Hi ha novel·les que des del principi gaudeixen de certa notorietat. Són obres que convencen i que col·leccionen tota mena d’elogis i aplaudiments, la qual cosa ha de causar cert enrenou en el dia a dia dels autors d’aquestes obres, més si són novells.

Amb la seua primera novel·la, Luis Roso ha vist el seu nom escrit en articles de diferents mitjans nacionals. Poc han trigat a realitzar-li entrevistes, en ressenyar la seua òpera prima i en compartir comentaris a través del web. De la nit al dia aquest jove de 26 anys ha irromput amb prou força en el panorama editorial nacional.

Professor de literatura, Roso va decidir, després d’estudiar als autors de la Generació del 50, convertir la trama policíaca del seu debut en un hipnòtic viatge a l’Espanya rural de la postguerra, un món que, com ell mateix confessa, ha conegut a través de les obres d’autors com Miguel Delibes o Camilo José Cela. Així va néixer Aguacero (Ediciones B).

LA TRAMA // Madrid, gener de 1955. La Guerra Civil va quedant enrere, però els seus efectes perduren. Ernesto Trevejo és un inspector de primera a la Brigada d’Investigació Criminal; aparentment dur, però més vulnerable del que sembla, com han de ser els bons policies del gènere negre, que s’ha d’enfrontar a un cas amb components insòlits. Tal és el context i l’arrencada d’aquesta addictiva novel·la, com molts ja l’han definit, que suposa una original volta de rosca i, en certa manera, una renovació del gènere. Però, com és aquesta renovació? L’originalitat i la renovació tenen a veure, entre altres coses, amb el context rural i l’època en què transcorre la història, tots dos singulars en la novel·la policíaca espanyola actual.

Luis Roso trasllada tota l’acció a un petit poble de la serra madrilenya. Aquest és l’escenari dels crims que desencadenen la història en la qual apareixen dos guàrdies civils brutalment assassinats: Víctor Chaparro Lorenzo i Ramón Belagua Silva (els noms són un evident i divertit gest de complicitat amb els personatges de l’exitosa sèrie de novel·les de Lorenzo Silva). De seguida es deté un sospitós (habitual); però aviat apareixen dos cadàvers, el de l’alcalde del poble i la seva dona. És llavors quan l’inspector Ernesto Trevejo entra en acció, juntament amb el jove guàrdia civil aparegut Gutiérrez, que exerceix del seu ajudant. Tots dos componen una parella amb trets cervantins; pel contrast i la complementació entre ells, seguint la tradició literària espanyola en general i la policíaca en particular.

Roso ha assegurat que com a lector és “bastant exigent i molt, molt anàrquic, em moc per impulsos”. A priori, tant li fan el gènere o l’època, “sempre que es tracti d’una lectura que tingui que tingui alguna cosa que oferir”. Potser, i fruit d’aquest afany per voler endinsar-se en històries que tinguin “alguna cosa que oferir” hagi escrit una història fosca però lluminosa, o com diu el mateix autor, “una novel·la fosca i lluminosa a la vegada”.

DETALLS // És cert que la ironia i la personalitat d’alguns protagonistes, Trevejo i Aparegut especialment, aporten la necessària lluminositat per contrarestar l’ambient opressiu de la societat del moment. L’humor, patent en alguns diàlegs plens d’agilitat, espurna, gràcia i ironia, pot entroncar amb alguns dels millors títols d’Eduardo Mendoza (un excel·lent exemple és el que manté l’inspector amb la prostituta del poble).

Per tot això, es pot afirmar que Luis Roso ha escrit una novel·la original i renovadora que beu de la gran tradició literària espanyola del mig segle, la d’autors als quals homenatja per mitjà d’al·lusions al relat. Roso mostra una gran destresa amb el llenguatge, eina bàsica de l’escriptor, el que li permet assolir un estil narratiu madur malgrat la seva joventut.

Com ja han advertit alguns experts, tots els fonaments de la novel·la resulten aquí sòlids i ben assolits: a més del llenguatge i els personatges, l’ambient, aquesta serra pobra madrilenya dels anys 50, magníficament descrita, en què, enmig d’unes condicions miserables, la gent s’esforça per treure el cap, sobreviure i ser feliç.

Aguacero, que recordem publica Ediciones B, s’ha convertit ja en una de les lectures més rellevants de l’estiu.