Isadora Duncan, una de les més cèlebres ballarines i coreògrafes de tots els temps, afirmava que la seua primera idea del moviment i de la dansa li va venir del ritme de les onades, perquè ella va néixer a la vora del mar. Potser per la seua proximitat al mar, Castelló hagi aconseguit convertir-se amb el pas dels anys en un dels centres més prestigiosos del món de la dansa a nivell nacional i europeu —fins i tot més enllà—. Aquí es reuneixen cada any, bé en la Cita amb la Dansa de Benicàssim o la Convocatòria Nacional de Dansa, alguns dels majors talents d’aquest art, algunes de les companyies de més solera i prestigi. I no obstant això... No obstant això, la capital de la Plana no compta encara amb una infraestructura necessària per potenciar la dansa, no compta amb un conservatori que serveixi d’impuls per a la formació i professionalització d’aquells joves que necessiten expressar-se mitjançant el cos, el ritme i el batec propi de la dansa. Per què?

Amb la proximitat d’una nova edició de la Convocatòria Nacional de Dansa —que recordem es celebrarà aquest mes de maig al Teatre Principal— Gabriella Foschi, la seua responsable, recorda que quan va començar aquest projecte «només em proposava unir la gent que es dedicava a la dansa a Castelló». I ara, més de vint anys més tard, i «dins dels límits que tenim, i fins i tot comptant amb el suport de l’Ajuntament i la Diputació, a més de la Fundació Dávalos-Fletcher, encara que ens ha retallat un 40% la subvenció», Foschi i companyia lluiten per reunir a les millors escoles del país per crear un espectacle que, no ho oblidem, atrau persones de tota Espanya i d’Europa. Dit d’una altra manera, gràcies a la Convocatòria Nacional de Dansa, la ciutat de Castelló està situada en un selecte mapa que, fet i fet, ens enriqueix cultural i econòmicament. Per això és una mica paradoxal el fet que encara no hi hagi l’anhelada infraestructura pública. «Nosaltres ja comptem amb el contingut necessari, falta el continent», explica Foschi, que afegeix que «si tinguéssim un conservatori per recolzar-nos, l’activitat seria enorme, crearíem un brou de cultiu important».

Des de la humilitat, es pregunta Foschi: «De què em serveix ser el centre de la dansa del país quan no ho som dels nostres ciutadans?». Aquesta és una bona pregunta, que esperem pugui tenir una resposta satisfactòria, pel bé de la dansa i la cultura a Castelló.