S’atribueix al filòsof i escriptor Miguel de Unamuno la frase: «el progrés consisteix en renovar-se». Diuen que aquesta afirmació va donar peu al fet que es comencés a utilitzar de forma popular el refrany «renovar-se o morir». Aquesta paremia o enunciat breu assenyala la «saludable necessitat de realitzar canvis, generalment radicals, en el comportament, la imatge d’un, a la feina, en definitiva en el context professional o personal».

Com que no podem obviar el fet que vivim en una era tecnològica, una era en la qual les xarxes socials són cada vegada més extenses i que capten més atenció, un s’ha d’adaptar a aquests ritmes una mica més frenètics i adoptar un llenguatge més directe per estar present en plataformes tan populars com Facebook o Twitter. Precisament, en aquesta segona eina vam realitzar una enquesta a través del nostre perfil (@cuadernosmed) en la qual preguntàvem als nostres seguidors si Castelló —les seues institucions i/o administracions— ofereix la programació cultural que els agrada. Ens interessava saber la seua opinió i per aquest motiu vam voler implicar aquells que interactuen amb nosaltres i altres centenars de persones. Reconeixem que no vam obtenir el nombre de vots esperat. El resultat va ser més aviat pobre, però significatiu al mateix temps, ja que el 65% de les persones que van votar van dir no, no els agrada l’oferta cultural que es programa a Castelló, mentre que un 29% creu que es poden millorar aquestes propostes i tan sols un 6% està d’acord. En vista de tals resultats, no vam poder evitar fer un petit exercici d’introspecció per intentar dilucidar què és el que falla, per què aquesta resposta negativa.

És ben sabut que no plou a gust de tothom —perdonin l’acudit causa de la incòmoda meteorologia d’aquests dies—. Cada persona posseeix uns gustos diferents i és impossible que l’oferta cultural sigui del grat del cent per cent de la població. Això està clar. De totes formes, sí que creiem que hi ha una programació honesta. Que és millorable és indiscutible, ja que aspirem sempre a assolir l’excel·lència, si bé és una cosa molt difícil. Dit això, ara passem a destacar, encara que no de manera exhaustiva, algunes de les propostes que CulturArts Castelló presenta en aquest primer trimestre de l’any, ja que, encara que alguns no ho creguin, CulturArts és un pilar fonamental per al benestar cultural de la província.

CITES MÉS ESPERADES // Caldrà esperar a finals del proper mes de febrer per gaudir amb l’actuació de tres grans actors sobre l’escenari del Teatre Principal. Ells són Luis Varela, Iñaki Miramón i Juan Gea, que protagonitzaran l’obra Héroes, una hilarant i commovedora comèdia de Gérald Sibleyras en la qual trobem a tres veterans de guerra que passen els seus últims dies en un hospital militar embrancats en batalles verbals de oblidades campanyes militars i reflexionant sobre les seues vides. I un parell de dies més tard que aquest trio d’actors de primera fila actuï a Castelló, tindrem oportunitat de tornar-nos una mica més nens gràcies a l’obra DOT, de Maduixa Teatre, tot un premi MAX en 2015 al millor espectacle familiar.

A l’Auditori i Palau de Congressos, i després de les actuacions de la Royal Scottish National Orchestra i ahir mateix de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana, sota la batuta del veneçolà Diego Matheuz, no podem deixar passar l’oportunitat de tornar a gaudir ara en febrer amb l’Orquestra de Cadaqués dirigida per Jaime Martín i que comptarà amb la col·laboració de Daniel Hope, un solista d’excepció. El violinista, associat des de la infantesa amb un dels mites del seu instrument, Yehudi Menuhin, amb qui també hi va col·laborar d’adult i a qui ha dedicat un disc emocionant publicat per Deutsche Grammophon, serà, sens dubte, un dels grans atractius d’aquest primer trimestre. L’intèrpret britànic, encara que nascut a Sud-àfrica, és a dia d’avui un dels emblemes del mític segell discogràfic alemany i la seva presència a Castelló segur enamora als melòmans més exquisits. L’actuació de l’Orquestra Simfònica de Castelló a mitjans de febrer serà una altra cita d’interès a causa de l’evolució positiva del conjunt que dirigeix Henrie Adams, que a poc a poc es va consolidant. I per si algú es va perdre a l’Orquestra de la Comunitat Valenciana en el dia d’ahir, tranquil, perquè al març hi haurà una segona actuació amb un programa que inclourà peces de Mozart i Schumann i que es desenvoluparan a través de la mirada del director Víctor Pablo Pérez.

En l’apartat artístic, el Museu de Belles Arts inaugurarà al febrer l’exposició El cos i la sensualitat a l’obra de Pinazo, una mostra en què observem les aportacions d’aquest artista, un dels més importants de la primera meitat del segle XX espanyol, sobre el nu pictòric. Per primera vegada s’exhibiran alguns dels seus dibuixos realitzats en acadèmies romanes. Per la seua banda, l’Espai d’Art Contemporani mostrarà la primera exposició individual del francès Raphaël Zarka titulada Espai pavimentat. Una oferta diversa.