De la necessitat de compartir i d’investigar tota la riquesa musical del Renaixement o l’Edat Mitjana i part del Barroc, va néixer al seu dia un festival que buscava difondre tot aquest valor a través de la pròpia música, però també des d’un apartat més acadèmic. Es tracta de l’Early Music Morella, una mena de somni complert per part del seu director, Carles Magraner, qui va sentir aquesta necessitat de compartir el camí realitzat amb el conjunt Capella de Ministrers i de fer-ho en un escenari tan extraordinari com el que ofereix Morella.

Per Magraner, com ja ens digués en el seu dia, Morella és fonamental en aquest projecte de festival i curs acadèmic. «Podem dir que hem ajuntat la riquesa del patrimoni musical amb la riquesa patrimonial», responia a una de les nostres preguntes fa tot just un parell d’anys. Per aquell temps, l’intèrpret i investigador assegurava que «comptar amb un espai com Morella és sumar, i sumar és convertir-lo en un atractiu que, fet i fet, enriqueix l’espectador des d’una faceta humana, històrica i patrimonial, la qual cosa crec que ho fa encara més interessant, sobretot perquè aquells que mai s’han acostat a aquest tipus de repertori puguin gaudir d’una manera sinestèsica».

A quina classe de repertori es refereix Magraner? Què ens depararà la VI edició d’aquesta cita única al panorama cultural de la província de Castelló i també de la Comunitat?

EMM 2017

El present any es presenta sota l’influx del Quattrocento. L’aventura musical que oferirà l’Early Music Morella d’aquest 2017, que tindrà lloc del 21 al 27 de juliol, comença a partir del coneixement de la teoria i les tècniques de composició al segle XV, època dels inicis de la notació blanca, del cançoner de Montecassino... Serem partícips de les músiques de caràcter instrumental o religiós al costat de villanellas, frottolas, madrigals o nadales, sense oblidar les músiques tradicionals de totes les riberes de la Mediterrània... Aquest compendi de melodies i sonoritats, de ritmes, són necessaris per a entendre la complexitat intercultural que caracteritza els pobles del Mare Nostrum, propiciant un necessari entorn de diàleg, objectiu que és fonamental en aquest certamen.

NOMS PROPIS

Com cada any, l’activitat es divideix en la part més acadèmica i la, diguem-li, lúdica; entre els cursos professionals de perfeccionament instrumental o vocal i els concerts. I un cop més, hi seran presents alguns noms il·lustres, intèrprets i docents de la música antiga i barroca d’àmplia trajectòria i reconeixement internacional. Sense anar més lluny, destaquen figures com Silke G. Schulze, Manuel Vilas, Maria Jonas, Angelo Rusconi, Isaac Alonso de Molina, La Danserye, Francesc Gamón, Mara Aranda, Jota Martínez, Eduard Navarro, Aziz Samsaoui, Keyvan Chemirani, Toni Aparisi, David Antich, Pau Ballester, l’exquisit i inoblidable Eduardo Egüez —segueix molt present en la meua memòria aquell concert que va oferir a la desapareguda Tardor Cultural de Vilafamés—, i el mateix Carles Magraner. Tots ells seran els encarregats d’impartir les classes d’interpretació musical medieval i renaixentista, de música tradicional o d’introducció a la música antiga i la dansa.

En l’apartat musical, el Covent de Sant Francesc, el Teatre Municipal, el saló gòtic de l’Ajuntament i l’església arxiprestal de Santa Maria seran els escenaris en què es desenvolupen els concerts, cadascun sota un títol determinat que ofereix algunes pistes del repertori —El Grial; Ponts sobre el Mediterrani; La Ruta de la Seda-Orient i la Mediterrània; Odhecaton (Venècia, 1501); Un luthier medieval; Io non compro Piú speranza; Música Sacra renaixentista; Diàspora; Bassa Capella i, finalment, la Dansa de la Mort, que serà el concert de clausura—.

Pel que fa a les activitats alternatives, destaquen les conferències que impartiran Eduardo Paniagua, Angelo Rusconi o Jesús Reolid, que estarà acompanyat musicalment Jota Martínez. Paniagua és un dels més grans experts en música de l’Espanya medieval, sent membre fundador de grups com Cálamus i Hoquetus, especialitzats en la música aràbic-andalusa, o Música Antigua i Ibn Báya, aquest últim juntament amb el llaütista Omar Metioui. Per la seua banda, Rusconi és un musicòleg contrastat a nivell mundial, especialista en cant gregorià i en la figura de Guido d’Arezzo. Finalment, Reolid és el co-fundador de l’Associació Ibèrica de la Zanfoña i constructor d’instruments antics i tradicionals des de fa 25 anys.

Actuacions en directe, simposis, classes de primer nivell... La proposta musical és novament extraordinària en aquesta cita que any rere any es va consolidant i que fa de Morella un bastió de la música antiga, del nostre patrimoni musical. Un veritable festival, enriquidor.