Quan era una adolescent, Laetitia Sadier Laetitia Sadierva descobrir per primera vegada a la cantant francesa surrealista Brigitte Fontaine. Aquest descobriment va canviar la seua vida, la seua vida musical. Va ser tal l’impacte que fins va arribar a afirmar: «Heus aquí, a la meua mare». Sadier confessa que va sentir alguna cosa gairebé sobrenatural, una profunda connexió amb Fontaine, com si estiguessin «tallades amb el mateix patró» o compartissin l’ADN.

Part d’aquesta «herència genètica» imaginària o imaginativa de Fontaine va impregnar la música d’Stereolab. Es podria dir que el ja mític conjunt que va liderar Sadier allà a la dècada dels 90 va ser una mena de barreja entre Fontaine, el krautrock, la música brasilera i el minimalisme, cosa que ha perviscut en cert sentit a la resta de projectes en solitari de la francesa, com Monade, nom amb el qual va publicar tres àlbums entre 2003 i 2008. No obstant això, Sadier no ha deixat de treballar per aconseguir una espècie de veu pròpia, un so que li pertanyi, amb el qual s’identifiqui al cent per cent. Fruit d’aquesta recerca, imaginem, va decidir emprendre projectes sota el seu propi nom i, més recentment, com Laetitia Sadier Source Ensemble, un conjunt fet a la seua mida i en el qual destaca, per mèrits propis, el castellonenc Xavier Muñoz, a més del bateria Emmanuel Mario.

El seu setè treball, Find Me Finding You (Drag City, 2017), és la prova palpable que a poc a poc està aconseguint el seu destí. Tant és així que la mateixa Sadier ha arribat a afirmar: «Sento que estic arribant a on vull estar, finalment». Segons sembla, Sadier ha sentit que ja era hora d’assentar aquestes inquietuds musicals a través d’un projecte conjunt amb un grup de amics i col·laboradors, tot i que, això sí, sense perdre la singularitat que sempre l’ha caracteritzat des dels seus inicis com a artista.

LLIBERTAT

Sadier confessa que tots i cadascun dels seus àlbums han estat un exercici per ser lliure, per a sentir-se lliure, el més lliure possible. Mai ha volgut controlar, sinó, més aviat, guiar i convidar a altra gent a que participés d’aquesta visió. En el seu últim treball aquest fluir es nota, i sobre l’escenari la compenetració amb la resta de músics resulta simplement extraordinària, una cosa que aquest dilluns, al Teatre del Raval de Castelló, segur queda perfectament reflectit gràcies al concert que oferirà la francesa i que suposa l’inici de la temporada de tardor del Cicle de Músiques Independents, SONS Castelló, aquest terreny fèrtil i meravellós que a tants ens entusiasma i que tan memorables moments ens ha llegat ja.

Laetitia Sadier presentarà aquest treball en el qual segueix el seu propi camí, Find Me Finding you, i amb el qual «transita territoris coneguts però amb desviacions que l’apropen al seu ideal sonor», com bé afirmen des de l’organització del SONS. Així, en aquest disc tornem a trobar reptats de kraut, spacerock, bossa nova, sons llatins, pop, electrònica... tot junt de forma senzilla, impecable, amb el seu propi llenguatge. «Vaig sentir que aquesta vegada estava límpida, que estava arribant a on jo volia arribar. Hi ha molt ADN d’Stereolab aquí. Però sóc jo. Jo era Stereolab. Sóc jo», afirma Sadier.

Per a aquest disc Sadier s’ha envoltat dels seus habituals en directe, els ja esmentats Emmanuel Mario (bateria, programacions i cors) i Xavi Muñoz (baix, teclats i cors), una cosa que s’intueix en la cohesió del disc i en la dinàmica de unes cançons que necessiten precisió i complicitat (molt presents en les harmonies vocals). A més, cal destacar la participació d’altres músics de la talla d’Alexis Taylor (Hot Chip), David Thayer, Mason li Long i Rob Mazurek. Per al directe, però, una novetat, la unió de la també actriu Nina Savary.

Sadier, en paraules del cicle SONS, continua amb aquest àlbum «llançant els seus missatges polítics i socials, cosa que la diferència de molts dels seus coetanis (ja era així en Stereolab) i que li serveix per embastar un discurs militant però alhora centrat en allò personal». Una intèrpret i compositora compromesa, sempre sorprenent i el que és més important, sempre inquieta.