L’art que habita la Universitat Jaume I de Castelló ix a la llum

L’art també construeix la memòria d’una universitat. Entre passadissos, jardins, facultats i espais comuns, la Universitat Jaume I ha anat reunint durant tres dècades i mitja un patrimoni visual que explica una manera d’entendre la cultura des del servei públic, la proximitat i el pensament crític. Ara, tota aquesta constel·lació d’obres deixa d’estar dispersa o reservada als ulls quotidians del campus per a obrir-se completament a la ciutadania a través d’un nou portal digital i d’una publicació commemorativa.

Un patrimoni artístic obert a la ciutadania

La nova web del fons artístic de l’UJI naix com una ferramenta d’accés obert al patrimoni de la institució i també com un exercici de transparència cultural. Escultures, pintures, fotografies i peces de diverses disciplines conformen un catàleg que pot consultar-se des de qualsevol lloc i que permet localitzar físicament cada obra dins del campus universitari. El projecte coincideix amb el 35é aniversari de la universitat i reforça una idea que ha sigut constant en la trajectòria cultural de l’UJI: entendre la cultura com un bé compartit.

L’encara rectora Eva Alcón va definir la iniciativa com «un orgull» perquè «ret comptes davant la societat del patrimoni artístic que custodiem» i perquè parteix de «la convicció profunda que la cultura és un dret ciutadà i, com a tal, ha de ser accessible, pública i compartida». Alcón també subratlla el valor institucional d’un projecte que visibilitza dècades de treball, donacions i complicitats impulsades especialment des de l’àrea de Cultura.

El campus com a museu expandit

El portal, desenvolupat amb la tecnologia COELI, permet navegar per les peces amb una experiència intuïtiva i detallada. Cada obra inclou informació tècnica, autoria, imatges d’alta qualitat i la ubicació exacta dins de la universitat. El treball ha estat coordinat pel Servei d’Activitats Socioculturals amb el suport del Servei de Comunicació i Publicacions, en un procés de catalogació que converteix el campus en una espècie de museu expandit.

Noms propis del fons artístic de l’UJI

La dimensió artística del fons és també una fotografia de les relacions culturals que la universitat ha mantingut amb creadors valencians, estatals i internacionals. Noms com Manuel Boix, Antoni Miró, Miguel Navarro, Juan Ripollés, Ana Peters o Néstor Basterretxea conviuen amb artistes vinculats al territori com Vicent Carda, Rosa Fuentes, Carmen Pau, Montxo Monfort o Ricard Huerta. El catàleg incorpora igualment figures de llenguatges i generacions diverses, des de Ràfols-Casamada fins a Pepe Nebot, Felo Baixauli o Ekaterina Kornilova.

La fotografia com a ferramenta de reflexió contemporània

Una de les singularitats del projecte és la col·lecció de fotografia creada l’any 2022. L’actual vicerectora de Cultura, Carmen Lázaro, recorda que aquesta aposta respon a «la ferma convicció que la imatge fixa havia de tenir un lloc estratègic en el nostre model cultural universitari» seguint l’empremta del festival Imàginaria. La col·lecció inclou autors com Ricardo Cases, Judith Prat, Eduardo Nave, Alba Ruiz o Aleix Plademunt i reforça el paper de la fotografia com a ferramenta de reflexió contemporània.

Un mapa emocional del campus

Més enllà del valor documental, el projecte té alguna cosa de mapa emocional. Les obres formen part de la vida diària de milers d’estudiants i treballadors que han crescut acadèmicament al costat d’aquestes peces, sovint integrades en la rutina sense solemnitat. La nova plataforma canvia aquesta mirada i proposa una lectura més conscient del patrimoni visual universitari.

L’UJI planteja el fons artístic com un organisme en moviment, destinat a créixer amb noves adquisicions i donacions. La convivència entre el llibre imprés i l’espai digital evidencia també dues maneres complementàries d’acostar-se a l’art: la contemplació pausada i l’exploració immediata.

Cultura, memòria i servei públic

En temps de consum accelerat, el gest de catalogar, ordenar i compartir el patrimoni adquireix una dimensió política i cultural. La universitat no sols conserva obres; conserva relats, contextos i formes de mirar. I ara decideix posar-los a l’abast de tothom.

Suscríbete para seguir leyendo