Wynn Bullock, considerat com un dels grans fotògrafs americans de la passada centúria, solia dir: «Quan estic fent fotos, el que estic fent en realitat és buscant respostes a les coses». No és fàcil buscar respostes a les coses per dotar-li d’algun sentit a una vida plena de creences, fets, edificis, llengües i obres d’art grandioses que són, en realitat, una invenció nostra. Què és real i què no? És real el palpable? És real el que veuen els nostres ulls? Tot és un constructe, conceptes que vam idear per ordenar aquest caos que tant ens aterra. Per tant, què és la fotografia? Què retrata en realitat? Quin paper exerceix i per què? Quin sentit té?
Ricardo Piglia va escriure que «l’art viu de la memòria i de l’avenir. Però també de l’oblit i de la destrucció». Si hi ha un art que crec és capaç d’exercir aquest paper documental, sens dubte és la fotografia. Els fotògrafs són, com assenyalava molt bé Berenice Abbott, els éssers contemporanis per excel·lència, ja que «a través de la seua mirada, l’ara es torna passat». Són ells els que viuen amb el pols de l’actualitat, els que narren històries impossibles d’inventar, actuant, així, a manera d’historiadors o analistes de l’avui, oferint respostes a través de les seues imatges, respostes que, bé és cert, s’originen des d’una perspectiva determinada, però que són molt probablement el més proper a l’objectivisme —no exempt de bellesa o crueltat— que pugui existir.
La fotografia, ho sabem molt bé, és una forma de veure el món, una forma de descriure-ho, de immortalitzar-ho. Cada instantània captura un instant que converteix l’anodí en alguna cosa superlatiu. Tal és el seu poder, tot i que l’ull pugui enganyar-nos, tot i que sigui impossible rivalitzar amb la imaginació de l’ésser humà —el més gran regal que ens han brindat i que molts no són capaços de apreciar—. Amb tot, l’art fotogràfic és capaç de construir una altra realitat, de fer visible l’invisible, erigint-se com una eina precisa i necessària de denúncia —social o moral—. És per això que defenso al fotògraf perplex que busca entendre un món hostil, molts dels quals trobem any rere any en una de les cites culturals més importants de quantes se celebren a la província de Castelló, Imaginària.
XIV EDICIÓ
El festival fotogràfic de primavera per excel·lència arriba ja la seua XIV edició i, com sempre, «ho fa de la mà d’un nombre significatiu d’autors, institucions, entitats i empreses, sense les quals seria impossible desenvolupar aquest ambiciós projecte», com afirmen des de la Universitat Jaume I de Castelló, impulsora d’aquesta proposta única.
Aquesta iniciativa s’ha convertit per les seues dimensions i abast en un dels més importants dels organitzats a Espanya i sens dubte ho és a la Comunitat Valenciana. En l’edició de 2016 es van realitzar 46 mostres expositives i el nombre de visites rebudes va superar les 40.000. En aquesta edició tot augmenta, doncs s’han organitzat fins a 56 mostres expositives, que demostren el vigor i la vitalitat dels quals gaudeix el món de la creació fotogràfica. A partir del 5 de maig tindrem ocasió de gaudir de les obres d’autors consagrats, emergents, col·lectius i aficionats a la fotografia... Tots tenen cabuda en aquesta proposta que pretén ser el més eclèctica possible i el més extensa —geogràficament— possible. De fet, hauran exposicions i activitats en Almenara, Ares del Maestrat, Artana, Benicàssim, Benicarló, Borriol, Borriana, Castelló de la Plana, Culla, Fanzara, Llucena, Montán, Morella, Onda, Sagunt, Sant Mateu, Sogorb, Vila-real, Vilanova d’Alcolea i Vinaròs, Vistabella del Maestrat, Vilafranca i també Vilafamés —gràcies, tot cal dir-ho, a la col·laboració dels ajuntaments—. A la capital de la Plana s’han organitzat un total de 26 exposicions i altres activitats, sempre relacionades amb la formació i la difusió de la fotografia. Cal destacar que el nou centre cultural de la ciutat, el Menador de la plaça Hort dels Corders, serà l’epicentre d’aquesta iniciativa.
«Promoure la difusió de la fotografia i el treball que fotògrafes i fotògrafs desenvolupen a l’encalç d’una vertadera educació visual és sens dubte un dels objectius del festival, i ho és en un món on cada vegada la imatge cobra major importància com a mitjà de comunicació i difusió d’idees», afirma el vicerector de Cultura de l’UJI, Wences Rambla. Raó no li falta, la veritat. Vivim en un món que és imatge i crea imatges tot el temps —algunes d’elles es converteixen en autèntiques icones—. Així doncs, podem assegurar que estem, un any més, davant l’oportunitat de viure, aprendre i compartir experiències a través de la instantània en aquesta gran festa fotogràfica que perfectament pot equiparar-se a cites de la talla de Les Rencontres d’Arles.
ALGUNES PROPOSTES
D’entre totes les exposicions previstes, destaquem algunes que creiem gaudeixen de gran interès per la seua potència visual i també missatge.
Al Menador serà José Bravo —autor de la fotografia que il·lustra el cartell oficial del festival aquest any— l’encarregat de presentar la seua proposta Mirémonos. «Avui sé que la fotografia és la meua excusa per la relació, per atrevir-me al misteri que ocorre quan dues persones es troben», afirma el propi Bravo al parlar del seu projecte. Aquest fotògraf-psicòleg i, també, psicòleg-fotògraf segueix els preceptes de l’escola Gestalt i amb l’ajuda de la seua càmera es submergeix en la vida de les persones a les que acompanya, aportant-los una visió externa que es completa amb imatges. Bravo permet a l’espectador veure més enllà, imaginar, comprendre i, en definitiva, créixer.
Leila Amat també presentarà la seua particular proposta en el Menador: El amor de los años. La madrilenya és una artista que no s’ajusta a tendències i que desenvolupa peces úniques, concebudes com quadres. El seu univers, ple d’autoretrats, s’acompanya amb una presència agrest i, en ocasions, freda: la naturalesa. En aquestes imatges, el cos nu de Leila Amat imprimeix a la narració un aire èpic i sonor.
I Paco Marco oferirà així mateix els seus Pecios de luz al nou centre cultural castellonenc, un projecte que ell mateix defineix de la següent manera: «Veure i mirar la caiguda de l’arbre al bosc sense ningú. Do de l’instant subtil i efímer del part singular: revelació sensible del que —de no ser així—, desconeixem. Cambra fosca, mirall i reflex que fixa el que l’obturador en aquest precís moment cega».
El Centre Municipal de Cultura de Castelló acollirà l’exposició A los que viajan, de la murciana Mar Sáez, un projecte que és un homenatge «als que viatgen» i, sobretot, «als que senten». L’artista bolca tota la seua energia a la fotografia professional i en projectes personals amb els que intenta explorar les realitats que li preocupen.
El valor i la lluita apareixen a la base del treball fotogràfic que presentarà el castellonenc Nacho Diago al Museu de Belles Arts de la capital de la Plana, amb una profunda reflexió sobre la forma en que algunes persones es comprenen a si mateixes, les seues ambicions i expectatives socials, però també com, a través de l’exemple, poden incloure en la vida als seus éssers més estimats, als seus fills. El fotògraf, vinculat al món de l’art i del col·leccionisme, explora el món a través de la càmera i reflexiona d’una manera íntima.
MÉS PROPOSTES
A La Menuda Galeria tindrem oportunitat de veure instantànies d’Ana Becerra, qui sol barrejar en la seua obra l’enginy i la psicologia per aconseguir un ambient dramàtic i enginyós amb el qual transmetre les més intenses emocions, una cosa que Gràcia Barrué o David Tena i Laia Vaquer aconsegueixen també amb les seves respectives exposicions Transhumància i Anémomorphose, que es podran veure a Ares del Maestre i Benicarló respectivament.
Destaquem també la mostra col·lectiva que albergarà el Centre Cultural Melchor Zapata de Benicàssim titulada Diez miradas sobre el abandono, en què deu fotògrafs amb estils molt diferents s’uneixen en una recerca contínua de reflexió entorn a l’abandó i les seues conseqüències. Des d’espais tangibles amb un enfocament més fotodocumental, fins i tot aquesta reflexió purament artística de l’intangible al voltant del tema abordat. Xavier Ferrer Chust, Vicente Greus, Fotolateras (Marinela Forcadell i Lola Barcia), Rui Morao, Joan Forteza, Manel Quirós, Rubén García, Cristian Rodríguez, Joan Carles Gargiulo i Ramón Siscart són els protagonistes d’aquesta exhibició. I impossible obviar la magnífica proposta de Salva Nebot Fragments d’absència que ja vam tenir ocasió de gaudir a la Llotja del Cànem a principis d’any i que ara viatjarà fins al Port de Sagunt.
Hi ha molts altres noms propis en aquesta nova edició d’Imaginària, fotògrafs extraordinaris com Esther Navarro, Jurgen Schadeberg, Carles Verdú, Marta Areces, Luis Baylón, Ana Palacios, Carolina Cebrià, Isabel Membrado, Vicente Tirado del Olmo... Fotografia documental, fotografia artística, fotografia conceptual, psicològica... Fins al 3 de juny ha un univers extraordinari de possibilitats, i tot gràcies a les imatges.
