Que Castelló és un lloc creatiu, ningú hauria de dubtar-ho. D’aquí han sorgit grans artistes, grans músics i literats. Alguna cosa deu haver-hi en l’aire que respirem, no sé. Sí que sé, que val la pena seguir-los la pista, donar-los suport, perquè tots ells veuen coses que altres no som capaços d’arribar a veure. Lucía Moya és una d’aquestes persones, una jove artista d’ací, de Castelló, que ara veu reconegut el seu treball per la Fira Internacional d’Art Contemporani, MARTE.

—En primer lloc, voldria que ens expliquessis breument qui és Lucía Moya. Com vas decidir dedicar-te al món de l’art? Què et va impulsar a estudiar Belles Arts?

—És complicat definir-se un mateix, crec que sóc una persona bastant inquieta. Quant a l’art, no em recordo volent dedicar-me a una altra cosa, vaig estudiar Belles Arts per vocació.

—És una qüestió molt complexa, ho entenc, però, què és per a tu l’art, què significa, quin paper creus que juga en la teua vida i en la vida dels altres?

—L’art podria ser un lloc ple de portes per obrir, quedar-se, sortir, entrar, tancar, passar a una altra, tornar a l’anterior... Podria ser un camí o un banc on seure. Potser a vegades és una cosa i per moments altra. Per a mi és una necessitat natural, com dormir o menjar, no és que sempre estigui al taller treballant, però és complicat no veure art en moltes coses, llocs i persones que m’envolten.

—Has estat reconeguda per MARTE, la Fira Internacional d’Art Contemporani de Castelló, pel teu projecte ‘Seres flotantes 1/1’. Què ens pots dir d’ell?

Seres flotantes 1/1 és una obra que pertany a un projecte en el qual estic treballant en l’actualitat. Pretenc fer un diàleg entre la instal·lació i l’obra gràfica, sense que el gravat perdi la seua essència, multiplicant les seues possibilitats a nivell conceptual i expositiu. Extreure l’obra gràfica del seu suport tradicional, el paper, i traslladar-lo a un altre tipus de suports en forma d’instal·lacions.

—És una obra bastant delicada, no és així? Quant a l’ús de certs materials, em refereixo. Amb quin suport t’identifiques més?

—Si, estic acostumada a treballar sent molt polida perquè en el gravat és essencial, ja que els materials són especialment cars i delicats, suposo que ho trasllado a les meues obres sense adonar-me’n. No m’identifico amb cap suport, els suports són llocs o eines que utilitzem segons ens convingui. M’identifico amb el suport que necessito segons el moment, l’obra, i el que vulgui dir, no tinc un de concret, pot ser tan meravellós un paper fet a mà per a gravat, com la fusta d’una porta vella.

—Impossible no preguntar-te per les teues influències. Algun/a artista que t’hagi marcat a través de la seua vida o obra?

—En tinc molts, però potser el referent principal i que més m’ha marcat sense de vegades adonar-me és Marcel Duchamp, és un referent per a mi fonamentalment teòric, encara que moltes de les seves obres em resulten realment atractives.

—Des del teu punt de vista, com a artista jove que inicia la seua carrera, creus que l’àmbit artístic gaudeix del suport necessari per part de les institucions? I creus que gaudeix del reconeixement i respecte necessari per part de la societat?

—No, però vull pensar en positiu. És cert que des de fa un temps sembla que hi ha un acostament i que estan començant a interessar-se més pels artistes emergents, és qüestió de temps. Socialment crec que hi ha falta d’hàbit i falta d’interès per veure una mica més enllà del que ens envolta diàriament. Espero que amb el temps això també canviï, crec que la clau fonamental és l’educació.

—A què aspires, quina és la teua meta com a artista?

—Mai deixar d’aprendre i no perdre les ganes.

—El reconeixement de MARTE, què suposa per a tu?

—Doncs cada vegada que em presento a una convocatòria sempre hi ha la il·lusió que l’obra li agradi a algú. Estic molt contenta, ha estat molt bonic per a mi que el meu treball pugui tenir un acostament a persones de la ciutat on vaig néixer.

—Des de Quaderns insistim en un fet que ens sembla fonamental. Aquí, a Castelló, hi ha moltíssim talent. Diries que aquest talent gaudeix de la visibilitat que mereix?

—Si n’hi ha, sembla que des de fa un temps s’està començat a moure més en comparació amb anys enrere, així que esperem que no decaigui.

—Les xarxes socials són una eina de difusió important avui dia. Què opines sobre aquest tema, fas ús d’elles?

—Les xarxes socials són essencials avui en dia, tothom està connectat, és en el que més temps inverteix la gent. A nivell artístic com a conseqüència poden sorgir moltes oportunitats a partir d’algú que t’ha vist en una xarxa social. Faig ús d’elles en la seua justa mesura.