Potser aquest somni de veure a Castelló una infraestructura específica per als estudis de dansa professional es faci realitat. És un repte que des de fa trenta anys persegueix Gabriella Foschi i després de la presentació de XXI Convocatòria Nacional de Dansa 'Ciutat de Castelló' hi ha lloc per a l’esperança.

La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Castelló, Verònica Ruiz, va ser l’encarregada d’oferir aquesta perspectiva en dir que està a l’espera de rebre una visita d’un grup de tècnics de la Generalitat Valenciana perquè inspeccionin un edifici de propietat municipal i, així, valorar si és apte perquè es pugui posar en marxa, per fi, l’anhelat Conservatori Professional de Dansa. Si fos així, si veritablement es donés aquest pas cap endavant, quina gran notícia seria per a la cultura castellonenca, per als amants de la dansa i, sobretot, per a la pròpia ciutat (i província).

Esperem que aquestes promeses, que aquestes paraules, no caiguin en sac foradat, ja que tornaríem a ser testimonis una altra vegada d’unes argúcies polítiques decebedores. Confiem, hem de fer-ho, no és així? I dic que hem de confiar en la classe política perquè, al cap i a la fi, ells són els que tenen la responsabilitat de procurar un entorn millor per als ciutadans, un entorn més sa, enriquit, un entorn que deixi de banda la ignorància, que es preocupi i que senti la necessitat de seguir creixent, de pensar per si mateixos, d’aconseguir aquesta llibertat que tots i cada un de nosaltres mereixem assolir. Confiem.

XXI EDICIÓ

Per vintè primera vegada, la capital de la Plana es convertirà el proper cap de setmana —dies 20 i 21 de maig— en la capital de la dansa a nivell nacional.

Tot i els alts i baixos, dels obstacles que han anat apareixent, aquesta cita segueix sent un veritable reclam per a centenars de joves ballarins que busquen iniciar un camí professional. És, ho hem dit moltes vegades, el millor trampolí, l’aparador perfecte perquè les grans companyies espanyoles, europees i d’altres racons, es fixin en ells. I sí, aquesta oportunitat, qui sap si única, la tenen a Castelló, una ciutat petita que gràcies a la Convocatòria Nacional de Dansa coneixen a Nova York —no hi ha més de visitar la pàgina web de Borona Arts Entertainments, productora teatral i de dansa de prestigi a la ciutat dels gratacels— i en altres grans urbs. David torna a superar Goliat.

Si alguns pensen que aquest certamen no és per tant, només cal centrar la seua mirada en alguns dels ballarins que han desfilat per l’escenari del Principal en aquests anys. «Em fa especial il·lusió que molts dels professionals que ballaran a la gala de diumenge, 21 de maig, en algun moment van passar per la Convocatòria Nacional», explica Gabriella Foschi, que remarca que el responsable d’una de les companyies col·laboradores, INNE, Iván Pérez, «va estrenar la seua primera coreografia en la primera Cita amb la Dansa de Benicàssim i va començar la seua carrera professional després de participar en la Convocatòria de 2002». Aquesta és tan sols una petita mostra del que s’ha aconseguit al llarg d’aquestes dues dècades, gràcies a l’esforç de Foschi i tot el seu equip de l’Associació Terpsícore i també, no podem obviar-ho, l’Ajuntament de Castelló, la Diputació i la Fundació Dávalos-Fletcher, si bé a aquests últims sempre els demanem una miqueta més. Hem de fer-ho.

El Teatre Principal es convertirà, per tant, en l’epicentre de la dansa, un espai en el qual el cos, el ritme i les emocions seran protagonistes indiscutibles. Els participants donaran el millor de si per aconseguir l’anhelat premi a la millor interpretació —dotat amb 2.600 euros—, o un dels quatre guardons que reconeixeran el millor espectacle de cada especialitat a concurs (clàssic, contemporani, dansa espanyola i flamenc). Però això, si els sóc sincer, és el de menys. Perquè el veritable valor d’aquesta convocatòria és, precisament, la trobada dels ballarins, el diàleg que estableixen, la presència de les diferents companyies, l’intercanvi d’experiències...

D’altra banda, cal destacar que d’entre les 57 propostes que es van presentar en el seu dia, el proper dia 20 es representaran un total de 25. Aquests muntatges seran els que optin a competir a la final de l’endemà, quan sis centres docents, entre professionals i superiors, i altres sis companyies de dansa professionals actuaran sobre les taules del Principal. Els aspirants al premi, d’entre 16 i 22 anys, seran observats atentament per un jurat expert que valorarà les seues interpretacions i que tindrà en compte especialment la seva qualitat tècnica i, sobretot, el seu potencial —perquè d’això tracta aquesta jornada, de descobrir i potenciar el talent—.

Així mateix, i com cada any, la festa també tindrà lloc gràcies a aquesta gala que enguany ofereix la novetat d’una exposició d’imatges i audiovisuals de Jesús Vallinas en el mateix hall del Principal. En aquesta funció tindrem oportunitat de veure els treballs de ballarins i coreògrafs com Ana Pérez, Nicolás Alcázar, Carlota Batalla, Mauricio Pérez, Paula García, María Fernández, Clara Plà, Óscar Pascual, Anna Alba, Alejandro Requena... Una infinitat de noms de primer ordre que s’uniran a conjunts com el del Conservatori Professional de Dansa de València, la Jove Gerard Collins, el Conservatori Professional de Riba-roja, el Conservatori Professional de Dansa Carmen Amaya, l’Institut of the Art Barcelona, l’Institut del Teatre, Larreal, el Royal Ballet of Flanders, CaraBDanza o el Ballet Nacional d’Espanya, entre molts altres. Dansa de primer nivell, dansa que hem de recolzar, perquè enamora.