a la seua edat garantiria que els xiquets puguen gaudir dels beneficis del joc digital (creativitat, connexió social i desenvolupament d’habilitats) sense exposar-se a la violència, l’explotació ni la discriminació», perquè FAIR GAME està dissenyat per a «generar un canvi durador en la forma en què els xiquets experimenten, comprenen i influeixen en els entorns de jocs digitals».

FAIR GAME-Fostering awareness, inclusion and resilience in gaming environments està finançat per la European Education and Culture Executive Agency (AECEA) en la convocatòria CERV-2025-CHILD. La coordinadora és la investigadora Inmaculada Remolar Quintana, directora de l’INIT-UJI.